DRM

De Viquipèdia

La Gestió de drets digitals o gestió de restriccions digitals (abreviat en anglés DRM Digital Rights Management) és un terme que aplega totes les tecnologies orientades a exercir restriccions sobre els usuaris d'un sistema o forçar els drets digitals permesos, per encàrrec dels que tenen els drets d'autor i independentment de la voluntat de l'usuari. Generalment aquests dispositius s'instal·len com una condició previa a la distribució de programari privatiu, obres musicals, llibres electrònics o qualsevol tipus de fitxer subjecte a drets d'autor. En alguns casos, les restriccions aplicades s'extenen més enllà dels fitxers que han de protegir, afegint restriccions sobre l'ús d'altres documents o aplicacions presents a l'ordinador.

[edita] Introducció

Com el seu nom implica, Digitals Rights Management s'aplica només a medis digitals. El seu contingut Digital ha guanyat popularitat sobre el contingut analògic per dos motius, el primer és per les aventatges tècniques associades amb la seva producció, reproducció i manipulació, i també perque dóna més sensació de qualitat. Des del naixament dels ordinadors personals, els fitxers de contingut digital s'han convertit en un medi fàcil de copiar un número il·limitat de vegades sense aparèixer cap degradació de la qualitat de les copies. Molt contingut analògic perd qualitat amb cada generació copiada, i freqüentment també pel seu ús normal. La popularitat d'Internet i les eines per compartir fitxers han simplificat la distribució del contingut digital amb drets d'autor (copyright).

La disponibilitat de varies copies perfectes de material protegit es percep per l'industria dels medis com un cop a la seva viabilitat i costeig, particularment dins de l'indústria de la música, el cine i els videojocs. Els que publiquen material digital solen tenir models de negocis que recauen en l'habilitat d'obtenir una tarifa per cada copia feta del treball digital, i algunes vegades per cada execució d'aquest treball. El DRM ha estat creat i dissenyat pels que publiquen contingut digital amb mesures per permetre'ls-hi el control de la duplicació i diseminació del seu contingut.

Tot i que les mesures de control tècnic sobre la reproducció i l'ús del programari han sigut comnues des dels 80, el terme DRM se sol referir al creixent us de mesures pel contingut/treball artístic. Més enllà de les restriccions legals existents, les seves lleis de drets d'autor estan imposades al propietari de la copia física d'un treball, la majoria dels esquemes DRM poden i reforcen restriccions addicionals només a la discreció d'un distribuidor de medis (el qual pot o no ser la mateixa entintat del que té els drets d'autor).

Els venedors i editors de DRM es van agafar el terme de Gestió de Drets Digitals (Digital Rights Management) per referir-se al tipus de mesures tècniques discutides aquí. Perquè els "drets" -o millor dit les capacitats tècniques- del "propietari" del contingut ofereix no són necessariament els mateixos drets legals d'un consumidor del contingut, els crítics de DRM sostenen que la frase "digital rights management" té un nom equivocat. Per aquests crítics el terme "digital restrictions management" o gestió de restriccions digitals és una característica més exacte de la funcionalitat dels sistemes DRM.

DRM és una extensió del Control d'Accès Obligatori on una política central posada per un administrador és reforçada per un sistema computacional. Els bén estudiats problemes tèorics del Control d'Accès Obligatori s'apliquen igualment al DRM. El DRM és vulnerable a una classe addicional d'atacs degut a la seva necessitat de córrer un maquinari resistent a la manipulació (els sistemes DRM que no corren sota un maquinari resistent a la manipulació no poder ser teòricament segurs ja que el contingut digital es pot copiar al maquinari).

Últimament dir propietari d'aquests continguts és molt arriscat, les llicències d'ús estan passant per ser una mena de "prèstec". És a dir, la música, tot i que pagues per ella no és teva, sino que te la deixa la companyia a la que li compres. Això s'aplica tan al format CD com al descarregat per Intert, per tant si et compres un CD de música l'únic que és veritablement teu és el suport, és a dir el CD en sí (el plàstic).

[edita] Aplicació legal del DRM

Els controls de DRM s'executen a través de l'anomenada "computació fiable" (trusted-computing en anglès). Tot i així, aquests controls creen un sistema informàtic del qual un usuari no hi pot confiar, ja que el seu comportament pot ser manipulat remotament en qualsevol moment sense importar els mèrits legals que aquestes manipulacions tenen. La majoria dels oponents tenen molt poca fe en que les corts i legislatures poguin ser capaces de limitar aquesta manipulació en el legalment permès.