Raça Pirinenca
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
La raça pirinenca fou un grup ètnic que va poblar la regió dels Pirineus, sobretot la part occidental, derivada probablement del Home de Cro-Magnon amb barreges d’elements neolítics i post-mesolítics d’altres indrets. Va sorgir cap el 5000 aC.
[edita] Característiques de la raça pirinenca
La raça pirinenca, estudiada a les restos trobades a Zarautz (Guipúscoa), i per d’altres indicis posteriors, presenta crani mesocefàlic (se sap que el creuament entre braquicèfals i dolicocèfals no dona mesocèfals); platicefàlia (de platys, ample, y kephalé, cap; anomalia de la forma del crani resultant de la sinostosis o soldadura prematura de la sutura coronal en la seva part inferior, que en els pirinencs es presenta per la introversió del basi). Els cranis tenen unes inflors laterals als senys (element moderador de la dolicocefàlia o que porta a la mesocefàlia).
Per estudis posteriors pot suposar-se a la raça Pirinenca un alt índex de nassos aguilencs fins potser el 90%), mala dentadura, cabell castany, ulls mes aviat clars (blaus, verds i castanys), i pell clara. Els Pirinencs eren alts (mes de 1,70 metres) i forts (mes de 70 kilograms).
[edita] Quadre comparatiu entre un Cromanyó i un Pirinenc occidental
Alçaria 1,85 - 1,75 ms.
Corpulència 80 - 70 kg.
Crani Dolicocefàlic - mesocefàlic.
platicèfal - platicèfal.
tapeinocefàlic - incert.
front ample - mitja.
vertical - incerta.
arcs supraciliars moderats - incert.
amb protuberàncies - incert.
cara gran - mitja.
ample - estreta.
poca altura - alta.
prognatisme sols alveolar - incert.
pòmuls acanalats -
sortits cap a fora i endavant - poc marcats
òrbites horitzontals de poca altura i gran amplària
nas estreta - estreta.
sortint - sortint.
arrel marcada - arrel marcada.
maixella branques molt desenvolupades amb insercions musculars - estreta.
barbeta sortint - incert.
malucs amples - amples
peus grans - grans.
tíbies en forma de fulla de sabre - incert.
