Dragó
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
| Dragó comú | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||||||||||||
| Classificació científica | |||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||
| Tarentola mauritanica Linneus, 1758 |
|||||||||||||||||||
|
|
- Nom comú: Dragó comú (cast. Salamanquesa común)
- Longitud: 15 cm incloent la cua
- Coloració: variable, generalment marró fosc o gris fosc
- Nom comú: Dragó rosat (cast. Salamanquesa rosada)
- Nom científic: Hemidactylus turcicus (Linnaeus, 1758)
- Longitud: fins a 10 cm incloent la cua
- Coloració: sovint clara, bastant translúcida, amb tonalitats groguenques o rosades
Els dragons són rèptils de la família dels gecònids (Gekkonidae). Existeixen unes 650 espècies distribuïts per zones tropicals i subtropicals de tot el mon incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només es troben quatre espècies a Europa i d’aquestes, dues a Alella. Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els dragons són capaços d’emetre sons que poden anar des d’un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets estan recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten enfilar-se per superfícies llises.
Els dragons que trobem a Catalunya són el dragó comú (Tarentola mauritanica) i el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gran i més fosc, a part de ser més fàcil de veure degut a que és el més abundant dels dos. Una altre manera de diferenciar-los és mirant el número d’urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart dit de cada peu, mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits.
Habiten en zones properes a la costa, tot i que el dragó comú també s’estén cap a regions més interiors. Podem trobar les dues espècies a tota la conca mediterrània. El dragó rosat estén la seva distribució fins les costes del mar Roig i el Pakistan i pel sud fins a Kenya. També es troba al continent americà degut a la introducció accidental mitjançant transport marítim de càrrega. Ambdues espècies viuen a les esquerdes de les parets dels edificis, a terrenys rocosos, també als troncs dels arbres i a les atzavares. La seva capacitat per conviure amb l’home els permet mantenir les poblacions saludables, amb pocs enemics naturals i gran abundància de refugis. Els habitatges moderns fan disminuir les possibilitats de trobar refugis segurs, tot i així de moment les seves poblacions es troben en bon estat de conservació.
Habitualment fan postes de només dos ous que triguen uns quatre mesos a eclosionar. La seva biologia és encara poc coneguda. S’alimenten d’insectes, i per aquesta raó es poden observar fàcilment a les parets de les cases sota la llum de les faroles per capturar les seves preses. El dragó comú també pot alimentar-se de cries d’altres dragons.
De vegades es poden arribar a trobar dragons dins les cases o fins i tot dins els armaris, i no és estrany sentir l’afirmació que es mengen la roba. Com ja s’ha dit els dragons són animals insectívors, i per tant si es troben dins els armaris possiblement sigui perquè allà poden trobar algun papalló o alguna arna per alimentar-se. El que és segur és que no s’alimenten de roba.
