La Vila Joiosa
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de de la Marina Baixa | |||||
| País |  País Valencià |
||||
| Gentilici | Viler, vilera | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Superfície | 38,5 km² | ||||
| Altitud | 27 m | ||||
| Població • Densitat |
27.983 hab. hab/km² |
||||
| Coordenades | 38° 30′ 19″ N 0° 13′ 58″ O | ||||
| Dirigents: • Alcalde: |
José Miguel Llorca Senabre (PP) |
||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Marina Baixa La Vila Joiosa |
||||
| Codi postal | 03570 |
||||
| Festes majors | Moros i Cristians (Santa Marta) 24 de juliol fins el 31 de juliol |
||||
| Web | |||||
La Vila Joiosa és un municipi valencià situat en la costa de la província d'Alacant, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat de Alacant. Compta amb 27.983 habitants (cens 2005) i és la capital de la comarca de la Marina Baixa i cap de partida judicial.
Taula de continguts |
[edita] Història
El seu origen, segons alguns autors, sembla remuntar-se a temps anteriors a la romanització, però no existeixen fonts documentals que recolcen aquesta teoria. En canvi si que s'han trobat restes arqueològiques del període romà, com la Torre d'Hèrcules, nom popular que rep un sepulcre de torre romana de l'Alt Imperi, i deixalles d'un pont romà sobre el riu Amadòrio. Una tradició sens fonament pretén que dita torre siga la tomba de Sertori, la qual cosa ve contradita pel tipus de monument, que és d'època imperial i datada possiblement dintre del segle II. Població conquistada pels cristians el 1251, la necessitat d'aquests d'assegurar aquesta zona front el poder d'Al-Azraq, va fer que hi predominaren els assentaments col·lectius, tant de genets com de peons, concedint-se als primers doble extensió de terres que als segons. Amb tot, a penes si comptà amb repobladors, per la qual cosa la seua població va continuar, per molt de temps, sent majoritàriament musulmana. Rere l'aixecament i desfeta del cabdill musulmà Al-Azraq, restà pràcticament despoblada. Amb la revolta dels musulmans castellans del 1264, s'hi produí la intervenció militar de Jaume I, que tingué com a conseqüència l'inici d'una repoblació catalano-aragonesa. El 1300 Bernat de Sarrià va concedir carta pobla -- per tal que hi hagués una localitat íntegrament cristiana ben fortificada en un país gairebé plenament musulmà-- i el 1452 fou elevada a la categoria de vila reial. Durant les Germanies (1521), encara que primerament va prendre partit pels agermanats, més tard tornà a l'obediència del rei, el qual, i en agraïment, va mantenir els seus privilegis. El 1600 comptava amb una població de 370 habitants (vilers), però després de l'expulsió morisca del 1609, es va veure molt minvada. En el segle XVIII, segons Cavanilles, donava un total de, aproximadament, 5.000 habitants, augmentant progressivament en els anys posteriors, fins el 1900, que amb l'emigració vers el Nord d'Àfrica, va tornar a disminuir. Però fou en la dècada dels 1970, i a causa del turisme, quan el creixement de la població fou notori, passant a 25.073 habitants en 2002, en un terme de 59,2 km2.
El 1911 Alfons XIII, va concedir-li el títol de ciutat. La llegenda compta que el 29 de juliol de 1538 es va produir un fort atac per part de pirates, que pogueren ser derrotats pels cristians, gràcies a una fort tormenta que va destrossar la seua flota, ancorada en la desembocadura del riu Sella. La tormenta fou atribuïda a una intervenció miraculosa de santa Marta. Aquesta vila ha tingut sempre una fort tradició marinera. La seua activitat pesquera està documentada des del segle XVI, i en ella s'ha basat gran part de la seua economia.
[edita] Geografia
Pel nucli urbà de La Vila Joiosa passa el riu Amadorio, provinent del pantà de Relleu. El terme municipal compta amb 15 km de costa i limita amb els municipis de El Campello, Orxeta, Finestrat i un xicotet pic amb Aigües.
Ciutat de gran tradició pesquera, actualment en la seua economia destaquen les indústries de xocolate (com Xocolates Valor o Clavileño) i el turisme.
[edita] Demografia
Amb 27.983 habitants segons el cens de l'1 de gener del 2005, La Vila Joiosa és el 13é municipi de la província d'Alacant per població. Segons aquest cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'altres nacionalitats de la UE).
| 1857 | 1887 | 1910 | 1930 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 9.110 | 8.763 | 9.152 | 8.715 | 9.315 | 11.006 | 16.258 | 20.638 | 23.160 | 24.246 | 27.983 |
[edita] Festes
Les seues festes de Moros i Cristians, celebrades en honor a Santa Marta del 24 al 31 de juliol, van ser declarades d'interés turístic internacional pel Ministeri de Treball i Afers socials l'any 2003. Aquestes festes, que a La Vila Joiosa tenen una antiguitat de 250 anys, rememoren un important atac realitzat pels pirates barbarescos en 1538 que va ser repel·lit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarcament (El Desembarc) en la platja.
[edita] Agermanaments
Vitré (França) 1989: La ciutat de Vitré ha anomenat a una plaça del seu nucli antic la Place Villajoyosa.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Ajuntament de la Vila Joiosa
|
|
|
|---|---|
| L'Alfàs del Pi · Altea · Beniardà · Benidorm · Benifato · Benimantell · Bolulla · Callosa d'en Sarrià · El Castell de Guadalest · Confrides · Finestrat La Nucia · Orxeta · Polop · Relleu · Sella · Tàrbena · La Vila Joiosa |
|
