Aquelarre
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Aquelarre (del basc Akelarre: aker=boc; larre=camp) és el lloc on les bruixes (sorginak, en basc) celebren les seves reunions i rituals.
En aquestes celebracions se sol venerar boc negre, que està asociat amb el culte a Satanàs. Un dels aquelarres més coneguts era el que se celebrava a les coves de Zugarramurdi (Navarra) i d'aquí és d'on vé el nom del ritual del lloc on es celebrava. Aquelarre és el nom del ritual que se celebrava davant de la cova mencionada.
[edita] Història
S'ha confirmat que els primers aquelarres se celebraven a l'Antiga Grècia, ja que s'explica que dones despullades i borratxes pujaven adalt dels turons i en solitari celebraven rituals i festes al marge dels homes. Aquesta afirmació, no obstant, és incorrecta, ja que es tractava de dones que adoraven al déu Dionís i no de bruixes.
Durant l'Edat Mitjana és quan corren cada vegada més rumors sobre reunions de bruixes en els boscos, tot i que potser es tractés simplement de dones coneixedores del caràcter medicinal de certes plantes.
En concret, la Belladona sembla haver tingut un important paper en els aquelarres i en els seus mites, llegendes i simbologia.
Les diferents vies d'administració de substàncies al·lucinògenes no eren molt conegudes i la seva administració pel que fa a la quantitat era letal, ja que estava molt a prop de les dosis que utilitzaven diàriament i es feia molt perillós subministrar-les via oral.
És per això que dites substàncies s'aplicaven freqüentment en forma d'ungüent, per via vaginal o rectal, el que podria haver donat origen a algunes llegendes sobre el caràcter sexual de la bruixa o l'ús de calderes per a la preparació de pocions. Per altra banda, moltes granotes estan involucrades en la imagineria del món de la bruixeria. Alguna cosa similar ocórre amb alguns bolets o fongs verinosos com la amanita muscaria, associada en els contes infantils al lloc on, suposadament, viuen els gnoms.
