Cèl·lula eucariota
De Viquipèdia
Es denomina eucariotes a les cèl·lules que tenen el seu material hereditari fonamental (la seua informació genètica) tancat dins d'una doble membrana, l'embolcall nuclear, que delimita un nucli cel·lular.
L'alternativa a l'organització eucariòtica de la cèl·lula l'oferix l'anomenada cèl·lula procariota. En estes cèl·lules el material hereditari apareix més o menys dispers en el citoplasma. Les cèl·lules eucariotes no compten amb un compartiment al voltant de la membrana plàsmica, com el que tenen les cèl·lules procariotes.
Als organismes formats per cèl·lules eucariotes se'ls denomina eucarionts.
Organització
A diferència de les cèl·lules procariotes, les eucariotes presenten un citoplasma molt compartimentat, amb orgànuls separats o interconnectats, limitats per membranes biològiques que són de la mateixa naturalesa essencial que la membrana plàsmàtica. El nucli és només el més notable i característic dels compartiments en què es dividix el protoplasma, és a dir, la part activa de la cèl·lula. En el protoplasma distingim tres components principals, a saber, la membrana plàsmatica, el nucli i el citoplasma, constituït per tota la resta. Les cèl·lules eucariotes estan dotades d'un citoesquelet complex, molt estructurat i dinàmic, format per microtúbuls i diversos filaments proteics. A més pot haver-hi paret cel·lular, que és el típic de plantes, fongs i protoctists pluricel·lulars, o algun altre tipus de recobriment extern al protoplasma.
Fisiologia
Les cèl·lules eucariotes contenen en principi mitocondris, orgànuls derivats per endosimbiosi de certs bacteris, la qual cosa els dota de la capacitat de desenvolupar un metabolisme aerobi. No obstant en alguns eucarionts del regne protoctists els mitocondris han desaparegut secundàriament en el curs de l'evolució, en general derivant a altres orgànuls, com els hidrogenosomes.
Alguns eucarionts realitzen la fotosíntesi, gràcies a la presència en el seu citoplasma d'orgànuls anomenats cloroplasts, els quals deriven per endosimbiosi de bacteris del grup denominat cianobacteris (algues blaves).
Encara que demostren una diversitat increïble en la seua forma, compartixen les característiques fonamentals de la seua organització cel·lular, dalt resumides, i una gran homogeneïtat quant a la seua bioquímica (composició), i metabolisme, que contrasta amb la immensa heterogeneïtat que en este terreny presenten els procarionts (bacteri, en sentit ampli).
Organismes eucarionts
Els organismes eucarionts formen el domini Eukarya que inclou als organismes més coneguts, repartits en quatre regnes: Animalia (animals), Plantae (plantes), Fungi (fongs) i Protoctists. Inclouen a la gran majoria dels organismes extints morfològicament recognoscibles que estudien els paleontòlegs. Els exemples de la disparitat eucariòtica van des d'un dinoflagelat (un protoctist unicel·lular fotosintetitzador), un arbre com la sequoia, un calamar, o un xanglot de bolets (òrgans reproductius de fongs), cada un amb cèl·lules distintes i, en el cas dels pluricel·lulars, sovint molt variades.
