Ceràmica
De Viquipèdia
La ceràmica és l'activitat tradicional de producció d'objectes d'alta qualitat i excel·lent acabat en argila cuita. La paraula ceràmica deriva del grec, i es refereix estrictament a l'argila en totes les seves formes. Sigui om sigui a la época moderna també pot significar l'ús de materials inorgànics no metàl·lics. L'"argila vermella", la varietat impura del caolí, és prèviament mesclada amb desengreixants i se li apliquen elements minerals i químics per a millorar la seua presentació. El caolí és una associació complexa de sílice, alúmina, i aigua.
La porcellana és un tipus d'argila amb un alt percentatge de caolí (argila depurada), que permet el treball en parets primes (tradicionalment es valorava la seva transparència, sobretot a l'extrem orient). El caolí és també la matèria primera de la pisa, i del gres i de totes aquelles argiles modelables (plàstiques). La més impura de les quals és el "fang vermell" o "argila vermella" amb una alta quantitat de ferro en forma d'òxid fèrric o ferrós que li dóna el color característic. Per a molts usos són necessàries característiques de duresa i durabilitat, per aquests, ha d'estar lliure de ferro, només pot tenir traces de titani. Cada una d'aquestes argiles tenen un punt de fusió diferent. El vidriat és un dels tractaments de la superfície que esdevé de la antiga necessitat de perdre la porositat (altres eren: el brunyit o la cobertura amb resines de diferents arbres).
Actualment és tant un vehicle d'expressió artística, una professió artesana o una indústria. Aixi mateix, procesos ceràmics es duen a terme per a la utilització com a materials a les noves tecnologies (conductors, aïllants tèrmics i elèctrics, etcétera...). Exemples de materials industrial de ceràmica són els aïlladors d'alta tensió de porcellana o els imants.
A la branca artística i artesana, els productes tant són simplement decoratius, com utilitaris, aprofitant les característiques del material: duresa, durabilitat, porositat (o falta d'ella), encongiment (en el procés de secatge o de cuita) i, la més important, la plasticitat(o la falta d'ella, en el cas de la porcellana i en altres argiles per a ús industrial i que permet l'estabilitat, tan en cru, com en cuit).
Ceramista és el nom de l'oficiant artesà o artista.
