Maurice Maeterlinck

De Viquipèdia


Premi Nobel

Maurice Maeterlinck

Maurice Polydore Marie Bernard Maeterlinck (Gant, 29 d'agost de 1862 - Niça, 5 de maig de 1949). Dramaturg, poeta i assagista belga en llengua francesa, principal exponent del teatre simbolista.

Va iniciar els seus estudis en un col·legi de Jesuïta i va estudiar lleis en la Universitat de Gant. L'any 1885 va publicar els seus primers poemes d'inspiració parnassiana en la revista literària i artística: Jeune Belgique . El 1886, va abandonar la seua professió i es va traslladar a París on va entaular relació amb els escriptors que després més li influiran: Stéphane Mallarmé i Villiers de l'Isle-Adam. Aquest últim li va fer conéixer tota la profunditat de l'idealisme alemany (Hegel, Schopenhauer). En aqueixa mateixa època Maeterlinck estudia a Ruysbroeck l'Admirable, un místic flamenc del segle XIV del que va traduir el 1891, "Ornement des noces spirituelles", el que li va portar a descobrir les riqueses intuïtives del món germànic molt allunyades del racionalisme predominant en la literatura francesa. Amb aquest esperit, i notablement influït per Novalis (George Philipp Friedrich Von Hardenber) va entrar en contacte amb el romanticisme de Jena (Alemanya 1787-1831), al voltant d'August i Friedrich Schlegel i de la revista "l'Atthenäum"), precursor, en línia directa, del simbolisme. En les obres que Maeterlinck va publicar entre 1889 i 1896, es reflecteix aquesta influència germànica. El 1920 escriu "Monna Vanna" obra teatral que interpretarà Georgette Leblanc, actriu a qui va conéixer l'any 1895 i que serà la seua companya fins al 1919, any en què contrau matrimoni amb la jove Renée Dahon.

L'any 1921 va impartir classes als Estats Units, més tard, el 1940 va tornar per passar-hi la Segona Guerra Mundial. Durant una curta estada a Portugal, el 1937, va escriure el prefaci del discurs polític de Salazar: Una revolució en la pau.

[edita] Obra

[edita] El poeta

El seu llibre de poemes Serres chaudes (Els hivernacles), publicat el 1889 per Léon Vanier, editor de Paul Verlaine, evidencia la línia de la "despersonalització de l'escriptura" i posa de manifest, en part, l'ideal mallarmià: la suggestió com a essència es convertix en el principal generador de l'acte de la creació pura. Amb la repetició de la paraula, Maeterlinck, aconseguix una vibració espiritual, una ressonància interior. El vers és arítmic, alliberat de convencions. Guillaume Apollinaire queda impressionat per aquesta nova forma de versificar. Maeterlinck abandona el naturalisme i el parnassianisme per a dedicar-se a la poesia al·legòrica en què la imatge recorda la iconografia medieval, la pintura de Bruegel o la de Jerôme Bosch.

El 1895, torna a trobar-se amb Georgette Leblanc, cantant, germana de Maurice Leblanc. Amb ella crearà, en 1897, en la Vila Dupont, un saló literari a què concorren, entre altres: Oscar Wilde, Paul Fort, Stéphane Mallarmé, Camille Saint-Saëns, Anatole France i Auguste Rodin.

[edita] EL dramaturg

Maeterlinck, junt amb els grans dramaturgs (Henrik Ibsen, Anton Txèkhov, August Strindberg i Haupmann) va contribuir a la transformació de la concepció del drama. Del 1889 al 1894, va publicar vuit obres en què s'expressen estats anímics en un món irreal i simbòlic. Sota aquestes característiques destaquen tres conceptes: el drama estàtic (personatges immòbils, passius i receptius davant del que es desconeix); el personatge sublim (que lluita inútilment contra la mort, el Destí o la Fatalitat); la tragèdia quotidiana (cap heroïsme, el simple fet de viure ja és una tragèdia). L'acció, per mitjà de la interpretació dels actors, ha de suggerir els estats d'ànim front al seu destí, el lent despertar vers a la fatalitat.

[edita] L'assagista

Al teatre li van succeir les obres d'assaig filosòfiques en què va abordar la vida de la naturalesa i el misteri de l'home: El tresor dels humils (Le trésor des humbles) 1896; La vida de les abelles (La vie des abeilles) 1901; La intel·ligència de les flors (l'intelligence des fleurs), en 1907; La vida dels tèrmits (La vie des termites) 1927; La vida de les formigues (La vie des fourmis) 1930.

[edita] Èxits internacionals

L'any 1908, Constantin Stanislavski posa en escena l'obra "L'ocell blau" (l'Oiseau bleu) en el Teatre d'Art de Moscou. Aquesta obra, serà representada amb gran èxit en tot el món.

El 1911 Maeterlinck va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Va ser nomenat comte pel rei Albert I de Bèlgica i condecorat per francesos i belgues com a recompensa pels serveis prestats als aliats en la Primera Guerra Mundial.

Un any abans de la seua mort va publicar Bulles bleues, obra autobiogràfica en què recull els records de la seua infantesa.

[edita] Obra selecta

Els hivernacles (Serres chaudes) (1889)
La princesa Malena (La Princesse Maleine) (1889)
La intrusa (l'Intruse) (1890)
Els cecs (Els Aveugles) (1890)
Les set princeses (Les sept princesses) (1891)
Pelléas et Mélisande (1892) – Transformada en òpera per Claude Debussy [Veure Pelléas et Mélisande (òpera)] i representada en l'Opéra-Comique de París el 1902
Aladí i Palòmides (Alladine et Palomides) (1894)
Interior (Intérieur) (1894)
La Mort de Tintagiles (1894)
El tresor dels humils (Le trésor des humbles) (1896)
Dotze cançons (Douze Chansons) (1896)
La vida de les abelles (La vie des abeilles) (1901)
La vida dels tèrmits (La vie des termites) (1927)
La vida de les formigues (La vie des fourmis),(1930)
Monna Vanna (1902)
L'ocell blau (l'Oiseau bleu) (1909)
Bulles bleues (1948)