Constantinoble

De Viquipèdia

Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Konstantinoupolis o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul a Turquia. Es deu aquest nom a l'emperador romà Constantí el Gran en el segle IV. Va ser capital de l'Imperi Bizantí (també anomenat Bizanci) o Imperi Romà d'Orient durant segles, fins a la seua conquesta pels turcs en el segle XV, quan comença l'Edat Moderna i deixa de ser majoritàriament cristiana per a transformar-se en majoritàriament musulmana.

Per la seva història anterior vegeu: Bizanci.

[edita] Història

Quant l'emperador Constantí la va fundar li va dir Nova Roma tot i que el nom oficial fou Constantinòpolis i fou posada sota l'advocació de la verge Maria. La ciutat es va inaugurar amb uns jocs a l'hipòdrom i una sèrie de ritus que van durar quaranta dies; l'11 de maig del 330 es considerat el dia oficial de la fundació de la ciutat.

El 401 Arcadi va reparar les muralles, damnades per un terratrèmol que va patir aquell mateix any, El 413, durant la minoria de Teodosi II, el prefecte del pretori Antemi va enderrocar les velles fortificacions i va fer unes noves muralles que foren enfonsades per un terratrèmol el 447 però refetes en tres mesos pel prefecte Cir. La ciutat va tenir uns cents mil habitants al segle VI en temps de Justinià (527-559) que la va embellir i en fou considerat el segon fundador degut a que el 532 les faccions del circ van protagonitzar l'anomenada sedició de Nika que va deixar la ciutat en cendres, i l'emperador va reconstruir la ciutat als següents anys.

El 616 Khosraw (Cosroes) va mantenir el seu camp davant la ciutat durant deu anys però fou deslliurada per Heracli. El primer setge dels àrabs fou el 668 i va durar fins el 675, però foren rebutjats gracies sobretot a l'anomena't foc grec; el segon setge fou del 716 al 718 i també sense èxit. El 865 es va produir l'expedició dels víkings de Rus (Kiev) a la que va seguir una segona expedició el 904, una tercera el 941, i una quarta el 1043.

El 1203 fou assetjada pels llatins de la quarta croada i el 1204 fou ocupada pels llatins i fins al 1261 fou capital del Imperi Llatí de Constantinoble fins que el 25 de juliol de 1261 fou reconquerida per l'emperador bizantí de Nicea, Miquel VIII Paleòleg.

El 1422 fou assetjada per Murat II, però els otomans no la van poder ocupar fins al regnat de Muhammad II, que la van assaltar el 29 de maig de 1453, i el darrer emperador Constantí XIII Paleòleg va morir als seus murs. Des llavors Constantinoble fou ciutat otomana després de ser per més de mil anys la capital permanent de l'Imperi oriental.

[edita] Monuments i edificis

Els monuments d'aquesta època foren molt nombrosos, destacant palaus, esglésies (Santa Sofia entre d'altres), arcs triomfals i d'altres. Cal esmentar el circ i l'hipòdrom. Entre els monuments principals senyalem: