Mode de transferència asíncrona
De Viquipèdia
El Mode de Transferència Asíncrona Asynchronous Transfer Mode (ATM) és una tecnologia de telecomunicació desenvolupada per a fer front a la gran demanda de capacitat de transmissió per a serveis i aplicacions.
Taula de continguts |
[edita] Descripció del procés ATM
Amb aquesta tecnologia, amb l'objectiu d'aprofitar al màxim la capacitat dels sistemes de transmissió, siguin aquests de cable o radioelèctrics, la informació no es transmet i es conmuta a través de canals dedicats, sino en forma de curts paquets (cel·les ATM) de longitud constant i que poden ser enrutades individualment mitjançant l'ús dels denominats camí virtuales i circuits virtuals.
Figura 1.- Diagrama simplificat del procés ATM
En la Figura 1 es pot veure com diferents fluxos d'informació, de característiques diferents en quant a velocitat i format, són agrupades en l'anomenat Mòdul ATM per a ser transportats mitjançant grans enllaços de transmissió a velocitats de 155 o 600 Mbit/s facilitats generalment per sistemes SDH. Cada cel·la ATM consta de 53 bytes, 48 per a l'Informació d'usuario i 5 de capcelera amb l'informació de control. En el terminal transmissor, l'informació s'escriu byte a byte en el camp d'informació d'usuari de la cel·la, i a continuació se li afegeix la capcelera. A l'altra punta de l'enllaç, el receptor extreu l'informació byte a byte de les cel·les i, segons l'informació de la capcelera, l'envia allà on aquesta ho indiqui. En el cas que existeixi més d'un camí entre els punts d'origen i els de destí, no totes les cel·les enviades durant el temps de connexió d'un usuari seran necessàriament encaminades per la mateixa ruta, ja que en ATM totes les connexions funcionen sobre una base virtual.
[edita] Estructura de la cel·la ATM
Una cel·la ATM consisteix en una capcelera de 5 bytes i 48 bytes d'información de l'usuari. L'estàndard defineix dos tipus de format de cel·la: NNI (Network to Network Interface o interfície xarxa a xarxa) i UNI (User to Network Interface o interfície usuari a xarxa). El format més emprat és el UNI.
Diagrama d'una cel·la UNI
7 | 4 |
3 |
0 |
||||
GFC | VPI |
||||||
VPI |
VCI |
||||||
VCI |
|||||||
VCI | PTI | CLP |
|||||
HEC | |||||||
|
Camps: GFC = Control de flux genèric (Generic Flow Control, 4 bits) VPI = Identificador de camí virtual (Virtual Path Identifier, 8 bits) VCI = Identificador de circuit virtual (Virtual Circuit Identifier, 16 bits) PTI = Tipus d'informació de l'usuari (Payload type, 3 bits) CLP = Prioritat (Cell Loss Priority, 1 bit) HEC = Correcció d'error en la capcelera (Header Error Correction, 8 bits)
L'estàndard originariament va reservar el camp GFC per a tasques de gestió de tràfic, però en la pràctica no és utilitzat. Les cel·les NNI el fan servir per a extendre el camp VPI a 12 bits. Els camps VPI i VCI s'utilitzen per a sel·leccionar el camí i circuit virtual que recorrerà la cel·la. El camp PTI es fa servir per a designar el tipus de cel·la. Finalment, el camp HEC conté un codi de detecció d'errors que només cobreix la capcelera (no la informació de l'usuari), i que permet corretgir errors simples i detectar un bon nombre d'errors múltiples.
[edita] Perspectiva de la tecnologia ATM
Aquesta tecnologia va ser l'aposta de l'indústria tradicional de les telecomunicacions per a les comunicacions de banda ampla. Es va plantejat com l'eina per a la construcció de xarxes de banda ampla (B-ISDN) basades en conmutació de paquets en comptes de la tradicional conmutació de circuits.
El desplegament de la tecnologia ATM no ha estat l'esperat pels seus promotors. Les velocitats per a les que estava ideada (fins a 622 Mbps) han estat ràpidament superades; no està clar que ATM sigui l'opció més adequada per a les xarxes actuals i futures, de velocitats del l'ordre del gigabit. ATM s'ha trobat amb la competència de les tecnologies provinents de l'indústria de l'informàtica, que amb projectes tals com VoIP semblen oferir millors perspectives de futur. En l'actualitat, ATM és àmpliament utilitzat alla on es necessita donar suport a velocitats moderades, como és el cas de l'ADSL, encara que la tendència és substituir aquesta tecnologia per altres como Ethernet.