Edmund Husserl
De Viquipèdia
Edmund Husserl (Prossnitz, Moràvia, República Txeca 1859 - Friburg de Brisgòvia 1938) fou un filòsof alemany d'origen jueu.
Fou alumne de Franz Brentano i Carl Stumpf a Halle, i el 1901 fou professor a Göttingen i Friburg de Brisgòvia i cap de l'escola fenomenològica. La seva evolució intel·lectual, marcada successivament per l'influx de Plató, René Descartes i Immanuel Kant, descriu una mena d'arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciència. La seva primera obra es caracteritza pel descobriment i la descripció del contingut ideal del coneixement: les "essències" de les coses. En obres posteriors introduí la problemàtica crítica de l'epokhé i transformà així el realisme aparent de la primera època en una mena d'idealisme transcendental que cerca en la consciència —una consciència transcendental a l'estil de Kant i, per tant, intersubjectiva— el fonament absolut del món d'objectes que s'hi constitueix. Endemés, el 1887 s'aconvertí al cristianisme luterà i abandonà el judaisme.
En les darreres obres aborda temes nous: la veritat prejudicial, la temporalitat de la consciència, la mundanitat de l'home, etc, que semblen preparar el futur pensament de Martin Heidegger. Considerat com a fundador de la fenomenologia, Husserl no concep el fenomen sinó com la realitat mateixa, tal com és donada a l'home immediatament en el coneixement. La primera etapa de la fenomenologia és dominada, doncs, per l'admiració, gairebé platònica, per la presència de les coses en la consciència. Hom subratlla alhora la intencionalitat del coneixement: la consciència no és mai solipsista, és consciència d'alguna cosa i tendeix sempre vers un objecte, i així la correlació consciència-cosa domina el pensament de Husserl. Resta només a determinar si la cosa és en ella mateixa o és per a la consciència. En decidir-se per la segona alternativa, Husserl transforma definitivament la primitiva fenomenologia de les essències en una fenomenologia transcendental, posant l'èmfasi en la reducció transcendental; però, en lloc d'instal·lar-se definitivament en un dels dos pols de la relació subjecte-objecte, se situa al bell mig de l'arc transcendental que els enllaça i des d'allí analitza i descriu les estructures essencials de l'un i de l'altre. Aquesta situació és inestable i el pensament de Husserl dóna proves d'aquesta inestabilitat. Ell pensa, però, que és la situació peculiar del filòsof. Aquest pensament va influir posteriorment en Edith Stein (St. Teresa Benedicta de la Creu), Eugen Fink, Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre, Maurice Merleau-Ponty i Max Scheler, el seu principal deixeble.
[edita] Obres
- Über den Begriff der Zahl. Psychologische Analysen (1887)
- Philosophie der Arithmetik. Psychologische und logische Untersuchungen (1891)
- Logische Untersuchungen (Investigacions lògiques, 1900-01)
- Philosophie als strenge Wissenschaft (1911)
- Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologische Philosophie (Idees relatives a una fenomenologia pura i a una filosofia fenomenològica, 1913)
- Formale und transzendentale Logik (Lògica formal i transcendental, 1929)
- Méditations cartésiennes (1931)
- Die Krisis der europäischen Wissenschaften und die transzendentale Phänomenologie (La crisi de les ciències europees i la fenomenologia transcendental, 1937)
- Erfahrung und Urteil (Experiència i judici, 1939)
