Grigor II Mamikonian
De Viquipèdia
Grigor II Mamikonian fou patrici i generalissim d'Armènia del 744 o 745 fins al 745 o 746.
Al ser nomenat patrici d'Armènia Ashot II Bagratuni, Grigor i David Mamikonian, que volien el càrrec per la seva família, es van revoltar però el governador Marwan ben Muhammad els va fer detenir i el va enviar a Damasc d'eon se'ls va enviar deportats al Iemen.
El 744 el governador Marwan va sortir del país i els germans Grigor i David Mamikonian es van escapar del Iemen i van tornar als seus dominis on es van revoltar contra Ashot II. El governador àrab Ishak ben Muslim va intentar posar fi a la lluita però no ho va aconseguir.
Ashot va estar a punt de ser sorprès en una emboscada de la qual va escapar però va perdre el seus tresors. Ashot va deixar a la seva família a la fortalesa de Dariunq i es va traslladar a Damasc a demanar justícia al Califa Merwan o Marwan II.
Al deixar el país Grigor II Mamikonian va obtenir d'Ishak el càrrec de patrici dels nakharars i comandant del exèrcit armeni.
Ashot fou ben rebut pel califa que va ordenar tallar les mans i peus i estrangular a un dels germans Mamikonian (David) ordre que fou executada ràpidament per Ishak. Ashot fou enviat a Armènia altre cop ple d'honors i regals i Grigor Mamikonian va rebre l'ordre de reconèixer al seu rival i ser-li fidel.
Vers el 750 els Bagratuni ja havien desposseït als Mamikonian, als que van confiscar Bznuniq (amb Khelat) i Taron (amb Mouch i Bitlis).
El 750 els omeies foren enderrocats. Ashot, que restava lleial, va intentar resistir. Els nakharars van formar una Santa Lliga i es van declarar en rebel·lió general. L'exèrcit insurgent es va traslladar a Taiq prop de la frontera bizantina ja que esperaven ajuda del emperador Constantí V. Ashot, que volia sotmestré's als abbàssides, va haver de seguir la rebel·lió però la va abandonar aviat i va tornar al Bagrevand, però a la tornada va caure en una emboscada de Grigor II Mamikonian, que el va fer cegar (750).
Després Grigor es va retirar a Teodosiòpolis (Erzurum) a la frontera bizantina, però va morir poc després. La direcció de la rebel·lió va passar a sa germà Mushel III Mamikonian
