Astianene
De Viquipèdia
Astianene, en armeni Hashteanq fou una regió del oest d'Armènia, al sud-est de la Khorzene i al est de la Balabitene.
Al tractat d'Acilisene, l'Astianene, junt amb la Derzene, la Keltzene, l'Acisilene, l'Anzitene, el Daranaliq, la Balabitene, la Khorzene i la Sofene o la Sofanene va quedar sota domini romà i la resta d'Armènia va quedar per Pèrsia i se la va conèixer com a Persarmènia.
L'emperador bizantí Justinià va nomenar governador de les regions confirmades a Bizanci pel tractat de pau amb Pèrsia del 632 a son cunyat general Sittas, casat amb Comito, la germana gran de Justinià. Sittas va establir una nova forma de govern provincial que fou confirmada pel emperador el 18 de març del 536, que va incloure Sofene, Anzitene, Balabitene (única regió on encara va romandre un nakharar hereditari armeni doncs a la resta van deixar de ser hereditaris i passaren a ser de designació imperial), Astiatene, Sofanene i tota o part de la Khorzene, a la nova província d'Armènia Quarta. Un dux bizantí es va establir a Kitarison, a l'Astianene.
