Excentricitat orbital
De Viquipèdia
En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica. L' excentricitat d'aquesta secció cònica, excentricitat de l'orbita, és un paràmetre de l'òrbita que defineix la seva configuració de forma absoluta. La excentricitat pot ser interpretada com a la mesura de com la seva forma es desvia de un cercle.
Segons les presumpcions habituals la excentricitat (
) és definida estrictament per a les òrbites circular, el·líptica, parabòlica i hiperbòlica i pot prendre els valors següents:
- Per l'òrbita circular:
, - Per l'òrbita el·liptica:
, - Per la trajectòries parabòlicas:
, - Per la trajectòries hiperbòliques:
.
[edita] Càlculs
La excentricitat d'una òrbita pot ser calculada segons els vectors orbitals d'estat com a la magnitud del vector d'excentricitat:
on:
és el vector d'excentricitat.
Per una òrbita el·líptica pot ser també calculat segons la distància de periapsis i apoapsis:
on:
és la distància a la periapsis,
és la distància a la apoapsis.
[edita] Exemples
Per exemple l'excentricitat de l'òrbita de la Terra es avui en dia 0,0167. Amb el temps l'excentricitat de l'òrbita de la Terra canvia lentament des de aprop de 0 fins a un màxim de 0,05 com a resultat de l'atracció gravitatòria entre els planetes (vegeu la gràfica [1]).
Altres valors: Plutó 0,2488 (valor més gran de tots els planetes del sistema solar), Mercuri 0,2056, la Lluna 0,0554. Pels valors de tots els planetes en una taula, vegeu de:Planet (Tabelle).
