Artag d'Ibèria
De Viquipèdia
Artag rei d’Ibèria va governar des del 81 aC al 65 aC.
El 65 aC els romans dirigits per Pompeu van entrar al país. Artag sabedor de que no podia resistir, va demanar la pau i es van iniciar converses, però Pompeu, sospitant que el rei tractava de perdre temps per reforçar les fortaleses, va interrompre les negociacions i va marxar directa cap al centre del país, atacant la fortalesa d’Armaz que va ser presa. Artag es va escapar al altra costat del riu Mtkvari, i va cremar el pont perquè no l’empaitessin. Al sud del riu el país va quedar ocupat pels romans. Artag va fer ofertes de pau però Pompeu no les va escoltar., va creuar el riu i va pujar per la Vall de l’Aragvi, derrotant a les forces georgianes. 9000 georgians van morir a aquesta batalla, on les dones van combatre al costat del homes. 10.000 van ser fets presoners. Però encara llavors Artag va tornar a oferir la pau i va enviar a Pompeu ofrenes (inclòs un tron i una taula d’or i un llit) i hostatges, i els romans van decidir acceptar. Un nou rei, Parnavaz II, fill d’Artag, va ser coronat però la institució va sortir intacte, encara que es va haver de declarar amiga dels romans. En els anys successius de fet, l’influencia romana desapareixerà.
