Nàhuatl

De Viquipèdia

Nàhuatl 'Nawatl'
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:	māsēwallahtōlli (paraula indígena), totlahtol (la nostra paraula), mēxihkātlahtōl (paraula mexicana) o mela'tāhtol (paraula veritable)
Parlat a:	Mèxic
Regió:	centre i sud de Mèxic, principalment als estats de Puebla, Guerrero, Hidalgo, Veracruz, Oaxaca i l'Estat de Mèxic.
Parlants:	1,5 milions
Rànquing:
Classificació genètica:	Yuto-Nahua Yuto-Nahua del Sud Asteca Nàhuatl
estatus oficial
Llengua oficial de:	a Mèxic té reconeixement com a llengua nacional
Regulat per:	Secretaría de Educación Pública de México
codis de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2	nah
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	nci
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El nàhuatl és una llengua indígena de Mèxic. És parlada per l'1,5% de la població d'aquest país, és a dir, un milió i mig de persones, la majoria bilingües, ja que l'educació pública primària a Mèxic és bilingüe a les comunitats indígenes. A Mèxic el nàhuatl (en totes les seves variants) té reconeixement sota la llei com a "llengua nacional", amb la "mateixa validesa" que el castellà. A més del nàhuatl, altres 61 llengües indígenes gaudiexen del reconeixement.

Cal esmentar, però, que el nàhuatl està dividit en 28 variants o dialectes (cadascú amb un codi ISO/DIS 639-3 o SILdiferenciat, encara que agrupats dintre del codi ISO 639-2 nah), alguns dels quals són mútuament inintel·ligibles. El dialecte amb major nombre de parlants, és el nàhuatl de la serralada de Puebla (SIL=azz). Algunes variants de la pronunciació del nom de la llengua són: nahuan, nahual i nàhuatl.

Era la llengua parlada pel poble anomenat asteca, que volia dir “els que venen d’Aztlán” (“Lloc entre garses”, indret originari del poble) o mexica. Asteca designa l’imperi creat pels mexiques de Tenochtitlán. Però ells s’anomenaven mexica, colhua mexica o tenochca.

[edita] Divisió dialectal

La llengua nahuatl és parlada als estats de Jalisco, Michoacán, Morelos, Guerrero, Hidalgo, Puebla, Tlaxcala, San Luís Potosí i Veracruz. Es dividia en els següents dialectes:

Central, als estats de Tlaxcala i Puebla, 63.000 parlants el 1986.
Coatepec, a l’estat de Mèxic, 3.500 parlants el 1977.
Durango, als municipis de San Pedro de la Jicoras i San Buenaventura (Durango); 800 parlants el 1983.
Guerrero, al riu Balsas (Guerrero); uns 300.000 parlants el 1991.
Huasteca Est, centrat a Huautla (Hidalgo) i també a Puebla i Veracruz, en 1.500 llogarrets. Uns 410.000 parlants el 1991.
Huasteca Oest, centrat a Tamazunchale (San Luís Potosí) i a Hidalgo, en uns 1.500 llogarrets. Uns 400.000 parlants el 1991.
Istme, als municipis de Mecapayan i Pajapan, al S. de Veracruz. Hi ha 50.000 parlants, d’ells 30.000 a Mecapayan i 20.000 a Pajapan.
Michoacán, a la costa de Michoacán al voltant de Pómaro. Entre 1.700 i 1.800 parlants el 1982.
Morelos, a Morelos llevat Tetelcingo. Uns 80-90.000 parlants el 1982.
Puebla Nord, a Naupan (N. Puebla). Entre 55.000 i 60.000 parlants el 1982.
Ometepec, al Sud de Guerrero.Entre 1.500 i 2.000 parlants.
Orizaba, a l’àrea d’Orizaba (Veracruz). Uns 120.000 parlants el 1991.
Sierra de Puebla, al NE de Puebla. Uns 125.000 parlants el 1983.
Puebla Sudest, a les àrees de Chilac i San Sebastián Zinacatepec (Puebla SE). Uns 130.000 parlants el 1991.
Tabasco, a les viles de Cupilco iTecominoacan (Tabasco). Només uns pocs parlants el 1977.
Tetelcingo, a la vila d’aquest nom, Morelos. Uns 3.000 parlants el 1983

[edita] Història

Nàhuatl, (nawatl, en aquesta llengua) prové del mot nawatlahtolli que en català vol dir "la parla clara". El nàhuatl va ser la "lingua franca" de l'àrea coneguda com a Mesoamèrica que abastava la meitat de Mèxic i gairebé tota Centreamèrica des del segle VII fins a l'arribada dels espanyols en el segle XVI. Va ser la llengua que parlaven els asteques, i per això, és coneguda erròniament com la llengua asteca; també és coneguda com la llengua meixica, un altre nom per als asteques.

Abans de l'arribada dels espanyols, l'escriptura nahua era pictogràfica amb trets fonètics tipus rebus. Encara que molts escrits es van destruir durant la conquesta, es conserven escrits poètics de Nezahualcoyotl com el Nican Mopuha. Després de la conquesta, es va crear un sistema d'escriptura utilitzant l'alfabet llatí i bastat en el castellà antic del segle XVI. Per això, moltes paraules d'origen nahua, especialment els topònims, conserven l'ortografia clàssica, encara que la pronunciació ha evolucionat en castellà. Un clar exemple és el nom de Mèxic en castellà México: originalment, la x, representava el so fricatiu postalveolar /ʃ/ (com en català "peix").

Avui, el nàhuatl contemporani difereix del nàhuatl del segle XVI (anomenat nàhuatl clàssic), i per això s'ha elaborat un nou sistema d'escriptura que s'utilitza en el ensanyment bilingüe de les comunitats indígenes. No obstant, no ha rebut total acceptació, atès les diferències entre els diversos dialectes del nàhuatl, que han d'adaptar-lo a la seva fonètica particular.

Molts noms de països tenen el seu origen en la llengua nàhuatl: Mèxic (Mexihko), Guatemala (Kwauhtemallan), i Nicaragua (Nikanawak). Hi ha un gran nombre de topònims d'origen nàhuatl a Mèxic.

[edita] Fonètica

Estats amb població que parla nàhuatl

Fonemes:

4 vocals: /a/, /e/, /i/, /o/ (breus i llargues)
2 semiconsonants: /w/, /y/;
12 consontants: /p/, /t/, /k/, /ʔ/, /m/, /n/, /s/, /ʃ/, /l/, /tl/, /ʦ/, /ʧ/.

Les síl·labes són de forma CV i CVC. L'accentuació és sempre en la penúltima síl·laba, (excepte en els vocatius, que és en l'última). És una llengua aglutinant, polisintètica (possiblement oligosintètica).