Litiasi renal
De Viquipèdia
La litiasi renal és un trastorn que afecta al sistema urinari on es formen càlculs en el ronyó o en les vies urinàries, deguda a la cristal·lització i precipitació de compostos de l'orina.
El càlcul es pot quedar en el ronyó o pot desprendre's i anar baixant pel tracte urinari. La intensitat de la simptomatologia (dolor) està generalment relacionada amb la grandària del càlcul. En ocasions es produeix la seva expulsió sense gairebé símptomes.
Els càlculs poden quedar-se travats en un dels urèters, en la bufeta, o a la uretra, produint la simptomatologia de dolor (còlic nefrític), disuria (coïssor quan s'orina), o signes com hematúria (presència de sang en l'orina). La litiasi renal pot rebre molts noms depenent del lloc on es produeix la deposició dels càlculs: litiasi calicina (calze), pièlica (pelvis renal), ureteral (urèter), vesical (bufeta urinària) i uretral (uretra).
[edita] Tipus de càlculs renals
Un càlcul renal, popularment dit pedra en el ronyó, és un fragment de material sòlid que es forma dintre del ronyó a partir de substàncies que estan a l'orina. Hi ha quatre tipus principals de càlculs en els ronyons:
- El tipus de càlcul més comú conté calci. El calci és un mineral que forma part de la nostra dieta normal. El calci que no és necessari per als ossos i els músculs passa als ronyons. En la majoria de les persones, els ronyons eliminen aquest calci que sobra juntament amb la resta de l'orina. Les persones que formen pedres de calci retenen aquest calci en els ronyons. El calci que no s'elimina s'uneix a altres desaprofitaments per a formar una pedra.
- Un càlcul tipus estruvita (fosfat amònic magnèsic. hexahidrat); pot formar-se després d'una infecció del sistema urinari. Aquestes pedres contenen el mineral magnesi i amoníac, una dexailla.
- Un càlcul d'àcid úric es pot formar quan hi ha massa àcid a l'orina. Si una persona tendeix a formar pedres d'àcid úric, pot ser que hagi de reduir la quantitat de carn que menja.
- Els càlculs de cistina són poc comuns. La cistina és una de les substàncies que formen els músculs, nervis i altres parts del cos. La cistina es pot acumular en l'orina fins a formar una pedra. La malaltia que causa la formació de pedres de cistina és hereditària.
Els càlculs renals poden ser tan diminuts com un òbol o tan grans com una perla. Fins i tot algunes pedres poden tenir la grandària d'una pilota de golf. La superfície de la pedra pot ser llisa o amb becs. En general són de color groc o marró.
