Calendari musulmà
De Viquipèdia
El calendari musulmà és un calendari lunar. Es basa en cicles lunars de 30 anys (360 llunacions, de tradició sumèria). Els 30 anys del cicle es divideixen en 19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies. Els anys de 354 dies s'anomenen anys simples i es divideixen en sis mesos de 30 dies i altres sis mesos de 29 dies. Els anys de 355 dies s'anomenen intercalares i es divideixen en set mesos de 30 dies i altres cinc de 29 dies. Anys i mesos van alternant-se. És a dir, cada 33 anys musulmans equivalen a 32 anys cristians. Les intercalacions es fan afegint un dia al final del mes de du-l-hijà en els anys 2n, 5è, 7è, 10è, 13è, 16è, 18è, 21è, 24è, 26è i 29è de cada cicle de 30 anys.
L'any musulmà es compon de 12 mesos de 30 o 29 dies:
- محرّم, /muħarːam/ (30)
- صفر, /sˁafar/ (29)
- ربيع الأول, /rabiːʕulʔawal/ "primer rabi" (30)
- ربيع الآخر, /rabiːʕulʔaːχir/ o ربيع الثاني, /rabiːʕuθːaːniːʲ/ "últim rabi" o "segon rabi" (29)
- جمادى الأول, /ʒumaːdalʔawal/ "primer jumada" (30)
- جمادى الآخر /ʒumaːdalʔaːχir/ o جمادى الثاني /ʒumaːdaθːaːniːʲ "últim jumada" o "segon jumada" (29)
- رجب, /raʒab/ (30)
- شعبان, /ʃaʕabaːn/ (29)
- رمضان, /ramadˁaːn/ (ramadà) (30)
- شوّال, /ʃawːaːl/ (30)
- ذو القعدة, /ðulqaʕdah/ (30)
- ذو الحجة, /ðulħiʒah/ (29 o 30)
Els dies de la setmana són set:
- يوم الأحد, /jaumulʔaħad/ (primer dia)
- يوم الإثنين, /jaumulʔiθnain/ (segon dia)
- يوم الثـﻻثاء, /jaumuθːalaːθaːʔ/ (tercer dia)
- يوم اﻷربعاء, /jaumulʔarbaʕaːʔ/ (quart dia)
- يوم الخميس, /jaumulχamiːs/ (cinquè dia)
- يوم الجمعة, /jaumulʒumaʕah/ (dia de reunió)
- يوم السبت, /jaumusːabt/ (dia del sàbat)
El dia comença amb la posta del sol, i el mes comença uns dos dies després de la lluna nova, quan comença a veure's el creixent.
Si es considera la diferència de dies entre el calendari lunar i el solar, i el fet de començar l'any en dates diferents, és observable la dificultat d'establir una correspondència entre el calendari musulmà i el cristià. Hi ha taules de correspondència d'anys, però per a un càlcul ràpid i aproximat serveixen les fórmules següents:
Per a passar de l'any musulmà al cristià G = H + 622 – (H/33) Per a passar de l'any cristià al musulmà H = G – 622 + (G - 622/32) On: G = any cristià (calendari gregorià) H = any musulmà (hègira)
Estes fórmules serveixen per a establir la correspondència d'anys musulmans i cristians d'una manera aproximada. Per a establir la correspondència d'una data concreta la cosa és quasi impossible, i fins i tot els historiadors admeten un error d'un dia més o menys. La causa d'aquest desfasament és que l'inici i la fi de cada mes es regula segons el cicle lunar observable, la qual cosa porta a introduir un dia de més quan les observacions no coincideixen amb el càlcul teòric.
