Fonamentalisme religiós
De Viquipèdia
Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la llista de pàgines sospitoses per a una major informació sobre el que es considera, en termes generals, no neutral.
El fonamentalisme religiós o integrisme és una tendència que busca la puresa, el retorn als orígens de les pròpies creences i per això sovint s'oposa als canvis de la modernitat. En la majoria de països té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.
Hi ha fonamentalisme en totes les religions al llarg de la història, tot i que predomina en les denominades "abrahàmiques": cristianisme, judaisme i islam. Tenen en comú l'assumpció dels seus llibres sagrats com a única veritat (en una lectura literal), lluita contra partidaris d'altres interpretacions o creences, l'establiment d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana i la justificació de tots els seus actes per la voluntat de Déu. En general els fonamentalistes són molt maniqueus: ells són els escollits que actuen justament i els altres són el mal, els que han oblidat o mensypreat el missatge diví.
[edita] Fonamentalisme cristià
Les primeres manifestacions del fonamentalisme cristià són de l'Edat Mitjana, on el teocentrisme era dominant. Es creia que els únics elegist que assolirien la salvació eren els cristians i per això perseguien els infidels o els intentaven convertir. Les croades i la inquisició són signes d'aquest fonamentalisme. En general, el zel de l'església per esborrar qualsevol heretgia es pot interpretar com a mostra d'integrisme.
A partir del segle XIX, sorgeix un nou tipus de fonamentalisme a comunitats cristianes que creuen en la Bíblia com a llibre revelat, que conté veritats històriques expressades de manera literal (per exemple, creun en la Creació tal com està narrada al Gènesi i per tant s'oposen a l'evolució darwinista). Aquest corrent és més fort entre el protestantisme americà. Al catolicisme s'assimila a l'oposició al concili Vaticà II, vist com massa liberal.
Els mormons i grups afins també es poden considerar cristians radicals o fonamentalistes, si bé ells rebutgen la denominació.
[edita] Fonamentalisme jueu
El fonamentalisme jueu està molt lligat a la ortodòxia i al sionisme polític (ja que justifiquen la creació i les accions de l'estat d'Israel per les Escriptures). Juntament amb la Torah, tenen la Mishnah, el Talmud i les ensenyances dels rabins hasídics com a font de tota normativa. Són un grup extremadament legalista.
[edita] Fonamentalisme islàmic
El fonamentalisme islàmic proposa l'aplicació de la Sharia o llei islàmica i la no separació entre Estat i religió (teocràcia). Els més radicals defensen fins i tot el terrorisme per aconseguir els seus objectius. S'oposen a Occident com a símbol de corrupció i degeneració.
Un dels aspectes més visibles de les tendències radicals islàmiques afecten a la dona i constitueixen un dels punts de conflicte més important amb altres grups: els fonamentalistes releguen la dona a un segon terme, fent-la vestir amb excessiva modèstia i negant-li part dels seus drets.
Sovint es designa aquest moviment amb el nom d'islamisme.
