Alexander Scriabin

De Viquipèdia

Alexander Nikolaievitx Scriabin (en rus: Алекса́ндр Никола́евич Скря́бин, Aleksandr Nikolaevič Skrjabin; (6 de gener de 1872 - 27 d'abril de 1915), compositor i pianista rus.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Música 2.1 Estil i influències 2.2 Influència del color 3 Obres importants 3.1 Sonates per a Piano 3.2 Altres obres per a piano 3.3 Obres orquestrals 3.4 Enllaços externs 4 Referències

[edita] Biografia

Scriabin nasqué al si d'una família aristocràtica de Moscou. Quan només tenia un any d'edat, sa mare, una concertista de piano, va morir de tuberculosi. El pare de Scriabin se'n va anar a Turquia, deixant l'infant amb la seua àvia i una tia. Va estudiar piano des de ben menut, prenent lliçons de Nikolay Zverev qui també va ser professor al mateix temps de Sergei Rachmaninov. Després va estudiar al Conservatori de Moscou amb Anton Arenski, Sergei Taneyev, i Vasily Ilyich Safonov. Esdevingué un notable pianista, malgrat les seues petites mans, amb un pam de a penes una octava (fins al punt que va lesionar-se la mà practicant obres que requerien un pam major). Scriabin va desenvolupar interès per la teoria del super-home de Friedrich Nietzsche, i per la teosofia, i ambdues van influir la seua música i el seu pensament musical. Els anys 1909-1910 va viure a Brussel·les, on va interesar-se pel moviment teosofista de Delville i va llegir l'obra d'Hélène Blavatsky (Samson 1977). El compositor i teosofista Dane Rudhyar va escriure que Scriabin va ser l'únic gran pioner de la nova música per al renaixement de la civilització occidental, el pare de la música del futur (Rudhyar 1926b, 899) i un antídot front als reaccionaris llatins i el seu apòstol Stravinsky i front a la música reglamentística del grup de Schoenberg (Ibid., 900-901).

Hipocondríac tota la seua vida, Scriabin va morir a Moscou d'una septicèmia que va contraure com a resultat d'un tall quan s'afaitava. Durant un temps abans de morir, havia planificat una vertadera obra multimèdia, que hauria de ser interpretada a l'Himàlaia, i que causaria l'armageddon, "una síntesi religiosa grandiosa de tots els arts que anunciaria el naixement d'un nou món" (AMG [1]). Aquesta obra, Mysterium, mai no va ser estrenada.

S'ha suggerit que Scriabin era probablement l'oncle de Viatxeslav Molotov, el polític rus i epònim del Còctel Molotov. El vertader cognom de Molotov era Scriabin. No obstant, Simon Montefiore en la seua biografia d'Stalin, afirma que malgrat compartir el cognom, Molotov no tenia cap relació amb el compositor.

Pianistes com Vladimir Sofronitsky, Vladimir Horowitz i Sviatoslav Richter han interpretat les obres d'Scriabin amb gran èxit..

[edita] Música

[edita] Estil i influències

La major part de l'obra d'Scriabin va ser escrita per al piano; les primeres obres s'assemblen a les de Frédéric Chopin i sovint són formes que el mateix Chopin va utilitzar, com els estudis, preludis i masurques. Per altra banda, les darreres obres, són extremadament originals, emprant harmonies i textures poc usuals. El desenvolupament del particular estil d'Scriabin es pot rastrejar en les deu sonates per a piano: les primeres pertanyen a un idioma tard-romàntic i mostren la influència de Chopin i Franz Liszt, però les darreres s'internen en nous territoris. Així, per exemple, les cinc últimes no estan escrites en cap clau. Molts fragments poden qualificar-se d'atonals, encara que entre el 1903 i el 1908 la unitat tonal fou reemplaçada gairebé imperceptiblement per la unitat harmònica (Samson 1977) Veure: acord sintètic.

Aaron Copland ha elogiat el material temàtic d'Scriabin com "vertaderament original, vertaderament inspirat", però l'ha criticat per introduir "aquest nou cos de sensacions dins de la camisa de força de la forma sonata clàssica" qualificant-lo d' "un dels més grans errors de la història de la música". Segons Samson la forma sonata, en la Sonata No. 5 té cap significat atesa l'estructura tonal, però en la Sonata No. 6 i la Sonata No. 7, les tensions formals es creen per l'absència de contrast harmònic i "entre l'ímpetu acumulatiu de la música, generalment aconseguit per les textures més que per mitjans harmònics, i les restriccions formals de l'esquema tripartit." També argüeix que el Poema de l'Èxtasi i Vers la flamme "troben una feliç cooperació entre la 'forma' i el 'contingut'" i les darreres sonates, com la No. 9 empren una forma sonata molt més flexible. (Samson 1977)

[edita] Influència del color

Encara que es considera que les obres d'Scriabin estan influïdes per la sinestèsia, una condició que permet a la persona experimentar un sentit en estimular-ne un altre i que el compositor declarava posseir, es bastant problable que Scriabin mai no l'experimentara ^{[1] [2]}. El seu sistema de colors, a diferència de la majoria de les experiències sinestètiques, connectat amb el cercle de les quintes, era un sistema basat en l'òptica d'Isaac Newton. De fet, influït alhora per les seues creences teosòfiques, va desenvolupar el que hauria de ser un espectacle multimèdia pioner: la seua magna obra no mai estrenada Mysterium que havia de ser una mena de performance d'una setmana de durada, que inclouria música, aromes, dansa, i llum en els tossals de l'Himàlaia, l'objectiu de la qual era disoldre el món en beatitud.

Encara que Scriabin va escriure un nombre reduït d'obres per a orquestra, aquestes estan entre les més cèlebres del compositor, i també entre les més interpretades. Va compondre 3 simfonies, un concert per a piano (1896), el Poema de l'Èxtasi (1908) i Prometeu: Poema del Foc (1910), que inclou una part per a "clavier à lumières" - un instrument que es toca com un piano, però que il·lumina la sala de concert amb llum de color al compàs del so. La majort part de les interpretacions de l'obra, fins i tot la seua estrena, no inclouen aquest aparell lluminós.

El teclat de colors original d'Scriabin, amb la seua consola associada amb llums de colors, es conserva en la que fou la vivenda del músic prop de l'Arbat a Moscou, que és actualment un museu dedicat a la seua vida i obra.

[edita] Obres importants

[edita] Sonates per a Piano

Scriabin va escriure 10 sonates per a piano, les tres primeres en un estil romàntic, hereu de Chopin però mostrant una personalitat particular. Amb la quarta sonata, Scriabin va explorar harmonies cromàtiques més complexes. La cinquena sonata és parcialment atonal, i les següents ho són completament, i de vegades extremadament dissonants. Vers la flamme havia de ser l'onzena sonata, però hagué de publicar-la prematurament degut a necessitats financeres. A partir de la cinquena, les sonates d'Scriabin consisteixen en un sol moviment.

• Sonata No. 1 en Fa menor, Op. 6
• Sonata No. 2 en Sol sostingut menor, Op. 19 (també coneguda com Sonata-Fantasia)
• Sonata No. 3 en Fa sostingut menor, Op. 23
• Sonata No. 4 en Fa sostingut major, Op. 30
• Sonata No. 5 en Fa sostingut major, Op. 53
• Sonata No. 6, Op. 62
• Sonata No. 7, Op. 64
• Sonata No. 8, Op. 66
• Sonata No. 9, Op. 68
• Sonata No. 10, Op. 70

[edita] Altres obres per a piano

Altresobres importants per a piano són:

• Fantasia en Si menor, Op.28
• Vers la flamme, Op.72

Scriabin va compondre un gran nombre de peces curtes, incloent-hi preludis, Estudis, i poemes. Són especialment populars entre aquestes:

• Estudi en Re sostingut menor, Op. 8, No. 12
• Estudi en Do sostingut menor, Op. 2, No. 1

[edita] Obres orquestrals

• Concert per a piano en Fa sostingut menor, Op. 20
• Reverie, Op. 24
• Simfonia No. 1 en Mi major, Op. 26
• Simfonia No. 2 en Do menor, Op. 29
• Simfonia No. 3 "El poema diví" en Do menor, Op. 43
• Simfonia No. 4 "Poema de l'Èxtasi", Op. 54
• Prometeu: Poema del Foc, Op. 60
• Mysterium (inacabada)

[edita] Enllaços externs

A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Alexander Scriabin

• (anglès)Scriabin Society of America
• (anglès)The mythical time in Scriabin by Lia Tomás
• (anglès)Was Scriabin a Synaesthete? by B. Galeyev & I. Vanechkina
• (anglès)Scriabin in Aspen No.2 on UBUWEB (A short biography by Faubion Bowers; four preludes and the tenth sonata available for download)
• (anglès)Scriabin's Sheet Music by Mutopia Project
• (anglès)Plantilla:Musicbrainz artist

[edita] Referències

1. ↑ *Harrison, John (2001). Synaesthesia: The Strangest Thing, ISBN 0192632450: "De fet, es considerablement dubtosa la legitimitat de la reivindicació de Scriabin, i fins i tot d'altres reivindicacions fetes per ell, com es discuteix al capítol 5." (p.31-2).
2. ↑ B. M. Galeyev and I. L. Vanechkina (August 2001). "Was Scriabin a Synesthete?", Leonardo, Vol. 34, Issue 4, pp. 357 - 362: "diferents autors han conclòs que la naturalesa de les analogies 'color-tonal' d'Scriabin era associativa; per tant, la creença que Scriabin era un modèlic i singular 'sinesteta' que realment "veia" els sons musicals—és a dir, literalment tenia la capacitat d'experimentar 'co-sensacions'— és dubtosa."

• Samson, Jim (1977). Music in Transition: A Study of Tonal Expansion and Atonality, 1900-1920, W.W. Norton & Company. ISBN 0393021939.