Guarino de Verona
De Viquipèdia
Guarino de Verona (1370 - 14 de desembre de 1460) va ser una figura primerenca del Renaixement italià.
Va néixer a Verona, i estudià grec a Constantinoble, on visqué cinc anys sent deixeble de Manuel Chrysoloras. Tornà a Itàlia amb dues maletes plenes de valuosíssims manuscrits grecs que havia col·leccionat amb moltes penes. Es diu que el fet de perdre'n una en un naufragi li va saber tant greu que els seus cabells es van tornar grisos en una nit. Un cop a Itàlia es guanyà la vida com a professor de grec, primer a Verona i més tard a Venècia i Florència. El 1436, gràcies a Lionel, marquès d'Este, es convertí en professor d'aquesta llengua a Ferrara, i el 1438 fou el traductor dels grecs als concilis de Florència i Ferrara. En aquesta ciutat morí el 1460.
Les seves obres principals són traduccions d'Estrabó i part de les Vides de Plutarc, un compendi de la gramàtica grega de Chrysoloras i comentaris sobre Persius, Juvenal, Marcial, Aristòtil i Ciceró.
 |
Aquest article sobre art és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
