Medi ambient

De Viquipèdia

Medi ambient natural

S'entén per medi ambient l'entorn o suma total d'allò que ens envolta i que afecta i condiciona especialment les circumstàncies de vida de les persones o la societat en el seu conjunt.

Comprèn el conjunt de valors naturals, socials i culturals existents en un lloc i un moment determinat, que influeixen en la vida de l'home i en les generacions venidores. És a dir, no es tracta només de l'espai en què es desenvolupa la vida sinó que també comprèn éssers vius, objectes, aigua, sòl, aire i les relacions entre ells, així com elements tan intangibles com la cultura. Aquesta accepció és menys habitual, però de gran transcendència, ja que els materials reaccionen d'una manera o d'una altra, segons el medi en que es puguin trobar. A nivell global, l'oxidació (l'acció de l'oxigen) és la que s'aprecia com a quantitativament més important. Té també molt de ressò la combinació de determinats gasos (components del CFCs) amb l'oxigen, i n'ha propiciat el fenomen conegut com “el forat a la capa d'ozó”.

En la Teoria general de sistemes, un medi ambient és un complex de factors externs que actuen sobre un sistema i determinen el seu curs i la seua forma d'existència. Un medi ambient podria considerar-se com un superconjunt, en el qual el sistema donat és un subconjunt. Un medi ambient pot tenir un o més paràmetres, físics o d'una altra naturalesa. El medi ambient d'un sistema donat deu interactuar necessàriament amb ell.

En epidemiologia:

El medi ambient és el conjunt de factors anomenats factors extrínsecs, que influeixen sobre l'existència, l'exposició i la susceptibilitat del agent a provocar una malaltia al hoste.

Aquests factors extrínsecs són:

Ambient físic: Geologia, clima, contaminació.
Ambient biològic:

Població humana: Densitat de població.
Flora: Font de aliments, influeix sobre els vertebrats i artròpodes com a font d'agents.
Fauna: Font d'aliments, hostes vertebrats, artròpodes vectors.
Sòl.
Aigua.

Ambient socioeconòmic:

Ocupació laboral o treball: Exposició a agents químics, físics.
Urbanització o entorn urbà i desenvolupament econòmic.
Desastres: Guerres, inundacions.

[edita] Desenvolupament històric del concepte de medi ambient:

Hipòcrates (460-375 anys abans de Crist), a la seua obra "aires, aigües i llocs", ressalta la importància del medi ambient com a causa de malaltia.
Thomas Sydenham (1624-1689) i Giovanni Maria Lancisi (1654-1720), formulen la teoria miasmàtica, en la que el miasma és un conjunt d'emanacions fètides de sòls i aigües impures que són causa de malaltia.
En el segle XIX amb Chadwick, William Farr (1807-1883) amb la mortalitat dels miners, John Snow (1813-1858) amb "Sobre el mode de transmissió del còlera", es consolida la importància del medi ambient en epidemiologia i la necessitat d'utilitzar mètodes numèrics.