Francis Ford Coppola
De Viquipèdia
Francis Ford Coppola nascut el 7 d'abril de 1939 a Detroit, Michigan, és un director de cinema estatunidenc, també guionista, editor de revistes i amo d’una empresa hostelera.
Taula de continguts |
[edita] Carrera de 1960 a 1978
Coppola estudià teatre a la Universitat Hofstra, abans d’estudiar en cinematografía en la UCLA on hi realitzà alguns curtmetratges, inclusos alguns d’eròtics. Acomençaments dels 60 començà la seva carrera professional fent films de baix pressupost amb Roger Corman i escribint guions. El seu primer film de baix pressupuest notable el va fer per a Corman i és Demencia 13 (està disponible en vídeo).
A Coppola le oferiren dirigir un film basat en l’obra musical de Broadway Finian's Rainbow (El Vall de l’Arc de Sant Martí), protagonizat per Petula Clark en el seu primer film americà y el veterà Fred Astaire, produïda per Jack Warner; que quedà desconcertat en veure l’aspecte hippie de Coppola en aquella època. Aconseguí fer un fims de cert èxit, pero el seu treball amb Clark contribuí a que ella guanyés la seva primera nominació per a el globus d’or com a millor actriu.
En 1971, Coppola guanyà un premi oscar al millor guió original amb Edmund H. Northon pel film Patton. Tanmateix, el seu renom com a creador de pel·lícules començà amb El padrí queva coescriure i dirigir, i amb El padrí II, que li valgueren guanyar l’ oscar a la millor pel·lícula
En 1974, abans de fer El padrí II, Coppola dirigí el film The Conversation (La Conversa) que narra la història d’un paranoic tafaner telefònic i expert en espiar a persones específiques (protagonizat per Gene Hackman) qui es veu involucrat en un pla secret per a realitzar un possible assassinat. Fou nominat novament a oscar a la millor pel·lícula, i esdevé el segon de tres directors en la història de Hollywood en estrenar dos films el mateix any i ser nominats ambdós amb un oscar a la millor pel·lícula el mateix any. Mentrestant, El padrí II guanyà un altre oscar, The Conversation guanyà una palma d'or en el festival de Cannes de 1974.
Durant aquest periode també escribí el guió per a el remake de 1974, "El Gran Gatsby" (The Great Gatsby) i, produí la innovadora pel·lícula de George Lucas, American Graffiti.
[edita] Carrera des del 1979 fins avui
Encoratjat per l’èxit de les dues parts del padrí, Coppola filmà una ambiciosa versió de la novel·la de Joseph Conrad , El cor de les tenebres, que esdevé durant la Guerra de Vietnam. El film, Apocalipse now, va patir nombrosos obstacles, inclosos, tifons, colapses nerviosos, un atac de cor de Martin Sheen i l’actitud arrogant de Marlon Brando.
Com que el rodatge era posposat sovint l’anomenaren Apocalipsis en qualsevol moment. El film fou tan admirat com denostat pels crítics de cinema quan s’estrenà, i la seva despesa gairebé arruïna l’estudi de Coppola, American Zeotrope. El film documental Hearts of Darkness: A Filmmaker's Apocalypse, dirigit por Eleanor Coppola (l’esposa de Francis), Fax Bahr i George Hickenlooper, relata la crònica de les dificultats de l’equip de producció quan rodaren "Apocalipse now".
Malgrat tot això i una malaltia que patí Coppola durant el rodatge d’Apocalipse Now, realitzà nous projectes, presentant el 1987, el remake del film de 1927, Napoleó d’Abel Gance, que fou editat i estrenat als Estats Units pel seu estudi. Tanmateix el musical experimental One from the Heart (Corazonada), el 1982, fou un gran fracàs fílmic, malgrat que ha estat considerat posteriorment un film de culte.
El 1986 Coppola i George Lucas, dirigiren el curt de Michael Jackson per als parcs de Disney, Captain EO, fins ara el curtmetratge més car de la història del cinema.
El 1990, filmà El padrí III, que acaba la trilogia, i que no fou tan admirada pels crítics, com les anteriors, pero sí fou un èxit de taquilla. El film fou perjudicat amb la presència de la inexperta i molesta filla de Coppola, Sofia, qui interpretà un paper que abandonà Winona Ryder just en començar el film. La seva interpretació fou considerada ridícula per tots els crítics, però uns anys més tard fou considerada com a bona directora i guionista amb els films The Virgin Suicides (Les verges suïcides) i Lost in translation.
El pare de Coppola, Carmine, fou un compositor i músic, i escribí la banda sonora de molts dels seus films; i el seu nebot Nicolas Cage és un actor reconegut.
En 1997, Coppola fundà Zoetrope All-Story, una revista literària que publica històries curtes. La revista ha publicado narracions de ficció de T.C. Boyle i Amy Bloom, i assajos de David Mamet, Steven Spielberg i Salman Rushdie. Des de la seva fundació, la revista ha crescut en reputació per a se una de les més importants en ficció literària.
[edita] Filmografia selecta
- Kinsey (2005, co-productor)
- The Rainmaker (1997, director)
- Jack (1996, director)
- El jardín secreto (1993, productor executiu)
- Drácula de Bram Stoker (1992, director)
- El padrí III (1990, director)
- Tucker: The Man and His Dream (1988, director)
- The Cotton Club (1984, director)
- The Outsiders (1983, director)
- Rumble Fish (1983, director)
- One from the Heart (1982, director)
- Apocalipse now (1979, director)
- El padrí II (1974, director)
- The Conversation (1974, director)
- El padrí (1972, director)
- Finian's Rainbow (1968, director)
[edita] Premis
[edita] Oscars
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1991 | Oscar a la millor pel·lícula | El padrí III | Candidat |
| 1991 | Oscar a la millor direcció | El padrí III | Candidat |
| 1979 | Oscar a la millor pel·lícula | Apocalypse Now | Candidat |
| 1979 | Oscar a la millor direcció | Apocalypse Now | Candidat |
| 1979 | Oscar al millor guió adaptat | Apocalypse Now | Candidat |
| 1974 | Oscar a la millor pel·lícula | La conversa | Candidat |
| 1974 | Oscar a la millor pel·lícula | El padrí II | Guanyador |
| 1974 | Oscar a la millor direcció | El padrí II | Guanyador |
| 1974 | Oscar al millor guió original | La conversa | Candidat |
| 1974 | Oscar al millor guión adaptat | El padrí II | Guanyador |
| 1973 | Oscar a la millor pel·lícula | American Graffiti | Candidat |
| 1972 | Oscar a la millor direcció | El padrí | Candidat |
| 1972 | Oscar al millor guió adaptat | El padrí | Guanyador |
| 1970 | Oscar al millor guió original | Patton | Guanyador |
[edita] Globus d'Or
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1991 | Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama | El padrí III | Candidat |
| 1991 | Globus d'Or al millor director | El padrí III | Candidat |
| 1984 | Globus d'Or al millor director | Cotton Club | Candidat |
| 1979 | Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama | Apocalypse Now | Candidat |
| 1979 | Globus d'Or al millor director | Apocalypse Now | Guanyador |
| 1974 | Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama | La conversa | Candidat |
| 1974 | Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama | El padrí II | Candidat |
| 1974 | Globus d'Or al millor director | The conversation | Candidat |
| 1974 | Globus d'Or al millor director | El padrí II | Candidat |
| 1973 | Globus d'Or a la millor pel·lícula - Comèdia o musical | American Graffiti | Guanyador |
| 1972 | Globus d'Or al millor director | El padrí | Guanyador |
