Oratori
De Viquipèdia
L'oratori és un drama musical de tema religiós conreat especialment durant l'època barroca
Es desenvolupà a partir de la Contrareforma per obra de Felip Neri, que en les reunions piadoses escenificava fragments de l’Escriptura. La primera composició que pot ésser considerada com a oratori és La rappresentazione di anima e di corpo, d’Emilio dei Cavalieri (1600).
Una de les figures més destacades del barroc i que destacà especialment pels seus oratoris fou Händel. Els seus oratoris més conegurs són Messiah (1742) i Solomon (1749).
J.S. Bach escriví, a més del Weihnachts Oratorium (Oratori de Nadal, 1734), les Passions, que són una modalitat d’oratori.
També es destacà, a la darreria del Segle XVIII, Haydn amb oratoris com Die Schöpfung (La creació, 1798), i Die Jahreszeiten (Les estacions, 1801).
Al Segle XIX Beethoven creà l’oratori Christus am Ölberge (1803), i Mendelssohn Paulus (1838) i Elias (1846). Schumann, Liszt, Berlioz i Franck són els autors més destacats que cultivaren l'oratori en la segona meitat del Segle XIX.
