Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca
De Viquipèdia
Els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca eren la màxima representació de la ciutat i el regne, entès aquest com l'illa, i els encarregats de llur govern i l'administració, en les competències que no fossin reials. Jaume I els creà a l'any 1249 i l'exercici d'aquest càrrec era anual, sense remuneració i sense renúncia. Formaven part de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, juntament amb els consellers i els síndics i consellers de la Part Forana. Tenien l'obligació d'ocupar-se'n anant dues hores al matí i dues l'horabaixa a la Casa o Sala de la Juraria i estaven sotmesos a la prohibició que més de la meitat dels jurats abandonessin la ciutat. Malgrat això també tenien alguns privilegis com a la Festa de l'Estendard on un jurat portava el penó reial, a més tots tenien el dret de vestir gramalles en els actes públics (que eren subvencionades per la hisenda pública) des del seu banc.
Els Jurats formaven part del Consell Secret o Consell Menor que era la comissió executiva, i del Gran i General Consell, òrgans presidits pel jurat en cap, el qual havia de pertànyer al braç militar.
Aquesta institució va anar canviant al llarg del temps fins a la seva desparició al 1715:
Taula de continguts |
[edita] Règim de la Franquesa
La institució dels jurats des de la seva creació al 1249 fins al 1372 es va regir pel règim de la Carta de Privilegis i Franqueses atorgada per Jaume I.
El nombre de jurats eren sis amb la condició que un fos cavaller, quan finalitzava l'any d'exercici del càrrec els jurats que surtien triaven els nous jurats el dia de nadal. Els elegits no podien ser reelegibles ni parents directes dels anteriors i havien de ser confirmats pel batle, aquesta cerimònia es feia el dia de Nadal
A partir de 1382 els jurats s'elegien per sorteig i els sis es dividien entre un cavaller, dos ciutadans, dos mercaders i un menestral.
[edita] Règim de la Pragmàtica
A causa dels problemes sorgits arran de l'enfrontament entre bàndols pel control municipal el rei Martí l'Humà al 1398 proclama la Pragmàtica d'Anglesola que malgrat es combina amb les franqueses no aconsegueix acabar amb els bàndols.
Es realitza una llista per cada parròquia de la ciutat on es recollien els homes que podien exercir un càrrec públic a més s'ampliaven els jurats a dotze. Cada any es triava un parròquia amb una bossa pel cavallers, una pels ciutadans, una pels menestrals i una altra pels menestrals.
A sort es triaven un cavaller que després elegia un jurat ciutadà; per la seva part l'atzar elegia dos ciutadans que nomenaven un jurat cavaller i un jurat mercader; després també a sort s'elegien dos mercaders que havien de triar un jurat ciutadà i un mercader; finalment s'extreia a sort un jurat menestral que elegia a un mercader.
- Jurats Cavallers 2 (un de triat a sort i un altre de nomenat)
- Jurats Ciutadans 4 (dos de triats a sort i dos de nomenats)
- Jurats Mercaders 4 (dos de triats a sort i dos de nomenats)
- Jurats Menestrals 2 (un de triat a sort i un altre de nomenat)
[edita] Règim de la Concòrdia
El rei Alfons el Magnànim atorgà al 1439 un nou sistema que arribaria només fins a 1444. La principal diferènia amb l'anterior es basava en que s'eliminaven els nomenaments i tots els jurats eren elegits dins la bossa de cada estament. Tenia la restricció de que no entraven en el sorteig els que havien exercit el càrrec els últims tres anys i havien de ser majors de 25 anys.
[edita] Règim de Sort i Sac
Pocs anys després de la darrera reforma el rei Alfons a través de la Sentència de Tívoli instiueix el sistema de sort i sac o d'insaculació (1447). El jurats tornen a ser sis, l'edat mínima ha de ser 29 anys i s'afegeix una nova bossa per la Part Forana. A sort s'extrien un jurat cavaller, dos ciutadans, dos mercaders i un menestral.
Aquest sistema va ser el que va perdurar més en el temps ja que va arribar fins els Decrets de Nova Planta (1715).
