Paleontologia
De Viquipèdia
La Paleontologia és la branca de la ciència que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en roques. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (coprolits) i residus químics.
[edita] La paleontologia com a ciència
La paleontologia moderna situa la vida antiga dins el seu context corresponent, estudiant de quina manera els canvis físics a llarg termini de la geografia (paleogeografia) i el clima (paleoclima) globals han afectat l'evolució de la vida, de quina manera els ecosistemes han respost a aquests canvis i han canviat l'entorn planetari al seu torn, i com aquests canvis mutus han afectat els actuals patrons de biodiversitat. Així que la paleontologia és una ciència que toca amb la geologia, l'estudi de les roques i les formacions rocoses, i amb la botànica, biologia, zoologia i ecologia, camps que estudien les criatures vivents i com interactuen. La palinologia és l'estudi del pol·len, sigui antic o modern.
Les divisions més importants de la paleontologia inclouen la paleozoologia (animals), paleobotànica (plantes) i la micropaleontologia (microfòssils). Els paleozoòlegs poden especialitzar-se en paleontologia dels invertebrats, que tracta els animals sense columna vertebral, o en paleontologia dels vertebrats, que tracta els animals amb columna, incloent-hi els homínids fòssils (paleoantropologia). Els micropaleontòlegs estudien els fòssils microscòpics, incloent-hi els microfòssils amb capes orgàniques, l'estudi del qual s'anomena palinologia.
Hi ha moltes especialitats que s'estan desenvolupant, com la paleoecologia, la paleobotànica, l'icnologia (l'estudi de petges i caus) o la tafonomia, l'estudi d'allò que passa als organismes després que morin.
Els camps d'estudi més importants inclouen la corelació dels estrats rocosos amb la seva edat geològica i l'estudi de l'evolució dels éssers vius. La paleontologia utilitza el mateix esquema de nomenclatura binomial que s'usa en biologia, creat pel biòleg suec Carolus Linnaeus, i situa les espècies en un arbre genealògic, mostrant els seus diferents graus de relació, segons la tècnica cladística.
La importància econòmica principal de la paleontologia és l'ús de fòssils per a determinar l'edat i la naturalesa de les roques que els contenen o de les capes inferiors o superiors. Aquesta informació és vital per a la indústria minera i especialment per a la petrolífera. La simple observació dels fòssils continguts en una roca és un dels sistemes més ràpids i acurats per a calcular l'edat d'una roca.
Els fòssils ja eren coneguts per l'home primitiu i ja eren identificats, en ocasions, com a les restes d'antigues formes de vida. L'estudi formal de la paleontologia té els seus orígens en el segle XVIII.