Frosinone

De Viquipèdia

Frosinone és una ciutat d'Itàlia, de uns 48.000 habitants (960 hab/km²), capital de la província de Frosinone, a la regió del Laci. El seu terme té 47 km² i les seves fraccions son: Colle Cottorino, Mad. della Neve, Cavoni, Stazione i Maniano. Està a 291 metres sobre el nivell del mar.

És l'antiga Frusino del període romà. Hi van néixer els Papes Sant Hormisdes i Sant Silveri.

Depenent estretament de Roma, fins al segle XI no es va establir un condomini entre el Papa i els milites, condomini confirmat per Innocenci III el 1207, per tres generacions, però aviat el control de la ciutat va passar a Adinolf Nicola Mattia per tota la segona meitat del segle XIII; fou responsable de violències i de devastar el castell i espoliar als habitants de la ciutat, que van demanar ajut al Papa que va reassumir el poder. Fou seu de la província de la Campanya romana i la Marina romana, i de la província del Laci meridional però els rectors províncials van residir també a Ferentino, Anagni i Priverno. Va formar aliança estreta amb la ciutat d'Alatri participant a les seves reunions politiques. Hi va néixer en aquest temps l'humanista Giovanni Antonio Sulpicio. Prop del 1400 li fou incorporada l'abadia de Selva Molle. Al segle XV el castell fou transformat en casal i venut als Trisulto que el van convertir en una explotació agrícola. El palau pontifici es va engrandir. Va néixer l'humanista Francesco Franchini.

El [1526] la guarnició pontifícia va rebutjar als espanyols que l'assetjaven però el 1527 fou saquejada pels francesos i florentins que a mes van portar la pesta. També es va construir la Rocca o fortalesa de la que la porta principal fou dissenyada per Michelangelo. A meitat del segle XVI fou ocupada pels espanyols quant marxaven contra Pau IV (1555-1559) i moltes esglésies foren incendiades. A finals de segle la ciutat va esdevenir seu permanent del governador provincial pontifici que va assolir noves competències entre elles la de policia per lluitar contra els bandits.

La ciutat va passar de 2.000 habitants el 1650 a 4.500 el 1750 i als 6.000 el 1800. El segle XVII fou de fort creixement. Ocupada pels franceses i proclamada la República Romana la ciutat es va revoltar i fou saquejada per les tropes poloneses del exercit francès. Alguns líders republicans eren de la ciutat com el cònsol Giuseppe De Matthaeis i sobretot Luigi Angeloni. Retornat el govern pontifici fou seu del delegat apostòlic (el prelat en cap de la província) amb una petita cort, i del tribunal superior provincial, de la presó i de a policia. Els bandits s'havien escampat arreu.

En aquest segle destaquen els poetes germans Giambattista Maccari i Giuseppe Maccari. També van néixer a la ciutat Luigi Angeloni i Nicola Ricciotti. El 1848 la ciutat es va adherir a la segona república romana. Després va sortir de la ciutat el batalló de la campanya per participar a la guerra de la independència dirigit pel ciutadà Guglielmi, però la població romania lleial al Papa i ho va demostrar en diverses rebudes. Tot i així el 17 de setembre de 1870 es va formalitzar l'annexió a Itàlia.

El 1910 es va inaugurar el monument a Nicola Ricciotti i als màrtirs lliurepensadors del ressorgiment Al 1918 tenia 12000 habitants La província es va constituir als anys vint, sota el govern feixista, amb lo que fins llavors era una sotsprefectura, i va incloure part de les antigues províncies de Roma i Caserta

Durant la segona guerra mundial fou bombardejada 56 vegades i va quedar molt malmesa. El 1980 esdevingué seu episcopal reunint a les antigues de Veroli-Frosinone i Ferentino