Heura
De Viquipèdia
| Heura | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||||||
| Classificació científica | |||||||||||||
|
|||||||||||||
|
|
L'heura (hedera helix) és una planta sempre verda i enfiladissa de la família de les aralàcies molt comuna a tota l'àrea dels països catalans, així com a les illes atlàntiques, la resta d'Europa occidental i nord-oest d'Àfrica. Fa tiges gruixudes que poden arribar a enfilarse fins a 30m sobre un suport adequat, arbre o roca.
Les fulles són coriàcies i lluents amb dos tipus de formes, les de les plantes joves són lobulades amb 3 o 5 lòbuls i nervadura palmada, i les de les plantes adultes són enteres amb un nervi principal. Les branques adultes també són diferents de les joves en que tenen un tronc força gruixut i en que no són tiges lineals sinó que es ramifiquen. Només les branques adultes fan flors.
Les flors floreixen a la tardor, individualment són petites 3.5 cm, formen umbel·les que al mateix temps formen raïms. Contenen molt nèctar.
El fruit és una baia petita de color negre, d'uns 4 o 5 mm, verinosa per als humans.
Es localitza tapissant el terra de la majoria de boscos mediterranis i de vegades d'atlàntics, també tapissa algunes parets rocoses. De tant en tant es troba enfilada al tronc algun arbre dèbil. També és molt comú en jardineria.
