Dénia

De Viquipèdia

Dénia és la capital de la Marina Alta, també coneguda com "Marquesat de Dénia".

Taula de continguts 1 Història 2 Demografia i economia 3 Geografia 4 Edificis d'interés 5 Gastronomia i festes 6 Política 7 Enllaços externs

[edita] Història

Encara que amb indicis arqueològics de poblament ibèric (Diniu), el seu origen com a ciutat és romà, situant-se al nord de la ciutat actual i front a l'antic port. Els textos clàssics i les deixalles arqueològiques indiquen que en el segle I aC les tropes de Sertòrio establiren a Dianium una base naval. Durant l'Alt Imperi la ciutat gaudí d'un període d'esplendor passant de ser "població estipendiària" a municipi. Entre el 636 i el 693 dC, en temps del regne visigot, Dénia fou seu bisbal dependent de Toledo.

En època musulmana la ciutat assolirà el moment culminant de la seua expansió i puixança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. Dàniyya serà la capital de la taifa creada el 1010 per l'amiri Muyahid que, annexionant-se les Balears, convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que encunyarà la seua pròpia moneda fins la invasió almohade. La taifa va perdre la seua independència el 1076, en ser destronat Alí Ibn Muyahid pels Banu Hud de Saragossa, dels quals va dependre fins la invasió almoràvit (1091).

La conquesta cristiana, el 1244, va dur un seriós retrocés en el desenvolupament de la ciutat, pràcticament deshabitada al traure's d'ella la població musulmana. Repoblada a fur de València, la vila de Dénia, reduïda a l'albacar del castell, es convertix en el centre del poder cristià en un terme general poblat majoritàriament per musulmans. Jaume II inicia l'etapa del domini senyorial, al cedir la vila el 1298 a Ponç d'Ampúries. Posteriorment, sota la casa de Gandia, es converteix en comtat (1356), tornant a la Corona en temps d'Alfons el Magnànim. L'absentisme d'aquest monarca va possibilitar que el lloctinent Joan de Navarra ho donara al castellà Didac Gómez de Sandoval i Rojas (1431), amb el consegüent descontent de la vila, que reclamà a la seua mort la reincorporació al reialenc (1455) amb el recolzament de la ciutat de València, que ocupà, fins el 1477, el castell, que comprenia les terres dels entorns de la ciutat, les quals reben encara el nom de Marquesat. El comtat romangué en mans dels Sandoval, promocionant-se a marquesat el 1487. El duc de Lerma, cinquè marqués de Dénia i favorit de Felip II, proporciona a la vila importants prebendes i el títol de ciutat. Va impulsar l'expulsió dels moriscos (1609), 25.000 dels quals embarcaren en el port de Dénia amb destinació a Berbèria, amb el consegüent despoblament i ruïna econòmica del marquesat.

A partir del segle XVIII, la ciutat participa obertament en la guerra de Successió, i fou la primera en proclamar rei l'arxiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren la crisi de la ciutat. Fou finalment ocupada pels borbònics el 17 de novembre del 1708. El castell, seriosament danyat, s'afonarà definitivament en la guerra del Francés. En el segle XIX Dénia es reincorporarà a la Corona (1804) i experimenta un gradual creixement iniciat al barri mariner, que s'independitzà administrativament entre 1837-39. El florent comerç de la pansa féu sorgir una burgesia comercial i va atraure empreses estrangeres amb el consegüent augment de població, que passà de 6.538 a 12.413 habitants (deniers) entre 1860-1900.

[edita] Demografia i economia

La crisi de la pansa, des de principis del segle XX, suposa una certa paralització econòmica de la ciutat. Des dels anys 1960 el turisme es converteix en el principal sector econòmic de Dénia, provocant la desaparició de les indústries i una accelerada urbanització. La seua població passà de 12.185 hab. en 1960 a 37.773 en 2003 en un terme de 66,6 km². La població actual continua creixent a un ritme bastant accelerat i actualment al seu padró consten 42.518 habitants censats.

Dos dels nuclis de població del municipi han assolit una certa autonomia administrativa com a entitats locals menors: Jesús Pobre i la Xara.

[edita] Geografia

El Montgó (753 m.) amb la seua majestuositat domina els 66,2 km² del terme municipal i presenta, en el seu Parc Natural, una variada mostra de plantes autòctones, animals, coves i senders. L'altre atractiu paissatgístic són les platges de Les Marines i de Les Rotes i la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni.

[edita] Edificis d'interés

La ciutat es troba en una badia o port natural al redós del Montgó i ens mostra barris antics com ara el de les Roques o el de Baix la Mar, els carrers que baixen del castell ens recorden el passat àrab del lloc i la part baixa el modernisme que va dur el comerç de la pansa. Els museus i monuments més interessants són:

• Museu Etnològic. Dedicat al segle XIX denier.
• Museu del Joguet. Mostra de la indústria joguinera de Dénia des de 1904 fins a 1960.
• Jaciment de l'Almadrava. Vila marítima romana típica dels segles I a IV dC.
• Convent de les Agustines. Segles XVI i XVII.
• Església de l'Assumpció. Barroc valencià del XVIII.
• Església de Sant Antoni. Segles XVI i XVII.
• Nostra senyora de Loreto. Segle XVI.
• Església de Jesús Pobre.
• Església de Sant Mateu de la Xara.
• Ermites de la Conquista.
  • Sant Joan. Monument Històric Artístic.
  • Santa Paula.
  • Santa Llúcia. Segle XV.
• Ajuntament. Neoclàssic.
• El Castell. Construït pel moros sobre anteriors edificacions. És propietat municipal des de 1952. Ha estat rehabilitat i actualment és visitable. Alberga el Museu Arqueològic, important testimoni de la història local.
• Antigues Drassanes. Segle XVI, modificades en el XVIII.
• Muralles. Es conserven alguns trams en bon estat.
• Torre de l'Almadrava. O del Palmar. Torre guaita que ha sofert una discutible restauració.
• Torre de Gerro. Cos troncocònic que per la seua forma li dóna nom. Segle XVII.
• Torre de Carrals. Important conjunt d'edificacions defensives. Actualment de propietat particular.
• Casa Fortificada. Declarada BIC.
• Caseta del Pare Pere. Exemple d'arquitectura rural, del segle XVII.

[edita] Gastronomia i festes

L'arròs, el peix i el marisc, especialment la mundialment famosa gamba de Dénia, en moltes presentacions: suquet, coques, espencat, all-i-oli, llandeta , polp sec, gambes amb bledes, etc, la mistela i les panses són la base d'una excel·lent gastronomia.

Quant a les festes hi ha Falles, Fogueres de Sant Joan, Moros i Cristians i els peculiars Bous a la Mar.

[edita] Política

L'ajuntament està governat per una coalició socialista i nacionalista, en què s'inclouen el PSPV, partit més votat a les darreres eleccions amb 7 regidors i el Bloc Nacionalista Valencià, amb 4 regidors. L'alcaldessa és Francisca Viciano, del PSPV i l'oposició està formada pel PP, amb 5 regidors; Gent de Dénia (4 regidors) i Els Verds, amb un sol regidor.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dénia

• Web personal de Paco González Ramírez (D'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment)
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Galeria Fotogràfica amb un apartat dedicat a Dénia