Jordi Colomer
De Viquipèdia
Jordi Colomer (Barcelona, 1962) és un artista multimèdia català.
Després de passar per l’escola de disseny Eina començà a estudiar història de l’art però ho deixà per continuar els seus estudis d’arquitectura què els abandonà després de quatre anys al 1986. Aquesta data coincideix amb la seva primera exposició individual a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Des de llavors, ha exposat per tot l’Estat i a diversos països europeus.
Les seves primeres incursions plàstiques es mouen en el terreny de l’abstracció pictòrica, activitat que relega, sense abandonar-se plenament, per l’escultura, el dibuix i el collage. En la seva producció objectual busca les vinculacions que s’estableixen entre els objectes en l’espai o el funcionament tridimensional dels mateixos. Escull un univers de motius (banyeres, vaixells, martells), reduits a fragments en moltes ocasions, on manté les alusions a l'atzar a través de certa pervivència de la idea de objet trouvé.
A partir de 1989 es fa patent la seva preocupació en l’articulació de l’espai i la naturalesa constructiva de l’objecte on els elements formals i simbòlics participen en la definició de l’escultura com entitat, en una línia d’investigació on comença a prendre força l’escenografia.
Entre 1991 i 1995, residí a París. Les obres d’aquesta època complementen una intensificació de la resolució arquitectònica de l’espai amb referències a entorns domèstics, entesos com llocs on els objectes funcionen com vestigis d’existències.
A partir de 1996 treballa amb fotografia i vídeo, mitjà amb el que introdueix explícitament el temps i els actors parlen d’espais urbans i situacions domèstiques on la familiaritat de les quals es veu alterada per les constants referències al caràcter artificial de la seva posada en escena. En altres casos la ciutat es converteix en protagonista. A través de maquetes, construïdes amb petits objectes de cartró i fusta simula trànsits i vies que li permeten parlar dels nous llenguatges que ofereixen els mitjans visuals i així com la condició decadent de la ciutat.
