Arquitectura bioclimàtica
De Viquipèdia
L'arquitectura bioclimàtica consisteix en el disseny d'edificis que tinguin en compte l'entorn, optimitzant la utilització dels recursos naturals (sol, vegetació, vent, etc.) per tal d'estalviar energia i fer més saludables els edificis als seus usuaris.
Normalment, l'arquitectura bioclimàtica suposa un sobrecost constructiu, però que es compensa per l'estalvi en el consum dels sistemes artificials de condicionament ambiental.
Tot i que sembla un concepte nou, l'arquitectura bioclimàtica es basa en els sistemes constructius que tradicionalment ha emprat l'arquitectura popular. Els habitants de cada clima han trobat una forma d'habitatge ideal per enfrontar-se als rigors del temps (cabanes ventilades a climes càlids amb molta humitat, habitatges soterrats a climes àrids amb forts canvis de temperatura, o fins i tot les sofisticades finestres amb porticons exteriors del centre i nord d'Europa)
Sembla ser que, en els edificis que no aprofiten les energies naturals, els habitants tenen una pitjor sensació de confort i fins i tot poden tenir problemes de salut. És el que es coneix per "síndrome de l'edifici malalt".
[edita] Vegeu també
- Arquitectura
- Estructures arquitectòniques
- Edifici bioclimàtic
