Folkspraak

De Viquipèdia

El folkspraak (de folk "poble", "gent" i spraak "llengua") és un idioma artifical basat en les llengües germàniques, de les quals es pretén que sigui una mena de barreja. Hauria de ser fàcilment comprensible per als més de 400 milions de persones que les tenen com a llengua materna i els molts d'altres com a segona (especialment l'anglès com a llengua de negocis).

Actualment hi ha diversos 'dialectes' del folkspraak, corresponents a les diverses 'versions' de com la llengua hauria de ser segons cada grup o persona. Aquestes divergències afecten totes les àrees del llenguatge, incloent-hi la gramàtica, el lèxic i l'ortografia .El fet que no hi hagi consens sobre com escriure el nom de la pròpia llengua il·lustra aquest darrer aspecte: A banda de "folkspraak", hom proposa també "folksprák", "folksprahk", "folksprak", i versions amb guió com ara "folk-Spraak".

Malgrat tot, hom treballa per aconseguir alguna mena de consens, que acabi conduïnt a una "versió oficial". És notable el fet que la majoria de dialectes proposats tendeixen a semblar una mena de neerlandès o baix alemany influït per l'anglès, i, en menor mesura, les llengües escandinaves. Aquest fet sembla raonable puix que així hom deixa de banda la segona mutació consonàntica que separà l'alt alemany de la resta de llengües germàniques, i l'enorme allau de mots llatins i francesos que diluïren l'essència germànica del vocabulari anglès.

Fůlkspræk	Folksprak
Ůnsĕr Fadĕr in đă ħemmĕn,	Onser Fader in de hemmen,
werđĕ ħạlĭgĕt đin nam,	werde heliget din nam,
kwe*mĕ đin rik,	kome din rik,
găskeƕĕ đin wėlj,	geskehe din will,
ƕe in đă ħemmĕn, sa up đă erŧ.	we in de hemmen, sa up de ert.
Geb ůns ħidag ůnsĕr dãglĭk brḁđ.	Gev ons hidag onser dæglik brod.
Ůnđ fĕrgeb ůns ůnsĕr skuld,	Ond fergev ons onser skuld,
ƕe ḁk wi fĕrgeb đem ůnsĕr skuldĕrĕn.	we ok wi fergev dem onser skulderen.
Ůnđ lid ůns ne in fĕrsȍkung,	Ond lid ons ne in fersøkung,
abĕr ŭrlḁs ůns af đă ȕbĕl.	aver erlos ons af de yvel.