Termòpiles
De Viquipèdia
Termòpiles (Portes Calentes) es un famós pas de Grècia entre Tessàlia i Lòcrida, únic lloc per el qual es podia entrar des el nord cap el sud de Grècia. Es situa entre el puig Oeta i el golf Maliac. Avui la seva configuració es diferent que en l’antiguitat degut al canvi del curs d’alguns rius i rierols i a que les terres formades pels sediments dels rius van allargar la terra uns 5 km cap el mar deixant la muntanya mes lluny. El riu Esperqueios ha canviat el lloc de la desembocadura i els rius Dyras, Melas, i Asopos, que abans arribaren al mar, avui son afluents del Esperqueios.
En tempos d'Heròdot el riu Esperqueios corria cap el mar en direcció est des la ciutat d'Anticyra, al oest del pas. Al est d’aquest riu hi havia un altra anomenat Dyras, i mes al est un altra anomenat Melas, prop de la ciutat de Traquis. Entre aquesta i la costa la plana era gran. Mes al est estava el riu Asopos i finalment mes al est el Fènix, afluent del Asopos. Allà on s’unien el Fènix i l'Asopos el puig Oeta s’acostava al golf deixant nomes espai per un carro. A aquest pas hi havia la ciutat d'Anthela amb els temples d’Amfictió i del amfictiònic Demetri, amb llocs pels membres del consell amfictiònic que es reunien allí a la tardor. A Anthela el puig Oeta retrocedia una mica de la costa deixant una plana petita, però sortia altra cop prop d'Alpeni, la primera ciutat dels Locris on altra cop nomes quedava espai per un carro. Els focis havien construït una muralla per defensar el país dels tessalis i el pas era impracticable. Així el pas el formaven dos estretes obertures amb una plana al mig.
El pas de les Termòpiles fou famós per la seva defensa pel rei espartà Leonides l'agost del 480 aC. En aquest lloc 300 espartans, 1000 lacedemonis, 2800 peloponesis , 700 Tespians, 400 tebans i alguns focis i locris d'Opunte, sota la direcció de Leonides, es van fortificar per aturar al exercit persa de Xerxes I de Pèrsia. L'agost del 480 aC els perses van atacar el pas durant tres dies i foren rebutjats per una defensa mòbil organitzada per Leonides. Un pastor de la regió maliaca, Efialtes, va informar als perses d’un pas de muntanya poc conegut, anomenat Anopea, que va permetre als perses rodejar el pas. El contingent foci que cobria la zona fou eliminat i els perses van poder atènyer les altures occidentals de les Termòpiles (el puig Caudromos) i les altures del sud, rodejant a Leonides. Aquest va deixar que els seus soldats es retiressin i es va quedar nomes amb els espartans, Tespians i tebans. Acorralat a un turó fou convidat a rendir-se; els tebans es van rendir però no pas els espartans i Tespians, que van lluitar fins al darrer home. Aquesta ferotge resistència va permetre a la flota grega retirar-se per l'estret canal d'Euripos.
A les Termòpiles es van lliurar altres combats menys coneguts:
El 279 aC un exèrcit aliat grec es va oposar al pas del gals de Brenno, que assolaven el país i anaven a saquejar Delfos. També els gals van descobrir el pas (revelat per Heracleotes i Anianes) i van obligar als grecs a retirar-se.
El 207 aC en la guerra entre Roma i el rei Filip de Macedònia, el pas fou fortificat pels etolis, llavors aliats dels romans. Filip va forçar el pas i va derrotar als etolis.
El 181 aC el rei selèucida Antíoc, en guerra contra Roma, va fortificar el pas i el va guarnir amb 2000 etolis distribuïts entre els tres cims (Callidromo, Teichios i Rhodúntia). El cònsol romà Acilius va enviar tropes contra la zona i va poder ocupar Callidromo, amenaçant la posició d'Antíoc que va fugir.
De les fortificacions dels tres cims encara se’n veuen unes restes. Foren restaurades per Justinià.