Heilongjiang
De Viquipèdia
| Abreviació(ns): 黑 (pinyin: Hēi) | |
 |
|
| Origen del nom | 黑 hēi - negre 龙 lóng - drac 江 jiāng - riu "riu Amur" |
| Tipus d’administració | Província |
| Capital i Principal Ciutat |
Harbin |
| CPC Heilongjiang Secretari de Comité | Qian Yunlu |
| Governor | Zhang Zuoji |
| Àrea | 460,000 km² (6è) |
| Població (2004) - Densitat |
38,170,000 (16è) 83/km² (26è) |
| PIB (2004) - per càpita |
CNY 530.3 billion (13è) CNY 13,900 (10è) |
| HDI (2005) | 0.786 (8è) — medium |
| Major nationalitats (2000) | Han - 95% Manxú - 3% Coreà - 1% Mongols - 0.4% Hui - 0.3% |
| Nombre de prefectures | 13 |
| Nombre de comtats | 128 |
| Nombre de ciutats (31 de desembre, 2004) |
1284 |
| ISO 3166-2 | CN-23 |
| website: http://www.hlj.gov.cn (xinès simplificat) |
|
| Font de població i PIB: 《中国统计年鉴—2005》/ China Statistical Yearbook 2005 ISBN 7503747382 Font de les dades de nacionalitats : 《2000年人口普查中国民族人口资料》/ Tabulation on nationalities of 2000 population census of China ISBN 7105054255 |
|
Heilongjiang (?) (Xinès simplificat: 黑龙江省; Xinès tradicional: 黑龍江省; pinyin: Hēilóngjiāng; Postal System Pinyin: Heilungkiang; Manxú: Sahaliyan ula) és una província de la República Popular de la Xina situada al nord-est del país. "Heilongjiang" vol dir ‘’riu del drac negre’’, nom xinès del riu Amur. El seu caràcter abreviat és 黑 (pinyin: Hēi). El nom manxú de la regió és Sahaliyan ula ("riu Negre"), del qual deriva el nom de l’illa de Sakhalin.
Heilongjiang limita al sud amb Jilin i a l’oest amb Mongòlia Interior; al Nord limita amb Rússia.
El riu Amur marca la frontera entre la República Popular de la Xina i Rússia al nord. Heilongjiang conté el punt més septentrional de la Xina (a comtat de Mohe al llarg de l’Amur) i el punt més oriental (en la confluència dels rius Amur i Ussuri).
Taula de continguts |
[edita] Història
En l'antiguitat Heilongjiang va estar habitada pels xianbei, mohe i kitan. Entre els segles VII i X, la part oriental va estar governada pel regne mohe de Bohai. Posteriorment, la Dinastia Jin, jurchen, va tenir les seves arrels dintre de les fronteres del que actualment és Heilonjiang. Sota la manxú dinastia Qing, la part occidental va estar sota la supervisió del General de Heilongjiang, el poder del qual, d'acord amb el Tractat de Nertxinsk, s'estenia pel nord fins a les muntanyes Stanovoy. La part oriental estava sota la supervisió del General de Jilin, el poder del qual arribava a fins al Mar del Japó. Aquestes àrees de la Manxúria profunda estaven clausurades a la migració Han. No obstant això, en 1858 i 1860 el govern de la Dinastia Qing va cedir a Rússia tots els territoris més enllà dels rius Amur i Ussuri, deixant Xina aïllada del Mar del Japó i definint l'actual frontera septentrional de Heilongjiang. Al mateix temps, el govern va permetre l'emigració cap a Manxúria dels xinesos Han, que al començament del segle XX s'havien convertit en el grup ètnic dominant en la zona. En 1932, Heilongjiang va entrar a formar part de l'estat titella japonesa de Manxukuo. Després de la derrota japonesa en 1945, forces de la Unió Soviètica van entrar a Manxúria i, gràcies a un acord entre Chiang Kai-shek i Josef Stalin, van donar al Kuomintang el control sobre la major part de la zona. A l'any següent aquest control passaria a l'Exèrcit d'Alliberament Popular, sent així la primera província sobre la qual els comunistes xinesos van tenir un control complet (i Harbin la primera ciutat important) podent dirigir des d'allí les fases inicials de la Guerra Civil Xinesa.
Durant els primers anys del comunisme, Heilongjiang incloïa únicament la part oest de la província actual. La seva capital era la ciutat de Qiqihar. La resta pertanyia a la desapareguda província de Songjiang, amb capital a Harbin. En 1954 les dues províncies es van fusionar per a convertir-se en l'actual Heilongjiang. Durant la Revolució Cultural, la província es va ampliar per a incloure la Lliga Hulunbuir i altres zones de Mongòlia Interior. Posteriorment, aquests canvis van tornar en la seva major part a la situació anterior.
[edita] Geografia
Heilongjiang té una variada topografia. La major part de la província està dominada per cadenes muntanyenques com el Gran Khingan i el Petit Khingan i les muntanyes de Zhangguangcai, Laoye, i Wanda. El cim més alt és el Munti Datudingzi (1.690 metre), en la frontera amb Jilin. En l'interior de la província, que és relativament pla i de excasa altitud, es troben els rius Songhua, Nen i Muden, tributaris del Amur. La frontera nord forma part de la Vall del Amur. El llac Xingkai (o Khanka) es troba en la frontera amb el Subjecte Federal rus de Primórie. El clima és subàrtic. Els hiverns, assotats pels vents siberians, són llargs i glaçats, amb una mitjana d'entre -31ºC i -15ºC al gener. Els estius són curts i freds, amb una mitjana de 18ºC-23ºC al juliol. La mitjana anual de precipitacions se situa entre 500 i 600 mm, concentrats principalment en l'època estival.
[edita] Divisió administrativa
Heilongjiang es divideix en 13 prefectures, incloses 12 ciutats i 1 prefecture:
- Harbin (xinès simplificat: 哈尔滨市, Hanyu Pinyin: Hā'ěrbīn shì)
- Qiqihar (齐齐哈尔市 Qíqíhā'ěr shì)
- Hegang (鹤岗市 Hègǎng shì)
- Shuangyashan (双鸭山市 Shuāngyāshān shì)
- Jixi (鸡西市 Jīxī shì)
- Daqing (大庆市 Dàqìng shì)
- Yichun (伊春市 Yīchūn shì)
- Mudanjiang (牡丹江市 Mǔdānjiāng shì)
- Jiamusi (佳木斯市 Jiāmùsī shì)
- Qitaihe (七台河市 Qītáihé shì)
- Heihe (黑河市 Hēihé shì)
- Suihua (绥化市 Suíhuà shì)
- Prefectura Daxing'anling (大兴安岭地区 Dàxīng'ānlǐng Dìqū)
[edita] Demografia
La majoria de la població de Heilongjiang són Xinesos han, mentre que altres minories ètniques inclouen els Manxú, coreans, mongols, Hui, Daur, Xibe, Oroqin, Hezhen i Russos]].
| Grups ètnics a Heilongjiang, cens 2000 | ||
|---|---|---|
| Nacionalitat | Població | Percentatge |
| Xinesos han | 34,465,039 | 95.20% |
| Manxú | 1,037,080 | 2.86% |
| Coreans | 388,458 | 1.07% |
| Mongols | 141,495 | 0.390% |
| Hui | 124,003 | 0.342% |
| Daur | 43,608 | 0.120% |
| Xibe | 8,886 | 0.025% |
Exclosos militars en servei actiu.
Font: Department of Population, Social, Science and Technology Statistics of the National Bureau of Statistics of China (国家统计局人口和社会科技统计司) and Department of Economic Development of the State Ethnic Affairs Commission of China (国家民族事务委员会经济发展司), eds. Tabulation on Nationalities of 2000 Population Census of China (《2000年人口普查中国民族人口资料》). 2 vols. Beijing: Nationalities Publishing House (民族出版社), 2003. (ISBN 7-105-05425-5)
[edita] Economia
L'agricultura de Heilongjiang, molt influïda pel clima fred, es basa en la soja, el blat de moro i el blat. També es conrea bleda-rave, lli i gira-sol. És una important font de fusta, especialment pi coreà i larix. Els boscos es troben principalment a les muntanyes Daxingan i Xiaoxingan, en les quals també hi ha especias animals protegides com el tigre siberià, la grulla i el linx. Hi ha bestiar caballar i boví (la producció de llet és la major de tota Xina). La producció de petroli és de gran importància, especialment els camps de Daqing. També hi ha carbó, or i grafit i un gran potencial d'energia eòlica, amb una mitjana de 200 watts per metre quadrat. En nordeste de Xina és un assentament tradicional de la indústria del país, enfocada cap al carbó, el petroli, la fusta, la maquinària i l'alimentació. A causa de la seva localització és una important porta per al comerç amb Rússia. No obstant això, en els últims anys, Manxúria ha sofert un estancament. Per això, el govern ha començat la campanya Reactivació del Nordest de Xina per a abordar aquest problema, usant la privatització com a mètode preferit de reforma econòmica.
En 2005, el PIB era de 551.000 milions de yuan (68.870 milions de dòlars), amb un creixement anual de l'11.6%. La renda per capita era de de 14.430 yuan (1.762 dòlars). Les indústries primària, secundària i terciària van tenir un valor de 67.250 milions, 297.080 milions i 186.670 milions de yuan respectivament %[1]. Els ingressos disponibles per capita dels residents urbans van arribar als 8.273 yuan, que suposa un increment del 10.7% respecte a l'any anterior. Els ingressos per capita nets dels residents no urbans van augmentar en un any un 7.2%, fins als 3.221 yuans.
[edita] Enllaços
| República Popular de la Xina | Organització territorial |  |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
