Còdec

De Viquipèdia

Un còdec (de l'anglès coder/decoder, és a dir codificador/descodificador) és un esquema que regula una sèrie de transformacions en un senyal o informació. Els còdecs tant poden transformar un senyal a una forma codificada (usada per la transmissió o encriptació) com fer-ho al revés, donar la senyal adequada per a la seva visualització o edició (no necessariament la forma original) a partir de la forma codificada.

Els còdecs són utilitzats per comprimir vídeo o àudio ja que la forma original d'aquest tipus de dades són massa grans com per ser transmeses pels sistemes de comunicació dels que es disposen avui dia.

No s'ha de confondre el còdec amb el format d'arxiu, ja que aquests poden contenir diferent informació codificada amb diversos còdecs. Un exemple d'això pot ser que un arxiu avi pot contenir vídeo codificats amb els còdecs DivX o Xvid i també tenir codificat l'àudio en Ogg o Mp3.

[edita] Tipus de còdecs

Bàsicament hi ha dos tipus de còdecs, segons pel que han estat dissenyats.

Per una banda hi ha els còdecs sense pèrdues (en anglès, lossless) caracteritzats per ser esquemes reversibles, és a dir, que les dades originals poden ser reconstruïdes. Aquests còdecs són usats quan mantenir la qualitat és essencial. La compressió sense pèrdues no pot garantir un grau concret de compressió per qualsevol informació a reduir, ja que aquesta pot estar suficientment “empaquetada”.

L’altre tipus de còdecs són anomenats còdecs amb pèrdues (en anglès, lossy) i es basen en descartar informació menys important o menys rellevant, per tant són esquemes irreversibles. Són utilitzats quan es necessita un grau de compressió més elevat. Amb aquest mètode, la informació comprimida pot ser diferent a l’original, però és “semblant” i encara reuneix els requeriments mínims perquè sigui útil.

La principal avantatge d’un còdec amb pèrdues respecte un còdec sense pèrdues, és que pot produir un volum de dades molt més petit i per tant necessitar un espai en disc petit i alhora necessitar un ample de banda molt més reduït, i és per aquesta raó que els còdecs de vídeo són tots amb pèrdues.