Erzurum
De Viquipèdia
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia. Fou l’antiga ciutat armènia de Karin, rebatejada Teodosiòpolis el 415, nom que va conservar fins al 1080 quant fou conquerida pels oghuz (menys durant la dominació àrab en que es va dir Kali des vers el 700 fins el 949).
Es capital de la província d'Erzurum.
La ciutat te vora 400.000 habitants, i es troba a un altiplà de 1950 metres. Es un nus de comunicacions. La ciutat moderna te tres avingudes principals, una universitat (anomenada Ataturk), i molts edificis històrics, entre ells la mesquita Ulu djami (construïda el 1179), la madrassa Cifte Minareli (l’edifici mes característic de la ciutat), les tres tombes (Uc Kumbetler), la tomba de Hatuniye (del segle XIII), la madrassa de Khundi Khatun, la madrassa Yakutiye (també del segle XIII), i una mesquita construïda pel arquitecte Sinan el segle XVI anomenada mesquita de Lala Mustafa Pasha. El monument Aziziye commemora les guerres entre Rússia i Turquia. A la ciutat hi ha també l’antiga ciutadella, la torre de la Campana, el Caranveserai de Rustem Pasha i el Bedesten.
La província es divideix en 19 districtes:
- Centre (Erzurum)
- Aşkale
- Çat
- Hınıs
- Horasan
- Ilıca
- İspir
- Karaçoban
- Karayazı
- Köprü
- Narman
- Oltu
- Olur
- Pasinler
- Pazaryolu
- Şenkaya
- Tekman
- Tortum
- Uzundere
La província te 25.066 km² i una població al tomb del milió d’habitants amb una densitat de 37,4 habitants per km².
Per la seva història anterior vegeu Teodosiòpolis. Possessió del seljúcides, fou conquerida pels mongols dirigits per Baydju el 1242 iva pagar un tribut elevat. Després de la caiguda dels Ilkhan va ser ocupada pel emir Cobànida Hasan el 1340 i per emir Eretna el 1360. El 1385 fou ocupada pels Kara Koyunlu i el 1465 pels Ak Koyunlu. El 1502 fou ocupada pel safàvida Ismail i conquerida pels otomans després de la victòria de Čaldiran el 1514.
El 1534 es va convertir en capçalera d’un beglerbegilik amb els següents sandjaks:
- Erzurum
- Shebin
- Kara-Hisar
- Kighi
- Khinis
- Yukari-Pasin
- Malazgird
- Tekman
- Kizučan
- Ispir
- Tortum
- Namervan
- Medjinkerd
El 1540 els reglaments fiscal d'Uzun Hasan foren substituïts pel kanum otomà normal.
El 1622 a la mort del sultà Othman II, el beglerbegi Abaza Mehmet Pasha, amb el suport de la població i dels djilalis es va revoltar con el govern central dominat pels geníssers i va resistir als exercits enviats contra ell fins el setembre del 1628.
El setembre de 1829 fou ocupada per Rússia temporalment. El 1878 fou ocupada altre cop; i per tercera vegada el febrer del 1916 però fou evacuada a començaments del 1918. El 23 de juliol de 1919 es va celebrar allí el primer congres nacional turc presidit per Mustafa Kemal (Ataturk).
