Curopalat de Kartli

De Viquipèdia

El Curopalat de Kartli o Curopalat d'Ibèria fou un territori autònom bizantí establert cap el 580 pels nobles georgians, i que va existir sota sobirania de Bizanci, la Pèrsia sassànida i el Califat.

El 571 la revolta armènia va decidir als georgians a revoltar-se contra els perses. Sota la direcció del eristhavi Guram (o Gurgen) van ajudar als armenis i van demanar ajuda a Justí II de Bizanci. Amb ajuda bizantina la revolta es va estendre. Un anys després els eristhavis tenien el control del pais, però van renunciar a restablir el poder reial i van proposar a Guram com a cap governador del pais. l'emperador bizantí accepta la proposta i dona a Guram el títol de Curopalata d'Ibèria. L¡emperador també va reconèixer que els eristhavats eren hereditaris. El nou governant no tenia el poder absolut i nomes era el primer entre iguals (el primer entre la noblesa local que tenia el poder). Però els perses no renunciaven i Bizanci no podia continuar la guerra. Es va arribar a un acord pel qual Ibèria passava a Persia, però el shah reconeixia a Guram (586). Esteve va rebre de Bizanci el títol de patrici i sa germà Demetri i el seu fill Adarnase van rebre el títol de Upatos, però governava per Persia. Cap l'any 600 el nou shah de Persia que havia arribat al poder amb ajuda bizantina, va cedir Ibèria a Bizanci. Però el 604 la guerra entre els dos imperis esclata i els grecs son derrotats, i Ibèria torna a control de Persia que aquesta vegada s'aprofundeix. El 623 l'emperador Heracli envaeix Transcaucasia i crida al Khàzars. Aquest acudeixen, destrueixen Derbent i marxen cap a Tblisi on estava Heracli, assetjant-la conjuntament però sense poder prendre-la; s'acorda tornar al setge l'any següent i Heracli marxa contra Persia guanyant la batalla de Ninive. L'abril del 628 fou firmada la pau i Heracli torna a Ibèria i juntament amb els Khàzars conquereix Tblisi. L'Erismthavari favorable a Persia fou capturat i assassinat pels Khàzars i bizantins que també van prendre represàlies contra la població mazdaista i monofisita. Adarnase, fill d'Esteve, fou col·locat com a Curopalata bizantí. El 642 o 643 es va produir la primera incursió àrab (vegeu : Incursions àrabs al Curopalat)

El 740 els àrabs crearen un govern separat per Kartli (Geòrgia), anomenat emirat de Tblisi, el poder del qual nomes nominalment s'estén cap a les regions occidentals de la Taoklardjétia (de vegades recuperada pels bizantins) i orientals de l'Herèthia (de vegades independent). Al front del govern es va posar un erismthavar, essent el primer Gurgin Goiram, de la família armènia del Bagratuni, ara anomenada Bagrationi. Durant el califat d'Harun al Rashid aquest govern va tenir 17 governadors o emirs. Un governador anomenat Huzaim Ibn Hasim, després d'una revolta, va convocar als prínceps i patricis de Kartli i els va fer matar, provocant noves revoltes a Djurzani (Kartli) i a Sanaria (a la regió de Tsanaréthia). Dirigí la primera l'erismthavar de Kartli Achot I Bagrationi (Bagratuni). Després del 800 el princep de Kakhétia o Kajétia, Grigol va començar la lluita per dominar el Kartli en poder del rebel Ashot l'erimsthavar de Kartli. Grigol, amb l'ajuda de Teodosi, rei d'Abkhàzia, va prendre la vall del Ksani i el territori de Chida Kartli, al Oest dels seus dominis. Ashot s'oposa a aquestos avanç doncs es considerava amb drets sobre aquestos territoris, alhora que l'emir estava d'acord amb Grigol. Ashot va guanyar la batalla i reocupà Chida Kartli. Ashot I va obtenir alguns èxits a Kartli, i arribà a dominar Tblisi i Bardavi, però després d'una derrota es va haver de desplaçar cap a Chavchétia i Klardjétia, terres que reclamaven els bizantins i on en diversos moments nomenaven curopalates quant la regió escapava del control del Califat. Ashot es va aliar amb l'imperi i va obtenir el reconeixement sobre aquestes terres com a curopalata el 813. Com que la regió estava devastada pels àrabs, Ashot va poder fer-se amo del territori sometent un a un cada poble i cada princep local. Uns anys després dominava Chavchétia, Tao, Klardjétia, Nigali, Adjara, Speri, Samtskhé, Djavakhétia i Artaani. A Artanudji, una vella fortalesa va establir la seva residencia, però els seus dominis directes foren el Tao i la Klardjétia (o Taoklardjétia) alhora que la resta estava governada per eristhavis que li reconeixien la supremacia. Seguí combatent als àrabs i va trobar la mort a la lluita, prop del riu Nigali, el 826. Com que nomes va deixar tres fills menors, el àrabs es van tornar a apoderar de la regió abans del 830 i van obligar als fills d'Achot a pagar un tribut. Van dominar la regió fins el 842 o 843, en que el fill (ara ja gran) d'Achot, Bagrat, va rebré de Bizanci el títol de curopalata, amb els seus dos germans Adarnases i David associats al govern. Bagrat va començar l'expansió i es va fer reconèixer a Kartli cap el 852, aprofitant les lluites del emir, rebel·lat contra el Califa. El 853 un enviat del Califa, Bugha al-Turki, lluitava contra el emir i Bagrat es va declarar a favor de Bugha. L'emir estava aliat a Abkhàzia (que volia apoderarse de Kartli) que va enviar soldats. Bagrat va rebutjar les forces Abkhazes i va ajudar a Bugha. Llavors les aliances van canviar i a Abkhàzia, després del govern de Giorgi o Jordi, fill de Lleó II, va pujar al tron la família dels Chavliani (861-881). A Kakhétia el poder passa a la família Donaüri dels Gardabani. També la lluita esclata entre els Bagrationi: Nasr, fill de Guram i net d'Achot, va assassinar a David, fill i successor de Bagrat cap el 876, que portava el títol de curopalata, i això va originar una lluita entre cosins, en que el rei d'Abkhàzia, Bagrat (fill de Demetri) i el princep d'Ossétia, Bakhatar, van ajudar a Nasr, que tenia el suport bizantí. El fill de David, Adarnases, va demanar ajuda als armenis, i el 888 va derrotar al seu rival a la vora del riu Mtkvari, i va perseguir a Nasr, al que va atrapar i matar a Aspindza, a la regió del Samtskhé. Aquest mateix any 888 Adarnases es proclama rei dels Kartvels i curopalata.

El 891 va morir el rei d'Armènia, Ashot II, i Adarnases va anar cap a Armènia per retre honors al seu aliat i reconèixer al seu fill Sumbat. Però Abbas, oncle d'Achot II, que volia ser rei, va fer arrestar a Adarnase. Sumbat va pagar una fortuna per la llibertat del seu aliat.

El 904 el rei Constantí d'Abkhàzia va envair Kartli. Adarnase, aliat amb Armenia li va fer front, el derrotaren i capturaren. Però als pocs mesos el rei d'Armènia va fer alliberar a Constantí i es va aliar amb ell i va esdevenir enemic de Adarnases. Aquest, en revenja, el 914 va ajudar al cap àrab Abul Kasim, enviat contra Armènia. Sumbat s'escapa a Abkhàzia però fou capturat pel camí per Abul Kasim i portat a Dwin on va ser penjat. Els àrabs van prendre les fortaleses de Udjarma i Botchorma, i assolaren Samtskhé i Djavakhétia. Aquesta va ser la darrera vegada que els àrabs van entrar a territori de Geòrgia. Constantí d'Abkhàzia es va aliar a Kakhétia i van conquerir l'Herèthia, on un princep dels Bagrationi s'havia proclamat rei el 893, i se la van repartir. El fill de Constantí, Giorgi o Jordi (927-957) va sotmetre una part de la Kakhétia i alguns pobles de les muntanyes del nord, com els alans. Abkhàzia va mantenir l'hegemonia amb el seu fill Lleó III, però després amb els seus hereters van esclatar conflictes i l'hegemonia torna al Curopalat. Era rei en aquesta època Bagrat II el imbecil, però el poder real pertanyia al eristhavi de Taoklardjétia, David III el gran. Aquest, cap el 978, es va veure amenaçat pel rebel bizantí Bardas Skleros que s'havia proclamat emperador al Asia Menor i feia incursions a territori del Curopalat i sobretot a la Taoklardjétia. D'acord amb l'emperador de Constantinopla Basili II (975-1014) que li va prometre la cessió de territoris, va reunir un exercit de 12000 homes sota el comandament del monjo bizantí Torniké i de Djodjiki amb el que va derrotar a Bardas a la vora del riu Halissa, prop de Pankaléa. Bardas va escapar, però els guanyadors van obtenir molt de botí. L'emperador va acomplir la promesa i va cedir territoris cap al sud de la Taoklardjétia a David III (incloent territoris que estaven en poder del musulmans però que Bizanci reclamava com a seus, drets que ara es transferien a Taoklardjétia).

El 986 Bardas Skleros va aparèixer novament per la zona i Basili II envià un exercit dirigit per Bardas Focas que demana ajuda a David III. Focas captura amb un engany a Skleros, i després utilitza el seu exercit i el dels seus aliats georgians per marxar contra Constantinopla. Basili II va demanar ajuda a Wladimir de Kiev però la mort sobtada de Focas va solucionar el conflicte sense lluita. Llavors Basili va decidir castigar a David III i marxa contra el Tao. Per evitar la lluita David comença converses i promet al emperador que li cediria el Tao després de la seva mort.

El 990 David III s'apodera de Manazkert, possessió d'un emir musulmà, i el 997 assetja la ciutat de Khelat, també domini dels musulmans. El 998 un exercit nombrós de musulmans sota el comandament del emir Malman, marxa contra David, però aquest, aliat als armenis, el derrota i empaiten a Malman fins a Ardjish

David va morir el 1001 i la Taoklardjétia va passar (com estava pactat) a Bizanci. Bagrat III, rei d'Abkhàzia i fill del rei dels Kartvels Gurgen, va ser reconegut curopalata bizantí però no se li va retornar la Taoklardjètia. El 1008 va morir el rei dels Kartvels Gurgen i el va heretar el seu fill, el curopalata Bagrat III d'Abkhàzia. El 1010 Bagrat va ocupar Herèthia (Rani) i Kajétia, el rei de la qual, Kviriké III, va ser empresonat. Així, Bagrat va unificar els diversos regnes georgians menys la Taoklardjétia. Bagrat va morir el 1014. Per el periode unificat vegeu Geòrgia

Prínceps:

• Guaram I el Guaramida, curopalat bizantí 588-c. 590
• Esteve I el Guaramida, erismthavari vassall de Pèrsia c. 590-602
• Adarnases I el Cosroida patrici imperial bizantí 602-604
• Demetri? erismthavari vassall de Pèrsia 602-628
• Adarnases I el Cosroida, patrici imperial bizantí 628-c.640 (segona vegada)
• Esteve II el Cosroida, patrici imperial bizantí c. 640-645 príncep vassall del califa 645-650
• Adarnases II el Cosroida, princep vassall del califa cap el 650-662, patrici imperial bizantí cap al 662-684 o 685
• Guaram II el Guaramida, príncep vassall del califa cap el 684 o 685-689, curopalat 689-c.692
• Guaram III el Guaramida, curopalat bizantí cap el 692-693, príncep vassall del califa 693-?
• Mihri i Artxil (junts, fills de Esteve II), rebels cap al 697, reis nomenats per Bizanci cap al 717, Artxil encara seguia en rebel·lia el 745.
• a la provincia d'Arminiya (califat de Damasc) cap el 700-740
• dependència de l'emirat de Tblisi 740
• Adarnases III Nersiani, curopalata bizantí c.748-760
• Nerse Nersiani, senyor-governador bizantí c.760-772, príncep vassall del califa 775-779 o 780
• annexionat 772-775
• Esteve III el Guaramida 779 o 780-786
• annexionat 786-813
• Ashot I Bagrationi (Bagratuni), curopalata bizantí 813-826
• Bagrat I, Adarnases IV i David (junts) 826-829
• annexionat 830-842 o 843
• Bagrat I Bagrationi, curopalata bizantí i príncep vassall del califa, però de fet independent 842 o 843-876
• David I Bagrationi (fill), curopalata bizantí i príncep vassall del califa, però de fet independent 876-880
• Nasr (Gurgen) Bagrationi (net d'Ashot), curopalata bizantí cap el 880-888
• Adarnases IV (fill de David I), curopalata, rei dels kartvels 888-923
• David II (fill) rei dels kartvels 923-937
• Ashot II (germà), curopalata a Taoklardjétia 923-954
• Sumbat (germà) rei 937-958, curopalata de Taokladjétia 954-958
• Bagrat II el imbecil (fill) rei dels kartvels 958-994 (curopalata? 961-990)
• Adarnases V (cosí, fill de Bagrat, germà de Sumbat), curopalata de Taoklardjétia 958-961
• David III el gran (fill) curopalata de Taoklardjétia 990-1001
• Gurgen I (fill de Bagrat II) associat 975-994, rei dels kartvels 994-1008
• Bagrat III l'unificador (fill) rei d'Abkhàzia 976-1014, intitulat curopalata des el 1001 i rei dels kartvels el 1008-1014
• Unió del regne dels kartvels (Kartli) i Abkhàzia 1008
• Taokladjètia a Bizanci 1001