Kibbutz
De Viquipèdia
Un kibbutz o kibbuts (hebreu: קיבוץ; el plural hebreu és kibbutzim: קיבוצים, tot i que en català és una paraula invariable; significa "reunir" o "alhora") és una comunitat col·lectiva israeliana que combina el socialisme i el sionisme en una forma de sionisme laborista.
Cap altra empresa comunal voluntària ha tingut tanta rellevància com els kibbutzim a Israel.
Van aparèxier en un temps en el que les granges independents eren impracticables, i es feia necessària una col·laboració en comunitat. Com un experiment social utòpic que va ser, van captar l'atenció internacional. Avui dia no són excessivament diferents de les empreses capitalistes o de les poblacions de les què es pretenia formar una alternativa.
Els kibbutzim han permès a Israel de disposar de líders militars, intel·lectuals i polítics. I tot i que mai han excedit el 7 per cent de la població d'Israel, constitueixen una de les imatges típiques d'aquest país de cara a la resta del món, més que no pas cap altra institució israeliana.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Opressió a Rússia i els Biluim
A finals del segle XIX i començaments del segle XX les condicions de vida per als s de l'Imperi Rus anaven de mal en pitjor. Hi havia una política oficial de forta marginació vers els jueus (dons ocupaven posicions massa benestants), aguditzada segons passaven els anys, amb màxims històrics després de la mort d'Alexandre II el 1881. Prohibicions com residir a les grans ciutats com Kiev o a poblacions de menys de 500 habitants (més tard s'amplià a 10.000 habitants), allistaments massius en l'exèrcit per lluitar a l'extrem oriental de Rússia (i sense recuperar els drets negats) a la Guerra entre Rússia i Japó, expoliació dels béns de les famílies jueves, exclusió de professions i d'universitats, desterrament als extrems de l'Imperi, i un llarg etcètera.
Davant d'aquesta fortíssima opressió, els jueus es van veure obligats a emigrar, sobretot a l'oest i als Estats Units d'Amèrica, o acceptar el baptisme, o continuar morint de gana sense deixar l'ortodòxia.
Tot plegat féu néixer la idea utòpica d'habitar una terra on poguessin viure en pau, sense persecucions. Més endavant es realitzaria en el que es coneix com sionisme, una voluntat de crear un estat jueu, al bressol del judaísme, Palestina, o com anomenen els jueus, Eretz Yisrael.
En temps anteriors a les persecucions, Palestina era una destinació a on els jueus anaven a morir, o a estudiar a Jerusalem i Hebró. Pero a partir de la dècada dels anys 1880, el sionisme prén un fort impuls, i gairebé uns 15.000 jueus de Rússia emigren a Palestina. Aquesta diàspora jueva, o primera Alià, pretenia establir-se a terra palestina per a viure-hi i treballar la terra. Els que hi formaren part se'ls coneix amb el nom de Biluim. El manifest Biluim encoratjava a reforçar la immigració i col·lonització d'Eretz Yisrael per establir-hi col·lònies agrícoles i cooperatives socials. Tot i això, els jueus immigrats no eren massa destres en l'agricultura, i sovint van haver de recòrrer a la caritat i a les donacions que, com les del baró E.J. de Rotschild, provenien d'Europa occidental, i sovint havien de recòrrer als àrabs per a que treballessin ells les terres. Algunes de les ciutats pròsperes d'aquesta etapa foren Rishon LeZion, Rehovot i Gedera.
[edita] La segona Alià i el primer kibbutz
La primera dècada del segle XX fou igualment difícil per als jueus d'una Rússia immersa en guerra amb Japó i d'una Rússia en revolució (Revolució de 1905). Els pogroms com el de Kinishev i les persecucions produiren noves onades d'emigració jueva, i un dels destins fou un altre cop Palestina, en el que es coneix com Segona Alià.
El que es van trobar entre els jueus ja assentats no va ser allò què s'esperaven: van trobar quelcom molt semblant a l'Europa que havien deixat al darrera, amb els jueus ocupant llocs predominants i àrabs i beduïns fent el treball brut. La idea d'empleats i d'empleadors no coincidia amb la voluntat de treballar el camp amb les pròpies mans.
El 1909, Joseph Baratz, nou homes més, i dues dones, s'establiren al sud del mar de Galilea, a prop de la vil·la àrab Umm Junni, creant el primer kibbutz, al qual anomenaren Degania.
Les condicions eren molt difícils: no tenien experiència en el camp, el terreny era àrid i poc fértil, el clima era implacable, malalties com la malària, tifus i còlera eren freqüents, es vivian una mena d'estat sense lleis doncs sofrien atacs i sabotatges...
Totes aquestes dificultats produiren la necessitat d'unir-se, la vida en col·lectivitat els hi donaria més probabilitats de supervivència, a més de poder unificar els estalvis de tots per a comprar les terres.
Tot i que les dificultats van fer tornar a les ciutats jueves palestines a alguns d'aquests primers fundadors, els kibbutzim van començar a extendre's. Finalment, els membres de Degània van deixar-la per a dedicar-se a l'apostolat de l'agricultura i del socialisme dels kibbutzim.
[edita] Kibbutzim durant el mandat britànic
La caiguda de l'Imperi Otomà i l'arribada del mandat britànic de Palestina, fou bona pels yishuv (la comunitat jueva a Palestina), ja que els otomans havien dificultat la immigració i a més eren administradors maldestres.
A tota Europa l'antisemitisme continuava, com si amb les guerres no n'hi hagués prou (Guerra Civil Russa, Guerra entre Polònia i Rússia...). Els pogroms de 1918-1920 eren encara pitjors que els ja de per se terribles pogroms que van originar la primera i segona Alià, amb milers d'assassinats. L'antisemitisme ere especialment intens a Polònia i Romania, on era institucionalitzat.
Tot plegat promoguè la tercera Alià i la quarta Alià, en especial des de països d'Europa Oriental, ja que Rússia havia tancat l'emigració gràcies a la Revolució de 1917.
Als anys 20 s'extengueren per tota europa els moviments juvenils sionistes, tant de dretes (Betar), com religiosos (Bachad), com socialistes (Dror, Brit Haolim, Kadima, Habonim, Wekleute). Entre aquests darrers, trobem importants promotors dels kibbutzim, com el marxista Hashomer Hatzair.
Les aspiracions d'aquestes noves Alià eren més esquerranes que les anteriors. Els nous kibbutzim eren majors (per exemple Ein Harod, de 215 membres). I el total de persones que habitaven kibbutzim va passar d'uns 700 el 1922, als 4000 l'any 1927.
Amb el creixement també vingué la diversificació:
- Alguns kibbutzim es van fundar l'any 1927 en l'associació Kibbutz Artzi, la branca esquerrana d'aquest moviment. (Més tard, el 1936 originaria el partit polític Socialist League of Palestine (popularment conegut com Hashomer Hatzair), i que ja amb l'estat d'Israel originaria el Mapam). Els Artzi kibbutzim també eren menys sexistes. I es consideraven més aviat seculars o ateus.
- El 1928, neix el grup Chever Hakvutzot, a partir del kibbutz Degania. No sobrepassaven els 200 individus. La població era deliberadament escassa.
- La corrent principal fou la Kibbutz Hameuhad, i criticaven els Artzi per voler ser elitistes, i els kvutzot per ser massa petits. La majoria rebutjaven el judaisme ortodoxe, tot i que no volien desprendre's de les tradicions jueves (Shabbat, Yom Kippur...). El 1946 apareix el primer kibbutz religiòs, Ein Tzurim. Els kibbutzim religiosos no rebutgen pas la col·lectivització.
[edita] Kibbutzim i la construcció d'Israel
En un principi, l'hostilitat àrab era inapreciable. Però després de les successives Alià i de la declaració de Balfour, l'antisemitisme àrab va començar a créixer a Palestina. Cap els anys 30, esdevé un fort augment de la violència. Això fa que els kibbutzim comencin a prendre en consideració la seva defensa, i les operacions tàctiques i estratègiques. Quan ja es veian un estat dividit entre palestins àrabs i jueus, s'extenen els asentaments tàctics pels extrems de la regió, per tal d'obligar a la inclusió dels territoris intermitjos a l'imminent estat. Els kibbutzniks sofreixen un alt grau de militzarització; intervenen en la Guerra Àrab-Israeliana de 1948, aturen els tancs sirians amb bombes cassolanes, i manufacturen munició clandestina (constitueix l'origen de les Israel Military Industries), etc.
En una posició molt més moderada el Kibbutz Artzi preferia un estat binacional.
[edita] Kibbutzim i Israel independent
Amb l'establiment de l'estat d'Israel, es veu necessari la integració de noves comunitats jueves, ja no pas tant jueus europeus, sino a més els jueus ashkenazi, o els jueus mizrahi (o sefardites) provinents de l'Orient Mitjà i sovint no reconeguts com a kibbutzniks.
També es van haver de decantar per un dels dos bàndols de la Guerra Freda, tot i que ambdòs, els EUA i la Unio Soviètica havien reconegut l'estat d'Israel. Als tres anys d'estat israelià, David Ben-Gurion es van decantar pels EUA, la qual cosa fou criticada per la branca esquerrana o socialista dels kibbutzim. L'enuig es va calmar en saber de l'antisemitisme d'Stalin.
Una altra qüestió era la de la recuperació dels béns perduts a l'holocaust de l'Alemanya nazi. Era adient recuperar allò perdut? Finalment, allò que es va recuperar es va destinar a ampliar les edificacions i a finalitats recreatives, sempre de la comunitat del kibbutz. La prosperitat als kibbutzim era inclús superior a la mitjana israeliana.
Els kibbutzim van continuar tenint un important paper militar, com per exemple el grup Nahal, format pels kibbutzim situats a les fronteres de l'estat. A la guerra dels sis dies, 200 dels 800 soldats israelians morts eren kibbutzniks.
[edita] Trets característics
[edita] Ideologia
Els primers kibbutznik eren religiosos, els de la segona Alià ho eren molt menys i veien el judaisme ortodoxe com un obstacle pels jueus. Creien més en una idea de caire místic del treball jueu.
El conflicte àrab-jueu tampoc fou predit pels primers assentaments, sinó que esdevingué bastant després, en els anys 30. A la inversa, ells creien en un principi que establirien lligams de cooperació amb el poble àrab i que la seva arribada suposaria quelcom positiu per aquest.
En un primer moment també desitjaven una societat centrada en el treball col·lectiu, en el qual ningú fos empleat de ningú, i on els capataços no hi tinguessin cabuda. A l'inici, el caràcter socialista dels kibbutzin fou mol accentuat, però al llarg dels anys s'ha anat perdent i els kibbutzin han entrat dins els mecanismes de l'economia liberal capitalista.
Cal fer esment també d'una altra forma de comunitat jueva, els moshavim (singular: moshav), desenvolupats ja abans de l'estat d'Israel. Es caracteritzaven per una vida econòmica en col·lectivitat, però amb una vida personal totalment privada, a diferència dels kibbutzim originals.
[edita] Vida comunal
El principi d'igualtat era portat fins a l'extrem més radical.
No podien tenir pertinences individuals materials, ni comptes bancaris, ni animals... Els presents que rebien havien d'anar a parar a una tresoreria comuna. Tampoc hi havia una vida social privada, sino que tot quedava en la comunitat. De vegades certs comportament típics del propi matrimoni s'arribaven a considerar una exclusivitat poc tolerable (com seure junts als menjadors).
I aquesta pertinença de la comunitat incloia la pròpia descendència. En els anys 20, els infants eren separats de llurs pares per passar a pertànyer a la Societat d'Infants o Mossad Hinuchi. Havien cuidadores entrenades per a tenir cura dels infants, i sovint eren amamantats del pit de dones que no eren la mare. A més de portar molt lluny el concepte d'igualtat, també volien eliminar els problemes que apareixen per la disciplina parental, i ja no hi hauria cap complexe d'Edip. També esperaven que les mares tinguessin més temps d'oci i per treballar per veure's alliberades de la càrrega dels fills.
Tot i la menor discriminació per motius de gènere pel fet d'incorporar la dona al treball fora de casa o a tasques de caire militar, les dones continuaven tenint un paper principal en la cuina, la costura i la neteja, mentre que els homes no hi participaven. Tampoc havia segregació entre nens i nenes a les Mossad Hinuchi, la qual cosa no comportava cap problema social de caire sexual.
La vida comunal accentuava cert tipus de conflictes. Per exemple, si hom volia comprar quelcom, havia de sotmetre's a discussió d'un comitè. Els treballadors poc destacats o els qui gaudien massa dels béns comuns creaven cert resentiment.
Per evitar una especialització en el treball, un comitè designava la rotació en els diferents llocs disponibles.
La vida als kibbutzim era accentuadament rica en cultura, i d'ells sortien escriptors, actors i tota mena d'artistes de renom.
[edita] Aspectes psicològics
Com afecta la mancança de propietat privada? I com afecta créixer havent estat separat dels pares però no d'una comunitat que recolça l'infant?
Destaca el treball de dos investigadors de la sociologia i de la psicologia, Melford E.Spiro (1958) i Bruno Bettelheim (1969). Ambdos conclouen que els individus crescuts als kibbutzim els hi costava més d'establir sentiments com l'enamorar-se o el crear vincles d'amistat duradera. I d'una altra banda, tenien molta més facilitat per a fer amistats poc intenses i a tenir molta vida social.
La mancança de propietat privada els hi produia una mancança de sentiments (primitivisme), segons Bettelheim.
El desenvolupament dels infants a aquestes societats els accentuava l'efecte Westermarck, de forma que la mancança d'atracció sexual entre els joves els obligava a sortir del kibbutz quan ja eren madurs, per cercar parella.
Tot i que alguns autors van dir que l'educació als kibbutzim portaria als seus nens a la mediocritat, la veritat és que no sempre ha estat així.
També s'han fet estudis sobre l'afectació de la separació de la mare en els infants dels kibbutzim. Segons Fox, 1977, l'estrés sofert és similar al que sofreix en ser separat de la cuidadora (o metapelet), tot i que en ser tornat a la mare o a la cuidadora, l'atracció és més forta en el cas de la mare.
Davant de moltes crítiques que han rebut els kibbutzim pel tracte als infants, és de justícia dir que en els kibbutzim els infants passen 3 hores amb els pares, la qual cosa és molt més que el que hi ha a molts internats.
[edita] Economia del kibbutz
En els primers kibbutzim hom va intentar d'autosubsistir amb l'agricultura i la ramaderia, però aviat van veure que no era possible. Tampoc a nivell monetari eren autosuficients; les terres eren propietat de la Jewish National Fund (o Fundació Nacional Jueva) i per expandir-se necessitaven dels subsidis de l'estat d'Israel. I tot plegat, la balança econòmica d'Israel es trontollava per la manca d'exportacions.
Així que immediatament es va començar a manufacturar productes amb què cobrir les despeses: eines de tallar a base de diamants (Kibbutz Degania), irrigació per goteig (inventat al Kibbutz Hatzerim i origen de la multinacional Netafim), eines mèdiques i munició (Kibbutz Maagan Michael), etc... Avui dia també cotitzen en borsa (productes òptics del Kibbutz Shamir). La dècada dels 60 va veure una forta onada d'industrialització, i avui dia només un 15 per cent dels kibbutniks treballen l'agricultura.
També van haver de llogar ma d'obra no jueva per tal de mantenir els kibbutzim, la qual cosa contradeia la filosofia inicial socialista sobre el treball i els jueus. Avui dia només un 38 per cent dels empleats d'un kibbutz són kibbutzniks; la resta són principalment palestins, però cada cop més els estan substituïnt els tailandesos en el treball físic.
Actualment, la febre industrialitzadora ha deixat pas al turisme i al sector serveis, i molts dels kibbutzniks treballen fora dels kibbutzim.
[edita] Futur
[edita] Decadència
En els darrers 20 anys els kibbtuzim han esdevingut cada cop menys col·lectivistes. Això s'accentuà quan l'electricitat o el menjar va deixar de ser gratuït, per culpa de la despreocupació per fer un consum responsable i ajustat. D'aquesta forma s'introduí la controvertida posessió personal de diners.
També la vida social s'ha ressentit amb la introducció de reproductors de DVD, Internet i pertinences privades similars, de forma que les reunions als menjadors i altres activitats en comunitat ja no tenen tanta afluència com abans.
Més controvertit encara fou la diferència en els sous, segons es tractés d'un agricultor o d'un cap de fàbrica, la qual cosa contradeia clarament el principi d'igualtat.
A la dècada dels 70 s'abandonen les Societats d'Infants, en favor de la família nuclear, per temor a efectes psicològics en els nens i per negativa de molts pares a fer tal sacrifici.
Per tots aquests canvis, i per suposen una gran despesa en forma de subsidis per part d'Israel, el seu prestigi va vomençar a minvar, i han passat de ser societats excel·lentment admirades per la resta d'israelians, a ser societats no massa diferents de la resta. Tampoc els ha ajudat el rebuig a la integració dintre dels kibbutzim dels religiosos jueus ashkenazi, dels jueus mizrahí, i dels jueus d'Etiòpia (o Israel Beta).
[edita] Perspectiva
| Any | Població | Nombre de Kibbutzim |
| 1910 | 10 | 1 |
| 1920 | 805 | 12 |
| 1930 | 3,900 | 29 |
| 1940 | 26,554 | 82 |
| 1950 | 66,708 | 214 |
| 1960 | 77,950 | 229 |
| 1970 | 85,110 | 229 |
| 1980 | 111,200 | 255 |
| 1990 | 125,100 | 270 |
| 2001 | 115,500 | 267 |
A finals dels 80 i principis dels 90 va haver una davallada del moviment. Tot i així es van continuar construint kibbtuzim, com el Kibbutz Samar, caracteritzat per una vida basada en idees semblants a l'anarquisme.
Els kibbutzniks no esperen transformar Israel, ni el món, però això no els impedeix de continuar lluitant per aquesta forma de vida. Generalment coincideixen amb els moviments de conservació del medi ambient, i amb els moviments pacifistes. Això, lligat amb el recolçament de l'estat d'Israel per motius estratègico-militars, polítics i històrics, fa que el moviment s'estigui recuperant i afiançant de nou.
[edita] Més informació
[edita] Referències
- Baratz, Joseph. A Village by the Jordan: The Story of Degania. Tel Aviv: Ichud Habonim, 1956.
- Bettelheim, Bruno. Children of the Dream. New York: Macmillan, 1969. ISBN 0743217950
- Dubnow, S.M. History of the Jews in Russia and Poland. Philadelphia, Jewish Publication Society of America, 1920. ISBN 1886223114
- Gavron, Daniel. The Kibbutz: Awakening from Utopia Rowman & Littlefield, Lanham, 2000.
- LaQueur, Walter. A History of Zionism. New York: MJF Books, 1972. ISBN 0805211497
- Rayman, Paula. The Kibbutz Community and Nation Building. Princeton University Press, 1981. ISBN 0691093911
- Segev, Tom. One Palestine, Complete: Jews and Arabs under the British Mandate. Metropolitan Books, 2000. ISBN 0805048480
- Silver-Brody, Vivienne. Documentors of the Dream: Pioneer Jewish Photographers in the Land of Israel 1890-1933. Magnes Press of the Hebrew University, 1998. ISBN 0827606575
- Fox, N. A. (1977) Attachment of Kibbutz Infants to Mother and Metapelet. Child Development, 48, 1228-1239.
- Scharf M. (2001) A Natural Experiment in Childrearing Ecologies and Adolescents Attachment and Separation Representations; Child Development, January 2001, vol. 72, no. 1, pp. 236-251(16)
- Scher A.; Hershkovitz R.; Harel J.(1998) Maternal Separation Anxiety in Infancy: Precursors and Outcomes; Child Psychiatry and Human Development, 1998, vol. 29, no. 2, pp. 103-111(9)
