Catedral de Sant Vit
De Viquipèdia
La Catedral de Sant Vit (Chrám Svatého Víta o Katedrála Svatého Víta en txec) és un temple dedicat al culte catòlic situat a la ciutat de Praga (República Txeca). Forma part del conjunt monumental del Castell de Praga i és la major mostra d'art gòtic de la ciutat. Des de 1989 la Catedral està dedicada a Sant Vit, Sant Venceslau i Sant Adalbert. Ha estat escenari de la coronació de tots els reis de Bohèmia, així com també s'hi han enterrat tots reis, sants, bisbes i arquebisbes.
Taula de continguts |
[edita] Història
La construcció de la catedral de Sant Vit fou la culminació de les reinvidicacions dels reis de Bohèmia de convertir la diòcesi de Praga en arquebisbat. La primera pedra fou col·locada el 21 de novembre de 1344 per l'arquebisbe de Praga, Ernest de Pardubice, en presència del rei Joan de Luxemburg i dels seus dos fills, Carles (futur Carles IV de Bohèmia) i Joan en el mateix solar on antigament s'aixecaven una rotonda i una basílica també dedicades a Sant Vit, de les quals encara en queden restes. El projecte fou dissenyat per l'arquitecte francès Maties d'Arras, que s'inspirà en l'art gòtic inicial francès, prenent com a models les catedrals de Tolosa i Narbona. De fet, la Catedral de Sant Vit és una de les darreres mostres importants d'aquest corrent artístic.
A la mort de d'Maties d'Arras, el succeí Petr Parler el 1356 després d'uns anys sense que l'obra fós dirigida per cap mestre d'obres i seguidament els fills d'aquest segon, Jan i Václav. D'aquests nous arquitectes imprimiren a la nova catedral un estil més inspirat en el gòtic alemany però alhora molt personal, ben present al cor, la capella de Sant Seguismund i la sacristia, que ells van acabar. D'aquesta època destaquen les complexes bòvedes, només comparables a les de les catedrals angleses.
El 1419 els treballs es van interrompre a causa de la rebel·lió husita. Els hussites, contraris a la veneració dels sants i a les mostres d'opulències pròpies de l'Església catòlica, saquejaren la catedral i feren coronar el rei Seguismund al nou temple.
El 1485 la cort tornà al Castell de Praga i es començà a restaurar la Catedral. Es contruí un nou Oratori Reial, obra de Hans Spiesz, símbol de la sobirania del rei, que no fou acabada fins el 1490. Les escenes de la legenda de Sant Venceslau foren enllestits per a la coronació del rei Lluís Jagelló el 1509.
El 1526 Ferran I d'Habsburg es converteix en el primer Habsburg coronat rei de Bohèmia. D'aquesta època data la galeria de la música, obra de Bonifaci Wolmut, d'estil manierista amb bòvedes neogòtiques i la capella de Sant Adalbert, que posteriorment fou destruïda. El 1566 Maximilià II d'Habsburg encarregà el panteó reial com a monument al Casal d'Habsburg i als seus predecessors al tron de Bohèmia. El panteó fou acabat el 1589.
El 23 de maig de 1618, es produí la defenestració de Praga, començant així la Guerra dels Trenta Anys. El 1619 radicals calvinistes causen desperfectes a la Catedral, que va haver de ser reconsagrada el febrer de 1621, després de la derrota txeca a la batalla de la Muntanya Blanca. Gaspar Bechteler confeccionà els relleus de fusta que commemoren la defenestració i les seves conseqüències. El 1644 Leopold Guillem, bisbe d'Olomuc, féu restaurar un canelobre romànic de la Capella de Sant Joan Baptista que suposadament prové del Temple de Jerusalem.
Amb l'arribada del barroc l'emperador Leopold I d'Habsburg col·locà el 1673 la primera pedra d'una nau dissenyada per Giovanni Domenico Orsi, però les obres es van interrompre el 1675 per falta de pressupost. Igualment fracassà el projecte de Johann F Schor. Malgrat tot, d'aquesta època daten les estàtues dels sants patrons txecs de la Capella de Sant Joan Nepomucè, obra de Rinaldo Ranzoni, el retable de Sant Seguismund de Frantisek Weiss i la tomba de Sant Joan Nepomucè; l'obra mestre d'Antonio Corradini.
El 1844, Václav M Pesina reclamà l'acabament de la Catedral. No fou, però, fins el 1859 que es constituí una Societat amb tal finalitat. El 1862 Josef O Kranner començà els treballs restaurant el presbiteri, del qual eliminà gran part dels afegits barrocs. Amb motiu del retorn de les Joies de la Corona Txeca a Praga reformà la Càmara de la Corona. Paral·lement s'acabaren la bòveda principal i la façana Oest. El 28 de setembre de 1929, s'obrí al públic la Catedral ja definitivament acabada.
[edita] Estances
[edita] Façana Oest
D'estil neogòtic és la primera que es va acabar. Està decorada per estàtues de catorze sants, així com per la del rei Carles IV i per una dels seua arquitectes. Els portons de bronze foren construïts el 1927 per Otakar Spaniel. En total són tres portons: en el cantral s'ha representat la construcció de la catedral, en el de la dreta la vida de Sant Adalbert i en el de l'esquerra la vida de Sant Venceslau. Des de 1929 és la façana principal. La rossella fou dissenyada per Frantisek Kysela el 1928. Representa la Creació.
[edita] Façana Sud i Porta Daurada
Durant cinc segles, la façana sud fou l'entrada principal a la catedral. D'ella en destaca la Porta Daurada, que deu el seu nom al fons roig i daurat dels mosaics venecians obra de Niccoletto Semitecolo que representen el Judici Final, obra excepcional a Europa Oriental. Al centre d'aquests mosaics hi podem distingir Jesucrist per sobre dels sis sants patrons de Txèquia. A ambdós costats de Jesucrist hi ha representacions de les ànimes salvades i condemnades. En elles, s'hi pot reconèixer el rei Carles IV i la seva darrera esposa Isabel de Pomerània. Per a la seva realitzaxió es van necessitar més de 40.000 peces. El 1967 i 1980 es van intentar restaurar sense gaire èxit.
La torre principal, situada en aquesta façana, fou construïda per Petr Parler. Té 99m d'alçada i està coronada per una cúpula renaixentista de Pacassi, construïda el 1770. La balustrada fou construïda per Hans de Tirol i B Wohlmüt i, com la cúpula, és d'estil renaixentista.
[edita] Volta
La volta de la Catedral de Sant Vit presenta una planta de tres naus amb transepte, deambulatori i capelles. Es tracta de l'obra mestra de Petr Parler, que introduí modificacions i innovacions al projecte de Maties d'Arras.
[edita] Altar major
Construït per J Kranner entre 1868 i 1873 és d'estil neogòtic, però conserva detalls renaixentistes del segle XVII. Els relleus de fusta foren realitzats per K Bendl entre els anys 1625 i 1650. El de l'esquerra representa la fugida d'un rei d'un hivern i el de la dreta, una vista de Praga l'any 1620.
[edita] Tomba de Sant Joan Nepomucè
La tomba de Sant Joan Nepomucè data de 1736 i fou construïda en plata per Josef E. Fisher von Erlach, Antonio Corradini i Jan Josef Würth. Fou encarregada per l'emperador Carles VI i finançat per subscripció popular. La dinàmica de l'obra remarca l'apoteosi del sant. També en aquest indret es troben les tombes de catorze bisbes de Praga. Es tracta d'una de les poques obres barroques de la catedral que han quedat intactes fins els nostres dies. L'alçada total és de cinc metres. Les estàtues de plata dels patrons txecs van ser realitzades el 1699 per Rinaldo Ranzoni.
[edita] Panteó reial
Al Panteó reial s'accedeix per la Capella de la Santa Creu. En aquest indret també es poden veure restes de l'antiga Rotonda de Sant Vit, que ocupava el lloc que avui en dia ocupa la Catedral. Al Panteó reial hi podem trobar les restes de Carles IV de Bohèmia, els seus fills i mullers, les del rei Venceslau IV, Ladislau el Pòstum, Josep de Podebrady, Rudolf II i de Maria Amèlia, filla de l'emperadriu Maria Teresa d'Habsburg. Els sarcòfags foren renovats el 1935 per Kamil Roskot, seguint el reflex de l'art contemporani txec.
[edita] Oratori reial
Fou concebut per Benedikt Ried el 1493 per ordre de Ladislau Jagelló. És una de les obres del gòtic flamenc més importants de la Catedral de Sant Vit. Es poden apreciar els escuts d'armes dels Estats sotmesos per Ladislau Jagelló.
[edita] Capella de Sant Venceslau
És una de les estances més importants de la Catedral. És d'estil gòtic i fou construïda entre els anys 1362 i 1367, any en què fou consagrada en presència del rei Carles IV de Bohèmia. És obra de Petr Parler i es troba situada al lloc exacte on es trobava la Rotonda de Sant Vit, on fou executat Sant Venceslau. Les pintures murals daten de 1509. A la part superior es poden distingir imatges de la vida de Sant Venceslau. Sota de l'altar es troba situada la tomba del sant (construïda en or i pedres precioses), on foren enterrats per ordre del qui el féu executar, Boleslau I de Bohèmia.
[edita] Joies de la Corona Txeca
S'hi accedeix per la Capella de Sant Venceslau, allà on antigament es trobava la sacristia de la Capella (avui en dia anomenada Càmara de la Corona. Es necessiten set claus diferents per a poder entrar a l'estança que les custodia des de 1791. Molt poques vegades s'exposen al públic general.
Les Joies de la Corona Txeca simbolitzen la sobirania dels reis de Bohèmia i el passat monàrquic de Txèquia. La més antiga és la Corona de Sant Venceslau, confeccionada per la coronació de Carles IV i Blanca de Valois com a reis de Bohèmia el 2 de setembre de 1347. La corona fou donada com a ofrena a Sant Venceslau (d'aquí el seu nom). El disseny de la Corona, amb quatre grans flors de llis a la diadema, tancada per dos arcs i amb una creu parisina, s'inspira en la insígnia reial del Casal dels Premislites, així com el de la corona dels reis de França. La corona és d'or i està decorada amb pedres precioses. La corona es guarda en un estoig de cuir amb l'escut del rei Carles IV, l'àguila imperial i l'escut de Txèquia.
La Creu de la Coronació fou duta del Castell de Karlstejn. És d'or i pedres precioses i, a més, conté fragments de la Corona d'espines de Jesucrist. L'altre peça d'importància és l' espasa de Sant Venceslau, documentada per primer cop el 1333 i el ceptre reial, que es començà a utilitzar a partir de la coronació dels reis del Casal d'Habsburg, reis de Bohèmia des de 1526.
[edita] Tresor de la Catedral
El tresor té el seu orígen en el regnat de Sant Venceslau. Aquest rei es va sotmetre a Enric I l'ocellaire, el qual li regalà un braç de Sant Vit. Carles IV de Bohèmia, gran col·leccionista de relíquies religioses, engrandí el tresor. Anualment el tresor s'exposava a la Plaça de Carles de Praga, a la qual hi anaven nombrosos pel·legrins. A l'època husita es perdé la tradició i part del tresor, que no es tornà a recuperar fins el regnat de Vladislau Jagelló i la recatolització de Txèquia després de la derrota d'aquests a la batalla de la Muntanya Blanca el 1620. El 1645 la col·lecció s'engrandí amb el tresor del Castell de Karlstejn i el 1782 amb el del Convent de Sant Josep de Praga.
[edita] Biblioteca capitular
Forma part del Tresor de la Catedral. Consta de 125 manuscrits il·luminats, inclòs un fragment de l'evangeli segons Sant Marc del segle VI autografiat per Carles IV. També conté el misal del bisbe d'Olomuc Joan de Neumarkt.
[edita] Vitralls
Els vitralls ja són de l'època de la Primera República Txecoslovaca, pel que, a part del seu significat religiós, contenen un important simbolisme de l'Estat Txecoslovac, aleshors acabat d'independitzar-se de l'Imperi Austrohongarès. Després de buscar finançament a la burgesia txecoslovaca, es va recórrer als principals mestres cristallers de Bohèmia, que patiren una gran influència de Josef Cibulka. La majoria dels vitralls són obra de Frantisek Kysela, així com dels seus alumnes de la Escola d'Arts Decoratives de Praga, entre els quals destaquen Cyril Bouda i Karel Svolinsky. Destaquen els vitralls del presbiteri i la de la Porta Daurada, que representa el Judici Final amb referències a la història de Txèquia, ambdues obres de Max Svabinsky.
[edita] Bibliografia recomanada
- HLOBIL, Ivo: La Catedral de San Vito. Ed. Opus Publishing Limited. Londres, 1995. 1a edició.
