Graziadio Isaia Ascoli
De Viquipèdia
Graziadio Isaia Ascoli (Gorizia, 1829 – Milà, 1907) fou un filòleg i lingüista italià d'origen friülà.
Era autodidacte, però el seu rigor metòdic era igual o superior al dels seus contemporanis de les universitats alemanyes, sobretot gràcies al fort sentit comú amb què reconduïa totes les qüestions a una base històrica, sense deixar-se seduir per metàfores com la de la "vida orgànica" de les llengües. De jove (1851) proposà una llengua internacional usable amb el telègraf, anomenada pasitelegrafia.
Incansable investigador de les llengües, la primera part de la seva carrera fou consagrada a l'indoeuropeu, i la segona, al romànic i al cèltic. La teoria del consonantisme indoeuropeu fou en gran part obra seva Del primer període és també una gran obra sobre la llengua dels gitanos i la seva investigació sobre la llengua dels etruscs.
El segon període s'inicià el 1873, amb la fundació de la revista Archivio Glottologico Italiano, que dirigí fins el 1901, des d'on s'interessà per tots els dialectes romànics, com el ladí i el furlà. El primer volum conté una de les bases de la dialectologia històrica romànica. La causa del seu interès cèltic fou la seva fe en la teoria del substrat, en bona mesura formulada per ell, i en l'edició de texts cèltics es revelà tan bon filòleg com lingüista. També fou un dels diferenciadors del grup francoprovençal.
El 1889 fou nomenat senador honorari i el 1901 ciutadà honorari de la ciutat de Milà.
[edita] Obres
- Zigeunerisches (1865).
- Lezioni di fonologia comparata del sanscrito, del greco e del latino (1870)
- Saggi ladini
