Dàcia
De Viquipèdia
 Article que forma part de la |
|
|---|---|
| Dàcia | |
| Els principats romanesos medievals | |
| Romania al llarg de l'edat moderna | |
| Renaixement nacional de Romania | |
| Regne de Romania | |
| El període comunista romanès | |
| Romania del 1989 fins a l’actualitat | |
Dàcia fou una regió i província romana, la darrera conquesta dels romans.
Taula de continguts |
[edita] Població
Estava poblada pels getes o dacis, suposadament d'ètnia tràcia. Tucídides diu que ja hi vivien a mitjans del segle VI aC durant l'expedició de Darios I de Pèrsia, i mes tard van seguir a [Sitalces] com a cap de la confederació tribal tràcia dels Odrisis.
[edita] Període macedoni
Durant l'expedició de Filip II de Macedònia a Tràcia, els tribalis ocupaven les regions entre el Danubi i els Balcans (havien estat desplaçats darrerament pels Kelts que probablement eren un poble celta) i a la seva vegada van expulsar al getes cap al altra costat de riu. Alexandre el Gran el 335 aC va trobar als getes al altre costat del Ister, amb uns deu mil guerrers i quatre mil cavallers; Alexandre va creuar el riu de nit i per sorpresa i va derrotar als getes i va conquerir la seva capital.
[edita] Lsímac de Tràcia
El 292 aC Lisímac en una guerra agressiva contra els getes va entrar fins el cor del país però a les planes de Besaràbia se li va tallar la retirada i es va haver de rendir; però Lisímac fou deixat lliure per la generositat del rei Dromíketes; el rei va obtenir un botí important del saqueig del camp grec i del rescat dels presoners (es van trobar dipòsits de monedes el 1545 i 1566 a Thorda.
[edita] Celtes
Durant la invasió dels gals (celtes) els getes van estar en guerra amb ells però foren derrotats i milers de getes foren venuts com esclaus a Atenes (en aquesta època apareixen molts esclaus que es diuen Geta o Dacus o Davus). Després sembla que els getes desapareixen i sorgeixen els dacis.
[edita] Regnat de Burebista
No es clar perquè van passar de dir-se getes a dir-se dacis. Estrabó diu que eren dos pobles diferents i que els getes vivien a la vora del Euxí i els dacis a la part occidental a les fonts del Ister. Al segle I aC els romans deien a la regió Dàcia i tot fa pensar en un sol poble en que la tribu de dacis havia assolit l'hegemonia i la tribu dels getes l'havia perdut. Però el príncep nadiu Burebista, contemporani de Juli Cèsar, es nomenat rei dels getes; aquest rei va creuar l'Ister, va atacar als bois i tauriscis i els va exterminar i els getes van causar espant als romans. El 10 aC August va enviar contra ells a Lentul; estaven llavors dirigits per Cotis o Cotiso. Els romans sembla que van avançar per la vall del Maros, però l'expedició no va tenir resultats.
[edita] Religió
La religió dels dacis rebia una certa influència de la religió hel·lènica. Així constava amb tot un panteó de Déus on s’identificava a cada divinitat amb algun element del medi on vivien. Zamolxys era el Déu suprem i de tota la Terra, era a més la divinitat dels vius i els morts, del món subterrani i de la vida desprès de la mort. Gebeleizis era el Déu del foc, de la guerra i de la pluja, es creu que es el homòleg del Déu nòrdic Thor, Derzis era el Déu de la salut, Bendis era la Deessa del camp, vinculada a la màgia, a l’amor i a la maternitat, finalment trobem la Deessa Kotys que era la reina mare de la mitologia dàcia.
[edita] Getes, dacis i romans
En aquest període els dacis es van enfrontar sovint amb els romans sense resultat decisius per cap de les dues parts fins que els dacis, sota el rei Decebal, van derrotar a Domicià i el van obligar a negociar la pau en condicions desfavorables; la pau va incloure el pagament d'un tribut anyal a Dàcia (vegeu Decebal). Els romans van preparar venjança que va portar a terme Trajà: el 101 va sortir de Roma, va passar per Panònia, va creuar el Theiss, i va seguir el riu Maros fins a Transsilvània. La primera gran batalla amb els dacis es va lliurar prop de Thorda en un lloc que encara ara es diu Part de Trajà (Pratum Trajani). Decebal va poder renegociar les condicions de la pau el 104 però va esdevenir tributari de Roma, i una guarnició romana es va establir a la capital Sarmizegetusa, dirigida per Longinus. Trajà va rebre el títol de Dàcic.
[edita] Decebal
Decebal va utilitzar la pau per rearmar-se. Va tacar als iazigs que eren aliats romans, va rebre a desertors romans i finalment va arrestar a Longinus i va enviar el missatge que no l'alliberaria fins l'evacuació romana i la compensació per les despeses militars. Longinus es va enverinar. El Senat va declarar la guerra a Decebal.
En la segona campanya de Trajà (105) aquest va creuar el Danubi darrere les portes de Ferro on es va construir el famós pont (iniciat vers el 103) i va encaminar una part del exercit cap Aluta mentre ell mateix amb la resta va seguir la vall del Orsova i va marxar directament contra la capital Sarmizegethusa, que els dacis no va poder defendre i van incendiar fugint a les muntanyes. Decebal i altres notables es van suïcidar per evitar caure en poder dels romans (segons altres versions fou capturat i altres encara el suposen escapant i essent atrapat i mort). Trajà va entrar a la capital el 106.
[edita] Conquesta romana
Dàcia va esdevenir província romana l'any 107 (Dàcia Trajana o simplement Dàcia) amb uns límits definits: al oest el riu Tysia (Thissa) que separava el país de Iazigs metanastes; al nord les muntanyes dels Carpats; al est el Hierasus fins a la confluència amb l'Ister; i al sud quedava separada de Mèsia pel Danubi. El pont construït a les portes de Ferro assegurava la comunicació amb les terres del sud, no obstant fou destruït per odre d'Aurelià el 271 per prevenir incursions dels bàrbars a Tràcia. També es van construir carreteres, bàsicament tres, connectades a la via Trajana al sud de Danubi. El 108 es va fundar la metròpoli Ulpia Traiana Augusta Dacica Sarmizegetusa.
[edita] Ciutats de Dàcia
Ciutats i fortaleses de Dàcia foren:
A
- Acidava
- Acmonia
- Ad Aquas
- Ad Pannonios
- Agnavae
- Aluta
- Amutria
- Angustia
- Apula
- Arcidava
- Arcinna
- Arcobadara
- Arutela
- Azizis
- B
- Bersovia
- Blandiana
- Brucla
- Burridava
- C
- Caput Bubali
- Carsidava
- Castra Nova
- Castra Trajana
- Cedonie
- Centum Puteae
- Cersie
- Comidava
- D
- Docidava
- Drubetis
- G
- Gaganae
- Germizera
- H
- Hydata (Hudata)
- L
- Langiana
- Lizizis
- M
- Marcodava
- Maros Vasarheli
- Masclianae
- Mehadia (Ad Mediam)
- N
- Napoca
- Nentidava
- O
- Optatiana
- P
- Paloda
- Parolissum
- Patavissa
- Patridava
- Pelendova
- Petrodava
- Phrateria
- Pinum
- Pirum
- Pons Aluti
- Pons Vetus
- Praetoria Augusta
- Praetorium
- R
- Rhamidava
- Romula
- Rucconium
- Rusidava
- S
- Salinae
- Sandava
- Sarmizegethusa
- Sornum
- Stenarum
- T
- Thorda
- Tiasum
- Tierna
- Tiriscum
- Tiviscum (Temesvar)
- Triphulum
- U
- Ulpianum
- Utidava
- V
- Viminacium
- Z
- Zeugma
- Ziridava
- Zurobara
- Zusidava
[edita] Rius de Dàcia
Els rius de Dàcia (que desembocaven al Danubi) foren d'oest a est:
- Tisianus o Tysia, amb els seus afluents Gerasus o Grissia i Marisus
- Tibiscus
- Gifil
- Alutas
- i Hierasus (probablement el riu esmentat per Heròdot com Poras o Poretos)
[edita] Província romana
La província de Dàcia fou poblada amb romans de moltes procedències (la llegenda diu que Trajà va matar a tots els mascles del país però se sap que a moltes regions vivien dacis); la província era consolar i estava administrada per llegats. Dos legions foren estacionades al país . Es va dividir en dos el 129: Dàcia Inferior i Dàcia Superior. Marc Aureli (161-180) la va dividir en tres províncies: Dàcia Porolissensis (per la ciutat de Porolissum), Dàcia Apulensis (per la ciutat d'Apulum) i Dàcia Malvensis (per la ciutat - desconeguda- de Malva) amb una capital comuna i una assemblea comuna pero independents cadadscuna amb el seu procurador, subordinat a un governador de rang concular (procònsol). Entre el 180 i el 190 el governador Sabinianus va alliberar a dotze mil esclaus dacis del imperi i els va establir a terres del país al que van tornar després de que els seus avis o besavis hagueren sortit cent anys abans.
Va romandre en possessió de Roma fins el temps d'Aurelià (270-275) que el 271 va ordenar la retirada al altra costat del Danubi deixant Dàcia als gots. Els colons romans foren instal·lats al sud del riu entre l'alta i la baixa Mèsia, en un districte conegut com Dàcia Aureliana, i que després es va dividir en dos províncies: Dàcia Ripensis (al Danubi amb capital a Ratiaria) i Dàcia Mediterrània amb capital a Serdica, que junt amb tres províncies mes fou part de la diòcesi de Dàcia. Les relacions comercials entre els dos costats del riu van continuar i la llengua llatina va continuar subsistint. Sota els gots la civilització romana va desaparèixer però els gots eren cristians, religió que es va anar desenvolupant. Sarmizegetusa, abans una ciutat romana amb totes les coses pròpies (teatre, banys, fòrum) estava deshabitada el 279.
[edita] Dàcia després dels romans
El 376 la regió fou conquerida pels huns que la van mantenir fins a la mort d'Àtila el 453, quant el poble dels gèpides dirigit per Ardaric va erigir el seu regne que va subsistir fins el 566 quant fou destruït pels llombards, que en van sortir molt aviat i foren seguits pels avars (segona meitat del segle VI) que van dominar la regió fins durant uns 230 anys que el regne fou destruït per Carlemany a finals del segle VIII (791). Al mateix temps començaren a arribar els eslaus que s'establien pacíficament i foren considerats la classe baixa i servil i se'ls permetia l'assentament per produir productes agrícoles; poc a poc es van establir arreu i es van fusionar amb altres grups que hagueren quedat a la regió com celtes, getes o romans. Destruït el regne avar el seu lloc fou ocupat pels hongaresos, que el segle IX van entrar a Dàcia i nomes van trobar camperols eslaus organitzats per clans i sense poder central. Aquests eslaus foren els valacs o vlakhs (ells s'anomenaven rumunii) que eren una mescla d'eslaus, celtes, getes, romans i altres que havia estat vivint a les muntanyes o a llocs allunyats però amb predomini dels eslaus. El segle X els valacs ja estaven sotmesos a Hongria.
El 976 el príncep búlgar David fou assassinat per un vlakh o valac. Bulgària va caure en poder de Bizanci el 1019 i els valacs en foren aliats i van servir al seu exercit però les incursions dels petxenegues o patzinak (finalment establerts al nord-est de Bulgària) va provocar l'emigració de molts valacs i sobretot dels dacoromans del sud del Danubi al segle XI. Les guerres amb Hongria i les incursions dels uzes, una tribu turca, vers el 1100, van ajudar a aquesta emigració; aquest emigrants es van dividir: uns cap al oest, on van originar les comunitats arumanes de Dalmàcia (Morlacs o Mavrovlakhs que vol dir valacs negres) i Ístria (Istroromans); altres cap al sud on van originar els arumans que viuen avui a Grècia, Bulgària, Macedònia i Albània, països on van originar les branques dels kutzovalacs (Grècia), dels walaohians i dels vlakhs (a Bulgària), dels txobans o farseroti (a Albània), dels meglenorumans a Macedònia. A Sèrbia els arumans van originar comunitats de cultura comuna coneguts avui pels noms de tsintars (Cincars) o timok vlakh o torlacs o xopes o tribalis. Els que van emigrar al nord van originar el dacoromans (els romans actuals); els macedoromans (arumans de Romania) son probablement emigrants posteriors.
[edita] Llista de reis de Dàcia
- Moskon ? segle IV aC
- Dromiketes vers 300 aC
- Rubobostes segle III aC
- Oroles ? segle III aC
- Rhemaxos ? vers 200
- Dicomes ? segle II aC
- Rholes ?segle II aC
- Dapyx ? segle II aC
- Tymarcus vers 100 aC
- Guichthlac vers 100-82 aC
- Burebista l'amanyat 82-44 aC
- Comosicus 44-28 aC
- No registrats 28 aC a 68 dC
- Duras 68-87
- Decebal el valent 87-106 aC
- Annexió a Roma 106 aC, província organitzada 107 aC.
