Càmera obscura
De Viquipèdia
La camera obscura és un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior. Va constituir un dels dispositius ancestrals que van conduir al desenvolupament de la fotografia. Els dispositius fotogràfics actuals van heretar la paraula camera de les antigues cameres obscures.
Consisteix en una gran caixa hermèticament tancada en la que entren els raigs de llum reflectits pels objectes de l'exterior únicament a través d'un petit orifici practicat en una de les seves parets. L'orifici funciona com una lent convergent i projecta a la paret oposada una imatge de l'exterior invertida verticalment i horitzontalment.
Taula de continguts |
[edita] Us
Va ser utilitzada antigament com a ajuda per a dibuixar. La imatge, projectada sobre paper o un altre suport, podia servir de pauta per dibuixar sobre ella. Posteriorment, quan es van descobrir els materials fotosensibles, la camera obscura es va convertir en camera fotogràfica estenopeica (la que usa un simple orifici com objectiu). Aquestes cameres estaven molt limitades pel compromís necessari en establir el diàmetre de l'obertura: prou reduït perquè la imatge tingués una definició acceptable; prou gran perquè el temps d'exposició no fos massa llarg. L'ús de lents o jocs d'elles com a objectiu va convertir definitivament la camera obscura en camera fotogràfica.
[edita] Història
Probablement la camera obscura no va tenir un inventor concret: qualsevol habitació on hi hagués una esquerda en una porta o finestra podia actuar com a camera obscura sense que ningú ho pretengués. Així l'observació per uns i per altres d'aquest fenomen va donar lloc a la generalització del seu coneixement.
Per comprovar les seves teories sobre la llum Aristòtil va construir la primera camera obscura de la que es té notícia en la història. La va descriure de la següent manera: «Es fa passar la llum a través d'un petit forat fet en un quart tancat per tots els seus costats. A la paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant». El segle XIII Roger Bacon coneixia ja el fenomen de la camera obscura. Però sembla que fins al segle XV amb Leonardo da Vinci no se li va donar aplicació pràctica com a instrument auxiliar per al dibuix. El segle XVI es construeixen cameres portàtils amb objectiu de major diàmetre dotat de lents, amb la qual cosa la imatge guanyava en definició i lluminositat. Artistes dels segles XVI i XVII, com Johannes Vermeer i d'altres van fer servir cameres obscures per ajudar-se en l'elaboració dels seus esbossos i pintures.
[edita] La camera obscura com a espectacle
Algunes cameres obscures van ser construïdes com a atraccions turístiques, però ja queden cada vegada menys. Alguns exemples poden trobar-se encara en Grahamstown (Sudàfrica), en la Torre de Tavira a Cadis (Espanya) i en Dumfries i Edimburg (Escòcia).
[edita] Enllaços externs
- camera obscura
- An Appreciation of the Camera Obscura (en anglès)
- Vermeer and the Camera Obscura (en anglès).
