Hoatzin
De Viquipèdia
| Hoatzin | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||||||||
| Classificació científica | |||||||||||||||
|
|||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||
| Ophisthocomus hoazin (Muller, 1776) |
|||||||||||||||
|
|
L'Hoatzin (Opisthocomus hoazin) és una espècie particular d'ocell tropical que habita a les zones pantanoses que envolten el riu Amazones i Orinoco a Amèrica del Sud.
Té les dimensions d'un faisà, però és molt més esbelt, té el coll i la cua més llargs i té un cap petit. Té una cara blava sense plomes i amb els ulls vermells, i al seu cap hi ha una cresta serrada. Té una capacitat limitada de volar.
S'ha debatut molt sobre la seva relació amb altres espècies d'aus. Se li ha donat una família pròpia, Opisthocomidae, i ha estat prèviament inclòs dins la família dels Galliformes o la dels Gruiformes, a causa de la semblança amb els agamins. Sibley els considerava més semblants als cucuts, cosa que porta més controvèrsia perquè els cucuts tenen potes zigodàctiles (dos dits cap endavant, dos cap enrere), mentre que l'hoatzin té un esquema més típic de tres dits endavant, dos cap enrere.
Les anàlisis cladístiques fan pensar en una relació de l'hoatzin amb la família dels seriemes, i més distantment, amb els Musophagidae i cucuts.
L'hoatzin es menja les fulles i els fruits de les plantes que creixen en els pantans en què viu. Una de les moltes peculiaritats d'aquesta espècie és que té un sistema digestiu únic entre les aus. Els hoatzins usen fermentació bacterial a la part davantera de l'estómac per a descompondre el material vegetal que consumeixen, tal com les vaques i altres remugants. A causa d'això, aquest ocell fa una pudor semblant a la dels fems, i només se'l caça com a aliment en temps d'extrema necessitat.
Els hoatzins són una espècie gregària i fan nius en petites colònies, ponent entre 2 i 3 ous en un niu de bastons construït en un arbre que pengi sobre l'aigua. El pollet, que és alimentat a base de pasta vegetal regurgitada pels pares, té un altre tret estrany; té dues urpes a cada ala, que l'ajuden a agafar-se a les branques a mesura que grimpa pels arbres. Això ha portat inevitablement a comparacions amb l'ocell fòssil Archaeopteryx.
Es tracta d'una espècie molt sorollosa, que té una varietat de sons de crida, un dels quals se sol descriure com similar als esbufecs d'un fumador empedreït.
