Ultramort
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Dades municipals | |||
| Gentilici | d'Ultramort | ||
| Població (2005) | 203 hab. | ||
| Superfície | 4,36 km2 | ||
| Densitat (2005) | 46,56 hab/km2 | ||
| Altitud | 30 m | ||
| Coordenades | 42°2'19"N, 3°2'8"E | ||
| Entitats de població | 1 | ||
Ultramort és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Està situat en un turonet allargassat de nord a sud a 29 m d'altitud, al marge dret del riu Ter i dominant una àmplia extensió de fèrtils terres de conreu guanyades a les aigües que antigament ocupaven la zona. De fet, havia existit un petit estany, avui dessecat, tal com indica el nom del pla de l'Estanyol, al sud-est del terme al límit amb Parlavà.
El terme municipal limita al nord amb Verges; a migdia amb Parlavà; a llevant amb Serra de Daró, i a ponent, amb Foixà. Arran del nucli urbà passa la carretera de la Bisbal a Figueres.
Una característica del poble d'Ultramort és que no té poblament disseminat. La seva població s'aplega a l'entorn de l'església i es perllonga amb dos ravals direcció nord que porten el nom de cap on s'adrecen, Torroella i Figueres.
[edita] Història
Ultramort està documentat des de l'any 1046 amb el nom de Ultramorte. L'any 1316 passa a formar part del terme del castell de Rupià, castell que aleshores estava posseït pels bisbes de Girona.
Ultramort fou fortificat i tenia un castell situat al nord de la plaça, entre el raval del carrer de Figueres i del carrer de Torroella, damunt un pujol de formes suaus. Es tracta del castell de Gleu, popularment conegut com el castell de Finestres, i que té una història força desconeguda. Se'n conserven restes i una notable casa, amb garites.
Com en molts altres pobles rurals de l'Empordà, Ultramort, formant part d'una batllia de la mitra gironina amb Rupià i Parlavà, comença a augmentar la població al llarg del segle XVIII i continuà fins a mitjans del segle XIX en què assolí els 340 habitants l'any 1857. Malgrat l'assoliment d'una certa importància demogràfica, és precisament en aquests anys quan Ultramort perd la seva independència municipal i resta agregat al municipi de Foixà, independència que veuria recuperada en la dècada del 1920.
Tanmateix, des de que assolí la seva independència la pèrdua de població ha estat constant al llarg de tot el segle seguint la tònica de despoblació dels pobles rurals en favor de l'expansió de les viles més industrials i turístiques.
[edita] Economia
Ultramort encara avui té una població dedicada totalment a l'agricultura i la ramaderia. La cria de bestià boví i porcí ha esdevingut una activitat primordial. Actualment, amb la pagesia en decadència, només queden unes 8 famílies que persisteixen en la tasca de la cria de bestiar.
La reduïda extensió municipal només permet conrear unes 300 hectàrees, essent els cultius més extensos el farratge, la userda, el blat de moro, el blat i actualment també algunes parcel·les d'arbres fruiters, majoritàriament pomeres.
[edita] Llocs d'interès
Una passejada pels tranquils carrers del poble permet descobrir elements arquitectònics interessants en algunes de les seves cases.
Però els edificis més notables són:
