Carles I de Romania
De Viquipèdia
Carles I de Romania (en romanès Carol I) el seu nom original és Karl Eitel Friedrich Zephyrinus Ludwig von Hohenzollern-Sigmaringen (Sigmaringen, Alemanya 1839 - Sinaia, Romania 1914), Príncep de Romania (1866-1881) i després Rei de Romania (1881-1914). Pertanyent a la dinastia Hohenzollern-Sigmaringen.
Amb el suport del monarca francès Napoleó III va prendre possessió del seu tron, malgrat l'oposició de l'Imperi Otomà i de la malconfiança dels austríacs i dels russos. Es va caracteritzar pel seu liberalisme i la seva intel·ligent administració, facilitant l'entrada de Romania a la vida internacional de l'època, al mateix temps que consolidava l'estabilitat interior del país.
Quan va esclatar la Guerra russo-turca de 1877, Carles I va donar suport al tsar de Rússia i va declarar la independència de Romania (9 de maig de 1877) i més tard es va proclamar rei (1881). La decepcionant actitud dels russos, que van aprofitar l'ocasió per annexionar-se Bessaràbia, va fer que el govern de Ion Brătianu s'apropés a la Triple Aliança, tal i com volia Carles I. Amb aquesta aliança, integrada per Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i l'Imperi Otomà, es signaren acords secrets (1883). Malgrat això, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914), el govern romanès, en contra dels desitjos i interessos del rei, va declarar la neutralitat de Romania en aquest conflicte. Carles I profundament decebut de l'actitud dels polítics romanesos va retirar-se a la seva residència reial (Palau Peleş) a Sinaia, on va morir al cap de poc temps (27 de setembre de 1914) sense descendència. El va succeir al tron romanès el seu nebot, Ferran de Hohenzollern amb el nom de Ferran I de Romania.
Per a molts historiadors romanesos, el regnat de Carles I, conjuntament amb el de Ferran I, ha representar un dels millors períodes de la història contemporània romanesa.
Al llarg del regnat de Carles I es va instituir l'orde militar de Carol I.
