Mihran Mihrevandak
De Viquipèdia
El general Mihran Mihrevandak fou marzban d'Armenia del 572 al 573 o 574.
Van entrar al país, llavors revoltat, amb un exèrcit de vint mil homes.
Revoltats els armenis, els ibers els van seguir i els eristavis ibers es van fer amb el control del país; el cap rebel Guram, descendent de la dinastia cosroida del país per sa mare, i bagràtida per son pare, fou nomenat governador bizantí amb el títol de Curopalata (vegeu Curopalat de Kartli) vers el 575 o més tard.
Vardan III Mamikonian, cap dels rebels armenis, va fer front a Mihran a la plana de Khalamakh, a Taron, el va derrotar i li va prendre els elefants. Mihran va evacuar Armènia (573). Segons Sebeos, un altre general de nom Golon Mihran fou nomenat marzban i va envair Armènia, va ocupar Ankl i algun altre lloc i va dictar una amnistia general (574), política que fou defensada pel patriarca Movsès II d'Elivard (574-604). Mentre els bizantins van perdre Dara i van fracassar davant Nisibe (573) i van demanar una treva de dos anys que fou ajustada mitjançant el pagament d'una indemnització de 45.000 sous d'or.
No s'ha pogut establir si Mihran Mihrevandak i Golon Mihran (Velon-Mihr) són la mateixa persona.
El príncep Pilipos de Siunia (Felip de Siunia), lloctinent de Mihran Mihrevank, va exercir un temps com a marzban (574-576).
