PAL
De Viquipèdia
PAL és un sistema de transmissió de senyal analògica de televisió en color que va sorgir amb la intenció de millorar la qualitat i reduir els errors de fase que es produeixen en el sistema NTSC. Aquest sistema presenta errors de fase (ona) entre la subportadora de color sincronitzada gràcies al Burst en el moment de la recepció i la generada, inicialment, en el transmissor, provocant canvis en la tonalitat de la imatge.
PAL és l’acrònim de l’expressió anglesa Phase Alternating Line (en català Línia alternada en fase) .
Taula de continguts |
[edita] Història
Aquest sistema de televisió en color va ser desenvolupat en els Laboratoris de Telefunken pel Dr. Walter Bruch, a la ciutat alemanya de Hannover l’any 1963. Els primers països que van adoptar aquest sistema van ser la República Federal d'Alemanya i el Regne Unit, l’any 1967. A partir d’aquest moment tots els països que no havien adoptat cap sistema de televisió en color, van optar per implantar el sistema PAL, sobretot els països europeus. Al continent americà només ha estat adoptat per Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai. El 1973 va ser l’any que es va implantar a Espanya.
El primer sistema europeu de transmissió de senyal analògica de televisió en color va ser el SECAM, desenvolupat per Henri de France. Aquest sistema també solucionava els problemes d'error de fase de NTSC, però el sistema és menys robust.
[edita] Descripció
Els conceptes fonamentals de transmissió de senyal del sistema PAL estan basats en el sistema NTSC. En el sistema PAL també s’envia la senyal de luminància i separadament, modulada en quadratura a una freqüència subportadora, la senyal de crominància (color). Aconseguint que el sistema sigui compatible amb els sistemes de anteriors monocromàtics, en blanc i negre.
Els errors de fase són freqüents en radiodifusió, per tant, el sistema PAL intenta reduir o eliminar aquests errors invertint una de les components del vector crominància línia a línia, corregint aquests errors. Posteriorment, aprofitant que habitualment el contingut de color d’una línia i la següent és similar, en el receptor es compensen automàticament els errors de tonalitat de color prenent com a mostra en pantalla el valor mig d’una línia i la següent, ja que el possible error de fase existent entre ambdues serà contrari. Així doncs, en canvi de produir-se un error en la tonalitat de color, com passa en el sistema NTSC, només s’aprecia com un lleuger defecte de saturació de color, que és menys perceptible a l’ull humà. En conclusió, aquesta és la principal avantatge del sistema PAL davant del sistema NTSC.
[edita] Compatibilitat sistemes Blanc/Negre i Color
Quan van aparèixer els sistemes de transmissió de senyal de televisió en color el sistema de blanc i negre ja estava molt estès i per tant, era necessari que el sistema de transmissió en color fos compatible amb els receptors existents.
Els sistemes de transmissió B/N es basen en la captació per part de la càmera d’una senyal de luminància. En canvi en els sistemes de transmissió de televisió en color es necessari especificar el color d’un element d’imatge mitjançant la descomposició dels tres colors primaris vermell (R), verd (G) i blau (B).
El sistema elegit per transmetre la senyal va ser la combinació de la luminància (Y), i dos senyals diferència de color R-Y, B-Y. Es van elegir aquestes dues senyals diferència perquè aconsegueixen una major protecció davant les interferències i el soroll.
Aquest sistema compleix les condicions bàsiques de compatibilitat entre sistemes:
- Els receptors B/N podien reproduir la senyal emesa amb informació de color però en B/N.
- Els receptors en color podien reproduir en B/N la senyal d'estacions que encara emetessin senyals monocromàtiques.
Correcció de l'amplitud de les senyals de crominància
- U(B,Y)=0'493*(B-Y)
- V(R,Y)=0'887*(R-Y)
Relació experimental que s'adopta per relacionar les components: Y(R,G,B)=0’229*R+0’587*G+0’114*B
Aquesta relació permet obtenir en recepció la conversió directa de les tres components Y, R-Y, B-Y à les necessàries per la reproducció R, G, B.
- Obtenció de l’espectre
Aprofitant que la senyal obtinguda després de l’exploració entrellaçada és de naturalesa discreta, degut a la periodificació de la senyal en quadres i línies, es creen un buits a l’espectre, on s’hi pot inserir la senyal de color sense interferir la luminància. Per tant, caldrà modular la senyal croma.
A més a més, no s'augmenta l’ample de banda de la senyal a transmetre, ja que s'aprofita un buit de l'espectre. Aquest és un altre aspecte molt important perquè hi hagi compatibilitat entre sistemes.
[edita] Especificacions tècniques
- Relació d'aspecte: 4/3
- Resolució vertical: 575 línies
- Resolució horitzontal: 400 línies
- Número de línies: 625
- Número de línies actives: 575
- Freqüència de quadre: 25 Hz
- Freqüència de camp (imatge): 50 Hz
- Freqüència de la subportadora de color: 4'4336Mhz
- Període de línia: 64 microsegons
- Període de línia activa: 52 microsegons
- Duració del sincronisme horitzontal: 4'7 microsegons
- Duració de l'esborrat de línia: 12 microsegons
- Factor de correcció gamma: 2'8
- Ample de banda total: 5 Mhz
- Ample de banda de U i V (senyals crominància): 1Mhz
| Espai de color ■ Model de color |
|---|
| Color d'espai RGB ■ Model de color RGB ■ Model de color CMYK ■ Model de color HSV ■ Model d'espai HSL ■ Model de color RYB ■ CIELAB (L*a*b*) ■ YUV per a la televisió PAL ■ YDbDr per a la televisió SECAM ■ YIQ per a la televisió NTSC |
