Exèrcit
De Viquipèdia
L'exèrcit és, genèricament, el component terrestre de les forces armades. Mes específicament, en alguns casos s'anomena «exèrcit de terra», per evitar confusions amb l'exèrcit de l'aire. La seva principal funció sol ser la defensa directa del territori de l'estat al que serveix, i en alguns casos la intervenció a l'exterior.
Taula de continguts |
[edita] Armes, cossos i serveis
Segons els estats, poden rebre denominacions diferents, però en molts de casos equivalents:
- Infanteria (lleugera, de línia, cuirassada, aerotransportada, de muntanya, etc.)
- Cavalleria (lleugera, blindada, cuirassada, aèria, etc.)
- Artilleria (lleugera, de campanya, cuirassada, antiaèria, de costa, etc.)
Encara que en realitat cada un dels exèrcits sol tenir petits components dels altres. Alguns cossos, com la infanteria de marina combinen els tres exèrcits, mentre que altres, per raons estratègiques, es situen a part de qualsevol de les tres armes i sota control directe del ministre de defensa o del cap d'estat, com la defensa antiaèria a l'antiga URSS o algunes guàrdies reials o presidencials en diferents països.
[edita] Component humà
Segons les circumstàncies històriques i l'entorn cultural i social, cada estat organitza el component humà de les seves forces armades, i entre elles l'exèrcit, de diferent forma:
- Servei militar obligatori
- Exèrcit professional
- Reclutament mixt
- Milícia permanent
En la majoria dels països l'exèrcit està format a partir dels ciutadans que són allistats a base d'un servei militar obligatori de diferent durada; tanmateix, en la majoria dels països occidentals la participació en l'exèrcit és voluntària. En molts països el servei militar obligatori pot ser substituït per un servei civil per raons de consciència.
Els exèrcits tenen una estructura jeràrquica estricta, basada en unitats militars que tenen un comandament. El comandament suprem sol ser el cap de l'estat o la persona en qui delegui; a partir d'allà els comandaments són responsables d'unitats d'entitat cada vegada menor, i amb menor nombre de persones.
Els militars professionals es formen en diferents acadèmies militars; d'elles es surt amb el grau de sotstinent o alferes, en cas de tractar-se d'una acadèmia d'oficials, o de caporal en cas que es tracti d'una acadèmia de sotsoficials. Les acadèmies navals militars generalment inclouen un periple en un vaixell escola, i d'elles se surt amb la graduació d'alferes de navili o guardiamarina.
[edita] Història
El primer exèrcit professional estable es va constituir a Roma; fins aquell moment, els exèrcits eren inestables, es formaven per a campanyes particulars, i no hi havia militars professionals, sinó persones reclutades voluntàriament o per força, que després del final de la campanya eren retingudes o eren deixades anar.
[edita] Països sense exèrcit
Per diferents raons, alguns països manquen d'exèrcit permanent, limitant-se a tindre una força de policia amb armes lleugeres que, en cas necessari, pot augmentar-se amb armes pesades. Un d'aquests països és Costa Rica, que per evitar els intents colpistes que han caracteritzat a l'istme centreamericà el va abolir totalment el 1948. A Haití, els tres exèrcits han estat desmobilitzats, encara que constitucionalment, i sobre el paper, encara existeixen. Al contrari del que es pensa, Suïssa sí que té un exèrcit permanent.
