Diftong
De Viquipèdia
Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba. Quan hi ha dues vocals en contacte que no formen diftong, es parla d'un hiatus o hiat. En la majoria de llengües per tenir diftong una de les dues vocals ha de ser feble (i,u)
En català hi ha dos tipus de diftongs:
- Creixents: formats per,
- Primer element: una g/q + segon element: u sonora + tercer element: una vocal qualsevol: qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo
- Primer element: i/u en posició inicial de mot + vocal o enmig del mot entre vocals. + segon element: vocal.
- Decreixents: ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou
També formen diftong les vocals que actuen com a consonants (exemple: ca-uen; no-ia)
Per trencar un diftong en català s'usa un accent quan les normes generals de les agudes, planes i esdrúixoles ho permeten i una dièresi quan no és així (exemple: pa-ís; pa-ï-sos).