Fertilitzant
De Viquipèdia
Un fertilitzant o adob, és des de l'acepció agrícola de la paraula, qualsevol substància que incrementi la productivitat o la qualitat dels conreus. Normalment es divideixen en orgànics i inorgànics, químics o minerals i contenen un o diversos elements químics indispensables per al nodriment dels vegetals i que, addicionada al sòl,a les fulles o, més rarament injectat al tronc, el compensa de les deficiències que pugui tenir d'aquests elements. L'adob, per tant, augmenta la fertilitat.
Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són els anomenats macronutrients i entre ells els principals són el nitrogen, el fòsfor i el potassi
Els adobs naturals d'origen orgànic, d'origen animal, vegetal o mixt; dejeccions d'animals, aigües fecals, fangs de depuradora, fems, restes vegetals i els anomenats adobs verds (conreus destinats a ser colgats amb terra) , han estat emprats tradicionalment, i són coneguts des de l'antiguitat. Els adobs orgànics passen per una fase prèvia de mineralització a fi que els elements necessaris a les plantes que contenen puguin solubilitzar-se. Aquesta mineralització és un procés complex en el qual intervé activament la població bacteriana del sòl. Els adobs naturals d'origen orgànic contenen quantitats relativament petites de nitrogen, fòsfor i potassi, cosa que queda parcialment compensada per la gran quantitat que se'n fa servir, a partir de 10.000 kg per Hectàrea. A més proporcionen substàncies diverses afavoridores de la vida microbiana i milloren la textura de les terres i afavoreixen la capacitat de retenció d'aigua.
Els adobs minerals o inorgànics van apareixer el segle XIX arran dels treballs de Justus von Liebeg i no han deixat d'evolucionar des dels nitrats naturals de Xile i Noruega fins els adobs d'alliberament lent i aminoàcids foliars actuals. Són d'acció més o menys directa per tal com forneixen al sòl substàncies directament assimilables per les plantes o substàncies fàcilment transformables.
- Quan contenen un sol element dels elements químics que interessen els vegetals s'anomenen "adobs simples". Els nitrogenats forneixen nitrogen assimilable, en forma de nitrats o de derivats amoniacals; els fosfatats proporcionen el fòsfor en forma de fostats o d'àcid o anhídrid fosfòric; i els potàssics forneixen el potassi en forma de sulfats o clorurs potàssics.
- La mescla de dos o més d'aquests adobs simples constitueix un "adob compost", el qual resol les exigències d'adobament d'un terreny si respon a una fórmula d'adobament correcta. De vegades, però, un sol producte ja conté més d'un element fertilitzant (nitrat o fosfat potàssic, per exemple), la qual cosa el converteix en "adob complex", la proporció relativa dels elements fertilitzats del qual és fixa. Per això la riquesa en nutrients en els adobs químics s'expressa amb tres nombres que corresponen als tres macronutrients principals assenyalats: l'anomenat 15 15 15 correspon a un producte amb 15% de nitrogen 15% de fòsfor i 15 de potassi. En general són adobs de fàcil conservació pel seu escàs o nul caràcter hidroscòpic especialment si es toben en la forma de granulat.
Ultra ser un dels factors principals responsables dels grans increments en els rendiments agrícoles provoquen la contaminació generalitzada de terres i aigües.
